8: ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901) El catalanisme va néixer al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i de la cultura catalana, i va anar acompanyat d’un gran interès pel coneixement de: la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català. El desenvolupament econòmic i social de l’Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a pionera del procés industrialitzador, va evidenciar una sèrie de problemes que l’Estat liberal era incapaç de resoldre. Al final del segle el catalanisme va esdevenir un moviment polític que pretenia una reforma en profunditat de l’Estat i la consecució de l’autonomia de Catalunya. L’aparició d’aquest sentiment catalanista cal situar-la en el context europeu de la difusió del Romanticisme. 1.UNA NOVA CULTURA CATALANISTA. En la recuperació de la llengua i de la cultura catalanes va tenir un papel molt important la Renaixença ( mov. cultural i literari que volia recuperar ús llengua catalana.) 1.1LA PERSISTÈNCIA DE LA IDENTITAT CATALANA. Al començament segle XIX, després del Decret de Nova Planta, persistia a Catalunya un rebuig clar del procés de centralització administrativa, i la necessitat d’imposar les lleis i la llengua de Castella. Com a resultat, el català havia desaparegut pràcticament com a llengua de cultura, tot i què, el català, continuava viu com a llengua de la comunicació oral entre la majoria de la població. La societat catalana mantenia una llengua pròpia i a més, els seus costums i les seves tradicions, especialment la manera de viure; és a dir, se sentien espanyols com a súbdits de la monarquia, però tenien consciència del seu particularisme dins el nou Estat liberal. 1.2.LA RENAIXENÇA LITERÀRIA I CULTURAL La Renaixença fou un mov. Cultural que va sorgir al 1830 per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana. Les propostes de Bonaventura Carles Aribau i Joaquim Rubió i Ors, de recuperar el català marquen l’inici de la Renaixença,impulsada per: -El redescobriment de la idea de pàtria. -L’assimilació de la llengua materna. La Renaixença va ser el principi d’un llarg procés per recuperar la identitat que havia començat al segle XVIII. Els Jocs Florals creats pels iniciadors de la Renaixença van ser la institució cultural que va estimular als poetes a escriure en la seva llengua. 1.3.LA LITERATURA DE LA RENAIXENÇA Hi va haver uns quants escriptors, d’idees polítiques liberals, que proposaven l’ús del “català que ara es parla”,els quals eren contraris al català arcaic i medieval que defensaven els iniciadors de la Renaixença. Frederic Soler (Serafí Pitarra), va ser rellevant perquè es va integrar en el moviment de la Renaixença i va participar en els Jocs Florals. Al segle XIX van sorgir uns quants literaris preocupats per fixar la llengua catalana: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller i Valentí Almirall. 2.ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC 2.1 La crítica del centralisme El nou estat liberal va definir a Espanya com a nació única i van apostar per un model d’organització estatal basat en la centralització política , econòmica, administrativa, jurídica i militar. Certs sectors del progressisme català estaven en contra d’una centralització tan radical i reclamaven més atribucions per als ajuntaments i les diputacions. Els moviments populars (bullangues) van ser una primera mostra d’oposició al centralisme. Així, en la insurrecció de Barcelona del 1842 s’hi van formular projectes de reforma de l’Estat amb un fort contingut anticentralista, federal, i popular. Homes com Jaume Balmes van defensar la descentralització de l’Estat. 2.2 El federalisme El federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme, amb Abdó Terradas com a primer referent. La implantació del Partit Republicà Democràtic Federal va ser significativa a Catalunya , va rebre el suport de la petita burgesia i van tenir una difusió important entre el proletariat industrial. Francesc Pi i Margall , defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península. L’any 1869 un grup de federals catalans van signar el Pacte Federal de Tortosa, aquest document constituïa un acord per impulsar un Estat federal espanyol i que és fonamentés sobre el concepte de la sobirania popular. Josep M. Vallès i Ribot, principal referent del federalisme a Catalunya. 2.3 Valentí Almirall i el Centre Català Valentí Almirall va ser una figura important en la definició del catalanisme polític, Almirall, va trencar amb Pi i Margall l’any 1881 i es decidí a impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. Va promoure el Primer Congrés Catalanista(1880). Almirall, ja des del Diari Català, explicà la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels ‘’interessos materials’’ del país, es va acordar la formació d’un partit, el Centre Català. El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista l’any 1883. El memorial de Greuges. El Memorial de Greuges , que va ser presentat a Alfons XII i que va constituir i que va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme, denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional, defensava el proteccionisme i el dret civil català davant l’amenaça governamental d’elaborar un nou codi civil únic per a tot Espanya. L’any 1886, Almirall publicà Lo catalanisme , on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista, i va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. El fracàs del projecte d’Almirall La proposta d’Almirall representava un catalanisme massa republicà per atreure sectors de la burgesia catalana. L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 va contribuir a l’aïllament i distanciament de la burgesia. 