UNITAT –1: MOVIMENTS I FORCES TEMA 1 LA MESURA 1. Magnituds i Unitats. 1.1 Vectors - Mòdul - Direcció i sentit => angle - Punt d’aplicació => fer gràfica. Estudiar direcció i sentit en els quatre quadrants Vector unitari Base canònica Operacions amb vectors -Gràficament o analíticament. Gràfica: regla del paral·lelogram o del poligon. Exemple: A (2,3) ; B(4,-1); C(0,6);D(7,0)= (13,8) Video: http://www.youtube.com/watch?v=uFBNlDqg78g -Analítica: A(3,1) + B(-2,4); A(2,2) – B(3,1) ; A(-2,3) +B(-1,-4); A(3,-1) – B(1,2) Exercicis: 1. Un cos està sotmès a les següents forces: F1 = 5 N (0º); F2 = 3N(45 º) ¸F3 = 2N(90º); F4= 8 N(240º). Trobeu mòdul i direcció i sentit de la força resultant. R.(4,2N; -42º) 2. Dos llenyataires volen acabar de fer caure un arbre amb dues cordes de 12 m de longitud. Les lliguem a l’arbre i se separen 12 m entre ells. Si cadascun fa una força de 300 N, quina força actuarà sobre l’arbre i en quina direcció? R( 520 N; 270º) 3. Exercicis fotocòpia 1.2 Sistema Internacional d'Unitats Els científics per concretar quines magnituds i unitats havien de ser considerades més importants, a l'any 1960, en la Conferència de Peses i Mesures feta a París, s’acceptà el Sistema Internacional d'Unitats(S.I.) proposat a principi de segle per l’italià Giorgi. Actualment Taula 3.P.12 - Exercici 7. P. 23 - Exercici 6-8-9-10-11-12-13-16. P.23-24(A casa) 1.3. Notació científica. Quan s’expressa un nombre en potències de 10. Ex.: 450.000 = 4,5·105 Exercici 1. P. 22 2. Càlcul d’errors. Quan es mesura una magnitud aquesta sempre és aproximada, sempre ve afectada per un cert error de mesura. Aquests errors poden ser sistemàtics i accidentals (aleatoris). 2.1 Errors sistemàtics: Són produïts per utilitzar aparells mal construïts. Es poden evitar comprovant els aparells de mesura. 2.1.1 Xifres significatives. Casos. - Definició. És el nombre de xifres amb el qual es dóna el resultat d’una mesura Ex.: 0,27 té dues xifres significatives, ja que: 2,7·10-1 0,00493 => té tres xifres significatives, ja què: 4,93·10-3 21,00 => té quatre xifres significatives 5,49 té tres xifres significatives. - Casos. a) Arrodoniment: Quan és vol un nombre de xifres significatives determinades. Ex.: Arrodonir a la centèsima el número 4,5678(4,56 ó 4,57?). Com la xifra següent és superior a 5(7), el resultat correcte és 4,57. b) Operacions matemàtiques Sumes, restes, multiplicacions i divisions: S’expressa el resultat amb el mateix nombre de xifres significatives que el nombre que en té menys. Ex.: 4,32 +5,1 =(9,42)=9,4. 2,5 · 4,37 = (10,925)=11(Arrodonint). 3,82 /3 = 3,82/3,00= (1,27333) = 1,27 (Arrodoniment) - Qüestió 14. P.22 2.2 Errors accidentals: Són produïts al fer les lectures de les mesures a causa del límit de percepció de la vista de l'observador. Aquests errors es poden reduir repetint la mesura moltes vegades i es pren com a valor mesurat més probable la mitjana (x) dels valors. 