C.2 El Departament d'Interior

Description

Otro Ámbit Seguretat i Policia (C.2 EL DEPARTAMENT D'ÌNTERIOR) Note on C.2 El Departament d'Interior, created by David Canalda Barba on 22/01/2019.
David Canalda Barba
Note by David Canalda Barba, updated more than 1 year ago
David Canalda Barba
Created by David Canalda Barba over 5 years ago
410
0

Resource summary

Page 1

1-Funcions del Departament d'Interior. Segons el decret 2/2016 les funcios del departament d'Interior de la Generalitat són:    -Seguretat ciutadana , trànsit, emergències i protecciò civi, i altres atribuïdes per lleis i altres disposicions. 2-Estructura del Departament d'Interior .          

Page 2

3. Òrgans del Departament d'Interior:   3.1 Secretaria General:     -Institut de Seguretat Pública de Catalunya.    -Servei Català de Trànsit.    -Atenció i Gestió d'Urgència al 112    3.1.1 Direcció de Serveis: funcions     -Coordinació de l'administració sota la direcció del/la secretari/ària general.     -Planificar i impulsar accions d'integració i optimització.    - Millora de la gestió.     -Relacions funcionals amb altres departaments.    -Coordinar preparació avantprojecte pressupostari del Departament.    -Coordinar i gestionar assumptes relatius al personal adscrit.    -Supervisar gestió pressupostària , comptabilitat, gestió patrimonial , contratacions , obres, manteniment i funcions d'altres     unitats.    -Coordinar política de relacions laborals.    -Coordinar l'execució de les actuacions en matèria d'equitat de genere .    -Promoure i garantir la coordinació administrativa.    -Qualsevol altre funció que li encomanin. de naturalesa anàloga.             L'estructuració dels serveis es pot veure a l'Anex adjunt.   3.1.2 Assesoria Jurídica: Nivell orgànic de subdirecció general. Coordina i homogeneïtza les actuacions i la presa de decisions, millorant els procediments d'assesorament i assistència jurídica. 3.1.3 Gabinet Tècnic:funcions -Coordinar la planificació estratègica , programació i evaluació de polítiques del Departament , i l'implantanció de plans i programes. -Planificar i coordinar informes, estudis i estadístiques. -Gestionar mecanismes facilitant el seguiment d'accions de la UE. -Coordinar l'implantació de polítiques de modernització a l'Administració de la Generalitat. -Coordinar actuacions departamentals d'organització administrativa i propostes. -Impuls i suport al rediseny de processos en coordinació amb l'Àrea TIC. -Coordinar amb l'Àrea TIC unitats funcionals dels sistemes d'informació. -Colaborar en la seguretat d'informació i protecció de dades. -Definir, coordinar e impulsar accions per fomentar les capacitats del coneixement.  -Coordinar accions d'elaboració i difusió d'informació institucional potencialitzant nous canals relacionats amb l'ús de noves tecnologies. -Altres funcions de naturalesa anàloga que li encomanin.                    L'estructuració dels serveis es pot veure a l'Anex adjunt.    3.1.4 Subdireccions Territorials d'Interior. Serveis territorials depenen de la Secretaria General. Correspon al director/a de cadascún dels serveis respectius la coordinació de les funcions seguents:    - Representar el Departament en el seu àmbit     -Vetllar pel compliment de les disposicions legals.    -Impulsar i coordinar el funcionament dels serveis.    -Gestió de mesures , seguiment i promoció, prevenció de riscos i salut laboral.    -Altres funcions de naturalesa anàloga que li encomanin.                La distribució  dels serveis territorials es pot veure a l'Anex adjunt.   3.2. Direcció General de Protecció Civil: funcions -Desenvolupar sistema de protecció civil a Catalunya i els seus recursos i estructures. -Promoure plans de protecció civil axí com la redacció de plans de protecció civil territorials, especials i d'autoprotecció . -Organitzar, coordinar i supervisar el  Centre de Coordinació Operatia Catalunya (CECAT) -Coordinar mapa de riscos de protecció civil. -Impulsar matèria de protecció civil i formació del personal. -Plantejar iniciatives en emergències i protecció civil. -Efectuar el  seguiment de la Comissió de Protecció Civil. -Establir directius del servei de gestió, -Coordinar i efectuar comunicació de la població a través dels mitjans de comunicació. -Desenvolupament i coordinació de les mesures necesàries per garantiur l'atenció d'incidents marítims. -Coordinar gestions inherents al cobrament del gravamen (art. 58 llei 4/1997)                   L'estructuració dels serveis es pot veure a l'Anex adjunt.   3.3 Direcció General d'Administració i Seguretat: funcions. -Planificar polítiques públiques en matèria de seguretat interior i espectacles públics. -Establir elacions necessàries en matèria de seguretat. -Proposar el desenvolupament del sistemes d'informació i telecomunicacions . -Coordinar tècnica operativa de policies locals a Catalunya . -Implementar model d'actuació per l'atenció a les dones víctimes de violències masclistes i promoure la planificació estratègica d'actuacions i estudis de sensibilització i divulgació en matèria d'igualtat. -Definir polítiques de coordinació e integració dels serveis de seguretat privada. -Donar supor al Consell de Seguretat de Catalunya i altres òrgans del sistema. -Execrir funcions encomanades per la normativa vigent en matèria de seguretat privada, en coordinació amb la D.G.P. -Execrir funcions encomanades per la normativ vigent en matèria de violència esportiv i lluita contra la violència, racisme, xenofòbia , intolerància en l'esport , així com adoptar mesures de prevenció i seguretat en aquest ámbit. Aquesta funció es coordina amb la D.G.P. -Execrir funcions que li encomanin la normativa vigent en matèria de videovigilància. -Exercir funcions segons la normativa vigent en matèria de seguretat ciutadana, incloses competències sancionadores d'acord amb la legislació d'ordenació de seguretat pública a Catalunya -Exercir funcions a l'autorirar en  l'exercici de  reunió i manifestácio ,així com les funcions l'autoritat governativa en matèria de violència esportiva i lluita conta la vioència , racisme , xenofòbia i l'intorelància en l'esport.  Aquesta funció es cooordina amb la D.G.P -Altres funcions que li delegui la persona titular del Departament o que li atribueixi la normativa vigent.      