B.7 ORGANITZACIÓ TERRIORIAL DE L'ESTAT

Evolució: de l'Estat Unitari a l'Estat Federal. L'Estat Unitari introdueïx diversos mecanismes de descentralització política mentre que l'Estat Federal reclama competències en un procés constan de lluita amb els estats membres. Una crisi asoleïx a l'Estat Unitari al segle XX causada per multiples factors. Entre ells destaquen: el creixement de l'Estat, un augment de demandes i  una major complexitat social. Aquestes demandes donen lloc a noves formes d'organització territorial del poder polític (E. Regional, E, Integral , i E. Autonómic) que s'agrupen sota la denominació d'estats compostos. La descentralització implica el manteniment d'un unic Estat amb constitució , en el cual es distribueix la capacitat de decisió política i la potestat legislativa entre organs centrals i territorials que componen l'Estat.   Constitució Espanyola : Model d'organització d'Estat potencial que estableïx principis i procediments que permetren la transformació d'un Estat unitari a un Estat descentralitzat . Els estatus d'autonomía donen forma a l'organització territorial. La CE posibilita un règim autonómic a través d'un procés polític i juridic que generalitza la creació de comunitats autònomes, produent així una descentralització vertical del poder (formant Estats Compostos) La CE defineix: a)Un únic Estat, Constitució , ordenament jurídic e igualtat de dret i obligacions per tots el ciutadans. b)Reconeixement i garantia del dret a l'autonomía de nacions i regions que integren l'Estat Espanyol (art 2.) Aprobació dels primers estatuts d'autonomía a l'any 1979.   Comunitat Autónoma: Enitats polítiques amb personalitat jurídica, potestat d'autogovern i autonomía legislativa dins del seu àmbit territorial. Característiques: >Grau d'autonomía diferent d'altres entitats territorials (només autonomía administrativa)                                 >Autonomía política: Estatut autonómic com norma institucional bàsica i reconeixement de les facultats de                                  direcció política.                                  >Org. Institucional :principi básic de divisió de poders . Principi de responsabilitat política.                                  >Autonomía finançera per les seves competències.                                  >Relacions amb l'Estat central no son jeràrquiques sino de competència.                                  >Es reconeixen els instrument polítics de participació en instàncies de l'Estat , iniciatives, legislatives, designaciò                                  de senadors per parlament.                                   > Dret estatal supletori dret autonómic.   AUTONOMÍA POLÍTICA: (ESTAT ESPANYOL >COMUNITATS AUTÓNOMES)          AUTONOMÍA ADMIN.    -Fer Lleis -> Parlament                                                                                              - fer Lleis sense poder o potestat per executar-les.    -execució de Lleis ->Govern    La diferenciaciò en la clasificació de les comunitats autónomes varía segons els criteris històrics, competencials i d'acces a l'autonomia utilitzats. Les comunitats autònomes (Catalunya , País Basc, Galicia i Navarra)  gaudeixen d'un tractament diferenciat, projectes d'estatuts d'autonomía amb règims provisionals d'autogovern desde 1978. Procediment específic d'acces a l'autonomía. N'hi a d'altres que aconsegueixen  el mateix nivell d'autonomía manifestant la voluntat d'autogovern mitjançant procediments especials. Y per últim , n'hi ha d'aquelles que no disposen de la possibilitat d'autonomia. (Poden ampliar les seves competències transcorreguts cinc anys desde l'aprovació dels estatuts) Excepte Catalunya, Pais Basc Galicia , Andalusia i Navarra, la resta de comunitats tenen un règim mes reduit de competències. El "pacte autonòmic" 1981 va frenar el desplegament del principi dispositiu, homogeïnitzant competències de les C.A mitjançant la Llei orgànica LOAPA. Traspassos de competències al 1992 aproximant las CA a un nivell més alt d'autonomia . Actualment, es consolida aquest model autonòmic produïnt un anivellament competencial.   Municipi : o institucions locals de llarga tradició. Unitat local básica d'org. territorial amb una previsió constitucional senzilla (art.137.a 142) Ajuntaments -organ de govern local (dret públic). Característiques dels municipis: >Representats per regidors (elegits per sufragi) presidits per l'alcalde, que s'elegeix segons els criteris de la població i els ciutadans d'acord amb la llei que estableïx la LOREG. >Potestat d'autorganització . Mínim : alcalde, regidors, tinent d'alcalde, ple i comissió especial de comptes. +500.000 hab.  comisió de Govern. >Atribucions i competències als ens locals i municipis segons la Llei 7/1985(LBRL). (Urbanisme, trànsit urbà, mercats , cementiris, salubritat, assistència social enllumenat i neteja.Ademés la LBRL crea pluralitats associatives com mancomunitats i consorcis que son reconeguts amb potestat executiva i normatives reglamentaries, i amb capacitat de finançament a través de la creació de tributs propis i la participació en ingresos de l'Estat. Provincia: Entitat local personalitat jurídica propia determinada per agrupacions de municipis limítrofes. El seu govern i administració s'encomanen a diputacións o altres corporacions. Representatives amb  la coordinació i assistència supramunicipal. LBRL les dota d'atribucions essencials (coordinació serveis municipals, assitència jurídica, econòmica i tècnica als municipis. D'aquestes atribucions sorgeïx un carácter que dota a la provincia de :  doble condició de divisió administrativa i circumpscripció electoral determinant per representant de les Corts Generals (Congrés i Senat) Comarques: La CE no crea institucions comarcals pero l'article 141 preveu la possibilitat que es creïn agrupacions de municipis dins les provincies. A més, habilita els estatuts d'autonomía establint cincumscripcions territorials. El govern i l'administració correspon al consell comarcal, constituit per el ple(president i consellers, que son proporcionals al percentatge de vots),  el president i la comissió especial de comptes.  La competència de les comarques on de procedència municipal o de la Generalitat. Estableixen i presten serveis supramunicipals complementaris dels municipis , obres d'infraestructura general o complementàries per a l'estableiment o prestació de serveis municipals mitjançant conveni. Altes competències atribuides per la Generalitat són l'ordenació del territori i urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament, salubritat pública i medi ambient.   Vegueria: Són ambits territorials específics del govern intermunicipal de cooperació local, amb personalitat jurídica propia. Divisions territorials amb naturalesa territorial i autonòmica. El Consell de Veguería format pel president/a pels consellers substitueixen les diputacions. La Llei del Parlament regula la creació , modificació i supressió del desplegament del règim jurídic.