2.2.1 Error absolut i relatiu d’una mesura . Error absolut és la diferència entre el valor mesurat i el valor exacte o més probable (mitjana). Error relatiu és el quocient entre l'error absolut i el valor exacte o més probable (mitjana). Aquest error dona la precisió de la mesura.. - Exercici 26- 31 P.24-25 - Exercici 29-32 P.25 (A Casa) 2.2.2 Expressió del resultat d’una mesura. _ _ L’expressió : (x ± ea ) (unitat) o bé; x (unitat) ± er D’on ea ,és el valor màxim dels ei{ entre |xi més petita – mitjana| i entre |xi més gran – mitjana|} _ er = ea / x d’on : x = mitjana aritmètica Exemple 3 P. 18 Exercici 34-35 P. 25 Exercici 33-36-38. P. 25(A casa) 3. El mètode científic 3.1 Concepte de Ciència. Es defineix la Ciència com el saber contrastat. El terme "saber" es refereix a tot coneixement adquirit(experiència pròpia o per comunicació d'altres persones), i el terme "contrastat" significa la necessitat de superar unes condicions per ser acceptat com correcte. L'explicació teòrica ha de concordar amb l'experimentació al ser reproduïda. Ex.: "Déu o vapor". Finalment, la Ciència pretén comprendre la realitat. Juli Verne (1828-1905), escriptor francès, va dir que "la ciència es composa d'errors,que a la vegada són els passos cap a la realitat" Isaac Asimov la defineix de forma simple:"És curiositat". Aquest coneixement ha estat adquirit en el temps, i és el resultat dels esforços de molts homes i dones que han fet ús, de dos procediments fonamentals: - 1r.: L'observació amb experimentació. - 2on.: El raonament. 3.2 Mètode Científic. Llei. Hipòtesi. Teoria. El mètode científic és un procés de treball que utilitzen els científics per a la comprensió del món.. Aquest procés consisteix en l'observació de la natura, en l'experimentació, i en descriure els fenòmens el més exactament possible. Al multiplicar-se les observacions, es poden trobar certes regularitats, fer una anàlisi d'aquestes regularitats és deduir una llei. Aquesta es pot expressar, si és possible, en forma matemàtica. La llei és una descripció del fenomen. L'explicació, la raó, el per què, de la llei s'anomena hipòtesi. Hi pot haver diferents explicacions d'una mateixa llei, això, vol dir que disposem de vàries hipòtesis. Aquella hipòtesi que permeti deduir prediccions, que concordin amb els fets observats, rep el nom de teoria. Resumint, el mètode científic comprèn cinc etapes: 1- Acumulació de fets observables. 2- Generalització de fets en lleis. 3- Plantejar hipòtesis per explicar els fets i les lleis. 4- Comparar les diferents hipòtesis amb els resultats experimentals. 5- Predir nous fets. En realitat, és aquesta última etapa, que constitueix la veritable funció de l'especulació teòrica, ja que, permet el continu avenç en el coneixement del nostre món. - Llegir Exemple 4 Pràctica 1- Càlculs d’errors PRÀCTICA 2- Mètode científic P.26
UNITAT 3DINÁMICA1. La Dinàmica :Les forces 1.1. Concepte Les forces són magnituds vectorials. Són vectors lliscants. Una força és una acció que es realitza sobre un objecte. Aquesta acció pot produir: deformació o moviment. La dinàmica és la part de la física que estudia aquestes forces. que són causa de les accions anteriors. La unitat de la força és el Newton en el S.I. , en el Tècnic és el Kp., i 1 Kp. = 9.8 N 1.2. Forces habituals en un objecte - Pes: F = G m. m’/ r2 ; G = 6,67. 10-11 - Normal, en un pla inclinat. - Tensió, Fricció (estàtica i dinàmica), - Centrípeta. 1.3. Forces externes i internes a) Forces externes: Són les produïdes per agents extens al sistema: Força d’un motor i força de fricció. b) Forces internes: Són forces que apareixen en el sistema per les característiques del mateix: Pes i força recuperadora d’una molla. 1,4. Deformació: Allargament d’una molla Hooke mola vertical: Pàg. 130: 11; Molla horitzontal: Pàg. 132: 17 (A casa): P.139: 19; P.149: 13-14-15 2. Lleis de Newton 2.1 Principi d'inèrcia Si la F =0, pot passar dues cosses: - aturat - v = constant, velocitat adquirida en lúltim moment de deixar de fer la força. http://www.curriki.org/nroc/Introductory_Physics_1/lesson03/Container.html http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=saQpkr41YR8#! 