L'estructuració dels serveis es pot veure a l'Anex adjunt.   3.4 Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments: (Funcions ) -Exercir comandament dels bombers de la generalitat , direcció i coordinació e inspecció en els serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments. -Elaborar i formular propostes sobre la crwació i el desenvolupament de mesures, dispositius i recursos orientats a emergències a Catalunya. -Dirigir  l'organització general e impulsar polítiques específiques del cos de Bombers de la Generalitat -Promoure la coordinació operativa i l'elaboració de plans d'actuació en matèria de prevenció i extinció d'incendis i salvaments. -Organitzar i dirigir les tasques de suport tècnic i assesorament als municipis , en relació amb serveis de prevenció i extinció d'incendis. -Promoure i divulgar l'autoprotecció com a mecanisme de prevenció i desenvoluipar programes especifís de formació e informació. -Altra funcio que li atribueixi la legislació.        L'estructuració dels serveis es pot veure a l'Anex adjunt.   3.5 Direcció General de la Policía. Correspón a la persona titular de la D.G.P el comandament , direcció e inspecció de la P.G.M.E , sota la direcció supervisió d'autoritats superiors, asegurar el pacifisme i la protecció de les persones i els bens en tot el territori de Catalunya , vetllar per garantir la protecció del lliure exercici dels drets i les llibertats i la seguretat ciutadana.      3.5.1 Funcions: -Exercir comandament d'unitats policials i administratives  -Elaborar i formular propostes sobre l'organització general de la P.G.M.E. -Elaborar i dictar circulars e instruccions per dirigir l'activitat de la P.G.M.E. -Aplicar i supervisar el compliment del règim estatuari de la P.G.M.E -Elaborar i remetre a la S.G.D .I convocatòries d'accés i provisió , propostes de modificació i ofertes d'ocupació  de la P.G.M.E -Executar pressupost assignat a la D.G.P -Proposar el pla director de sistemes d'informació. -Dirigir l'elaboració dels estudis e informes necessaris de seguretat ciutadana. -Altre funció que li atribueixi la legislació.       3.5.2 Estructura de la D.G.P : Dues parts diferenciades segons funcionalitat: 1) Policial i 2) Administrativa  Estructura administrativa PGME : Gabinet del Director (oficines protocolarials de serveis) Servei d'Assesorament Jurídic  Subdirecció General d'Administració i Serveis Subdirecció General de RR.HH.      3.5.2.1 Gabinet del Director: Donar suport titular a la D.G.P i als màxims comandaments de la P.G.M.E  en l'exercici de relacions protocolàries amb institucions del sistema de seguretat, preparació d'intervencions públiques reunions o altres activitats derivades. Execució correcta d'actes P.G.M.E  a través dels seus representants , gestiona serveis de gala i honor de la P.G.M.E Defineix les polítiques de comunicació en col.laboració amb l'Oficina de Comunicació. Elaborar notes de premsa i amb l'activitat de la P.G.M.E  així com estudis e informes en mitjans de comunicació. Gestiona, coordina i supervisa continguts  difosos a través de l'internet i la web. Col.labora amb altres unitats en difusiódìnformació interna de la P.G.M.E.      3.5.2.2 Servei d'Assesorament Jurídic: Assesorament jurídic a la Direcció General i realitzar estudis e informes , col.laborar amb l'Assesoria Jurídica del Departament d'Interior  en l'elaboració de lleis,  projectes i normatives d'unitats orgàniques de la Direcció General. Assistència i seguiment de diligències judicials que intervingui la P.G.M.E en col.laboració amb l'Assessoría Jurídica del Departament d'Interior i el Gabinet Jurídic. recursos administratius, iinconstitucionalitat i competència. Examina convenis i contractes, revisa jurídicament expedients disciplinaris i tramitació d'aquestos a l'Assesoria Jurídica.Instrueix  coordina recursos administratius, reclamacions i responsabilitat patrimonial , actes administratius en matèries competència de la D.G.P.    3.5.2.3 Subdirecció General d'Administració i Serveis: funcions. -Dirigir, coordinar i supervisar funcions d'administració de la D.G.P. -Dirigir, coordinar i supervisar funcionament i organització. -Dirigir, coordinar ,serveis administratius territorials  amb supor directe a las unitats operatives de la P.G.M.E -Dirigir i coordinar planificació i elaboració de proposta pressupostària. -Dirigir i supervisar gestió econòmica de la D.G, tramitació d'expedients , despesa i contratació. -Dirigir, coordinar e impulsar , programes i actuacions adreçats a la millora D.G -Règim interior i gestió de serveis generals. -Oganitzar actuacions de manteniment d'edificis de la D.G P en col.laboració amb la Direcció de Serveis.                                               Depenen de la Subdirecció General d'Administració i Serveis:    -El Servei de Gestió Econòmica i Logística.    -El Servei d'Organització Administrativa i documentació    -Órgans d'estructuració territorial a la Subdirecció.    3.5.2.3 Subdirecció General de RR.HH: -Planificar, impulsar i desenvolupar polítiques de personal de la D.G.P -Planificar, elaborar i gestionar processos d selecció , promoció interna i provisió de treball al cos de Mossos d'Escuadra. -Formular propostes de modificació. -Proposar valoracions. -Participar en la definició de perfils profesionals de la P.G.M.E -Supervisar preparació documentació D.G.P -Desenvolupament, gestió i manteniment P.G.M.E -Fer estudis i preparar propostes de disposicions de carácter general. -Col.laborar amb la S.G.PRL de la P.G.M -Participar en l'avaluació de l'exclusió per causes mèdiques diferents convocatòries de la P.G.M.E -Planificar, elaborar i gestionar relacions amb organitzacions sindicals representatives de la P.G.M.E -Col.laborar definició sistemes de carrera professional de la P.G.M.E -Fer actuacions controls mèdics destinats a la verificació de l'estat salut del personal mèdic i psicològic de l'absentisme per contingències comuns. -Participar en la tramitació de l'expedient en l'adaptació del lloc de treball del personal de la P.G.M.E , impulsar la gestió i participar en tribunals mèdics. Analitzar , dissenyar i avaluar procediments en l'ambit de les seves competències.    S'estructura en: -Servei Gestió i Coordinació. -Servei Suport i Planificació -Servei Processos Selectius.