2.4La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent La Lliga de Catalunya (1887) tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall. Va dur a terme: -Reivindicacions de l’oficialitat de la llengua catalana - Defensa del dret civil català - Proteccionisme i execució d’una política catalanista Primera iniciativa: Missatge a la Reina Regent, el qual demanava autonomia per a Catalunya. 3.El catalanisme conservador 3.1El catalanisme tradicionalista Durant la implantació de l’Estat liberal el carlisme adopta posicions antiliberals. Després de que la Santa Seu donés suport a Alfons XII, una part del clero va cercar un espai dins del liberalisme més conservador. En aquest període va sorgir el vigatanisme, un moviment cultural i intel•lectual impulsat en gran manera pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic. El vigatanisme va defensar un catalanisme d’arrels cristianes. El catalanisme conservador es va veure liderat per clergues com Jaume Collell i Josep Morgades. 3.2.La formació de la Unió Catalanista La Lliga de Catalunya va proposar la fundació d’una nova entitat (Unió Catala.) que coordinés tots els grups catalanistes comarcals. L’any 1891 es va constituir la Unió Catalanista, amb l’objectiu de que fos una federació de tots els grups, que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes. La Unió va tenir un suport important a la Catalunya rural. Propietats mitjans, comerciants, professionals liberals i intel•lectuals en formaven la base social. 3.3 Les Bases de Manresa Celebració a Manresa d’una assemblea de delegats amb l’objectiu d’aprovar un programa polític: Bases per a la Constitució Regional Catalana, que recollia els principis del catalanisme polític, s’hi atorgaven competències absolutes al poder català i s’hi proclamava l’oficialitat de la llengua catalana. LA LLIGA REGIONALISTA 4.1 L’ impacte del 98’ a Catalunya. El desastre del 1898 va tenir un abast econòmic i miliar. La pèrdua de les darreres colònies de l’imperi espanyol va comportar el desprestigi dels partits dinàstics. Aquesta incapacitat va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme. La conjuntura del 98’ va afavorir la consolidació d’una nova generació d’intel•lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític. 4.3 La fundació de la Lliga Regionalista L’èxit electoral de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política : la Lliga Regionalista Les victòries del 1901 van marcar una fita dins del corrupte sistema electoral de la Restauració ja que va ser el primer cop que candidatures ‘’no dinàstiques’’ van guanyar a Barcelona. A partir d’aquest moment l’hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes. Inicialment la Lliga va tenir influència entre els industrials, comerciants, i professionals de Barcelona, però també va dominar entre els propietaris agraris. 5.NACIONALISMES I REGIONALISMES A L’ESTAT ESPANYOL. 5.1 El nacionalisme basc En els orígens del nacionalisme basc va influir com a consequéncia de la derrota del carlisme en 1876 el procés d’industrialització de Biscaia. El creixement industrial va provocar una forta immigració d’altres territoris de l’Estat espanyol. En aquest context va guanyar força un moviment cultural que va donar lloc a la creació del moviment dels èuscars. L’any 1894 Arana va crear la Societat Euskal Herria, sorgida del Partit Nacionalista Basc (PNB) 5.2 El galleguisme La societat gallega era eminentment rural. Hi havia una burgesia feble. Va sorgir l’aparició del galleguisme com una forma de reivindicació de la llengua. El problema fonamental del galleguisme es la escassa penetració entre les classes mitjanes. Es va haver d’esperar fins a les primeres dècades del segle XX per trobar una nova generació de galleguistes amb una influència social més gran. 4.- L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA 4. La recuperació econòmica desprès del 98 • Desaparició dels mercats colonials • la crisi es va superar ràpidament 4.2 La conjuntura de la 1ªG.M. • Increment de la demanda exterior (siderúrgia, mineria, tèxtil). De resultes de les exportacions la balança de pagaments espanyola va ser positiva. Però els beneficis es van invertir en productes de luxe superflus i no en millorar els sistemes productius. Les classes populars van experimentar un empitjorament del nivell de vida, perquè la inflació no va anar acompanyada d’un augment de salaris i això va provocar una onada de vagues i reivindicacions obreres. El final de la 1ª G.M. Va desencadenar una forta crisi (1920-1923) i moltes empreses van haver de tancar.
Nueva Página
Want to create your own Notes for free with GoConqr? Learn more.