2.2 2ona Llei de Newton Exemple 2 P. 116; Act. 7-8 P.117 ---amb fricció----Pàg. 134: Exemple 13-14Pàg. 136: Act. 21Pàg. 149: Act. 16Exemple 6-7 P. 123 P.147 : 1-3-18; Act. 13. P.123Video de l'1 al 3:http://www.curriki.org/nroc/Introductory_Physics_1/lesson04/Container.html 2.3 Principi d'acció reaccióExemples: 3-4-5 P.118/9Act. 11 P.123Act 18 P.120 (A Casa) 3. Quantitat de moviment 3.1. Concepte La velocitat pot ser negativa(eix X, negatiu, sentit) Exemple 1 P. 156Activitats P. 157 (A casa) 3.2. L’impuls(variació de la quantitat de moviment) A partir de F = ma arribar a Ft = mvf - mvi Exemple 2 P.158; Exemple 3-4 P.60/1. (Área) P. 168-9 (A Casa) Activitats P. 159 i Activitats P. 162 (Voluntaris) P. 168-1-2-3-4-5--6-7-12-13 3.3 Conservació de la quantitat de movimentF = 0Exemple 5 P. 164; (A Casa) Activitats P. 166(Voluntaris) 10-11-13Problema:Una bomba es llançada verticalment cap amunt. Aquesta explota en tres fragments en el punt més alt de la seva trajectòriaSabent que el fragment A té massa 10 kg i velocitat 15i -5j ; el B té de massa 5 kg, velocitat vertical cap amunt ambvelocitat de 60 m/s. Del fragment C només en coneixem la seva velocitat en mòdul, 40 m/s. Quina és la massa i la direcció del fragment C? 3.4 Xoc InelàsticExemple 6 P.166; Exemple 14 P. 230 ProblemaDos cotxes de masses M1 = 900 kg. i M2 = 700 kg. es mouen en direccions perpendiculars. el primer a velocitat horitzontal v1 = 20 km/h i el segon a velocitat vertical v2 = 10 km/h. Els cotxes xoquen de manera totalment inelàstica. Quina és la velocitat(en mòdul i direcció) del conjunt dels dos cotxes després del xoc? UNITAT 4 Aplicacions de les lleis de Newton 1. Moviment Vertical 1.1.Estudi de la tensió Exemple 8. P. 124 Exemple 12 P. 131 Act. 14-15 P. 127 Activitat 3 P. 146 Activitat 5-6-8-9- P. 147-P.148-149(Voluntaris) 1.2 Estudi de la Normal Exercici 12 P. 149 2. Moviment circular 2.1 Moviment vertical Estudi de la tensió en els punts: alt, baix, central. Exemple -18 P.138 Fer exercici full Activitat 22-23-24-28-29-30 P. 144-152(Voluntaris) 2.2 Moviment pla horitzontal (Pèndol cònic) Exemple -17-19 P.138-P. 140 Fer exercici full 3. Politges(Màquina d’Atwood) Exemple 10 P. 126 Activitat 7. P. 240 Exercici 7 P. 148(A casa) 4. Mòbils en superfícies 4.1. Horitzontals. - Dues masses: Exemple 9 P.125 Activitat 16 P. 127(A casa) Activitat 2-4-23-24 P.147-151(Voluntaris) 4.2. Combinacions: horitzontal i vertical Activitat 11 P. 146 Exercici 19P. 150(A casa) 4.3 Blocs en contacte Exercici: Les masses de dos blocs en contacte són m1= 10,5 kg i m2 = 7,5 kg. S’aplica una força sobre el primer de 7,2 N. a) L’acceleració dels blocs. R= 0,4 ms-2 b) La força de contacte. R = 3 N. 4.4. Plans inclinats -Recordatori: objecte en un pla inclinat. Exercici 22 P. 151 -Masses enllaçades: Exemple 16 P. 136 Exercici 10-20-21 P. 148-150(A casa) 5. Els revolts 5.1. En un cotxe i altres .- Sense peralt: Força fricció = Força centrípeta Exemple -23 P.144 Exemple -20 P.141 Exemple -22 P.142 Exercici 25-26-27-32 P. 151-152(Voluntaris) 5.2. Satèl.lits Força centrípeta = Força gravitatòria Pràctica Molla P. 153
Unitat 2 1. Punt material. Sistema de referencia inercial. Els objectes es consideren com a punts, ‚és a dir, es � prescindeix de la forma i volum, per tant, seran punts � materials. Un sistema de referencia inercial és aquell que no està accelerat, és a dir, és fix o va a velocitat constant. 2. El vector de posición. Sigui el moviment d'un punt P en el pla. Es pot � determinar la posici¢ mitjan‡ant un vector d'origen el punt O i � d'extrem que coincideixi en el punt P, [1]OP[1] = vector de posici¢. El punt material estaràs situat a l'espai i el reconeixerem � per les seves coordenades, que dependran, en general, del � temps. r(t) = equació del moviment - Equació de la trajectòria: Ex 5 P. 105 3. El vector desplazament. /\[r] = r2 - r1 x (t) = - 2ty(t) = t^2a) Vector posició entre t = 1 ,2, 3 sb) El vector desplaçament entre t1 = 1 s i t2 = 3 s 4. El vector velocitat. 4.1 El vector velocitat mitjana r2 -r1 /\ r Vm = -------= ------ t2 -t1 /\ t A t = 3 s és en el punt (1,2) m i en t = 6 s en el punt (-2,5) ma) Desplaçament R (-3,3)mb) Velocitat mitjana R(-1,1) m/s 4.2 El vector velocitat instantània r2 - r1 dr V = l¡m. --------- = ---- . Fer exemple 5 p.40 /\t -->0 t2 - t1 dt Video de 1 al 2http://www.curriki.org/nroc/Introductory_Physics_1/lesson01/Container.html 5. El vector acceleraciò 5.1 El vector acceleraci¢ mitjana. v2 - v1 /\ v Am = ---------= ----- t2 - t1 /\ t 5.2 El vector acceleraci¢ instantània. v2 - v1 dv Š A = l¡m ---------= ----- . Fer exemple. /\t -->0 t2 - t1 dt 5.3 Component tangencial i normal de l'acceleració Exercici : El mòdul de l'acceleració és 10 m/s i forma un angle de 60º sobre la trajectòria. Trobeu components tangencial i normal. 6.Estudi de moviments:1r. Moviment rectilinia) MRU (Pàg. 43)--> Posició :x = xo + v·t---> Espai realitzat: e = v·t Exercicis: Pàg. 23 :14-15 Pàg. 24 : 17 (A casa)---> Grafiques x-t i v-t Área de v-t dóna espai , Exemple Pàg. 45: 6----> Exercicis de persecució i trobada Pàg. 48:6 Pàg. 48: 5-7(A casa)b) MRUA ----> Grafiques: e-t, v-t, a-tComençar per gràfica v-t i trobar equacions----> Posició: x = xo +vo·t + a t^2/2Punts de tall, èix de simetría i vèrtexPàg 52: Exemple 8Pàg 54: Exemple 9----> Exercicis de persecució i trobadaPàg. 69: 17Video de 2 a 4http://www.curriki.org/nroc/Introductory_Physics_1/lesson01/Container.html Pràctica MRUA Pàg 71 7. Moviment Circular: Hi ha canvi de direcció---> explica el radiant7.1 MCU Període i freqüènciaPàg. 97: Exemple 10; Pàg. 101:Act 12-13-14; Pàg. 106: Act 20; Pàg. 103/4: 8-9-10(A casa); Pàg. 106/7: del 21 al 28(A casa)7.2 MCUAPàg. 100: Exemple 11-12; Pàg. 101: Act.15-16; Pàg. 103: 7-11-12(A casa) ; Pàg 107: Del 29 al 36 (A casa) 8. Composició de moviments uniformes.Es tracta d'un estudi de vectors.8,1 Amb la mateixa direcció- mateix sentit. sentit contrari8.2 Amb direccions perpendicularsPàg. 79 exemple 2Pàg.80: Activitats3-4 (A casa)Pàg. 104/5 : Activitats: 3-4-6-7-89. Caiguda lliureg)0,-9,8)Video del 4 al 5 i del 5 al 6http://www.curriki.org/nroc/Introductory_Physics_1/lesson01/Container.html P'ag. 83: Exemple 4 (fer-lo); Pàg. 60: Exemple 11; Pàg, 85: Exemple 5; Pàg. 61 exemple 12;Pàg. 87: exemple 6; Pàg. 62: exemple 13; Pàg. 63: Exemple 14; Pàg. 88; exemple 7 ( A casa): Activitats pàgines 64,88 i 90. i Pàg. 105/6:: Del 11 al 19.Exercicis de la Unitat 2 ; Pàg. 66Velocitat i acceleració: Del 1 al 10 ; (A casa) De l'11 al 16; 19Caiguda lliure: (A casa) Del 20 al 25; 27
Nueva Página
Nueva Página
Nueva Página
Want to create your own Notes for free with GoConqr? Learn more.