ANEX: MAPA CONCEPTUAL ESTRUCTURA GENERAL DEL DEPARTAMENT D'INTERIOR  

Page 3

4. La Policía de la Generalitat- Mossos d'Escuadra (P.G.M.E)     4.1. Transformacions i evolució del cos del Mossos d'Escuadra          4.1.1 1719-1983 Orígens i periode històric    Orígens principis de Segle XVIII. Nom de Mossos d'Escuadra sorgeïx a l'any 1719 quan es crea una força armada de civils i paisansa que vesteix de manera militar. Protegien els bens de les rutes comercials. La seva aparició representa la transformació idelógica seguretat pública de l'epoca, que aleshores, havia estat reservada a l'exercit quedant la població desprotegida cuan aquest marxava cap a una campaña exterior.  El 21 d'Abril de 1719 es crea el cos de Mossos d'Escuadra en sustitució de l'institució Catalana del Sometent i perseguir als Miquelets restants (partidaris de l'arxiduc Carles d'Austria). Els Mossos es van estructurar en esquadres de paisans sota les ordres d'un comandament . Escuadres >Grups o Escamots.  Pere Antón Veciana , comandament d'escamot. (destacat lliutador en la causa felipista), posteriorment fou nombrat comandant de cap (1729). Amb el seu nombrament com comandant. es reorganitzen les Escuadres i augmenta el nº d'efectius. Durant un temps el comandament del Mossos d'Escuadra pasa a ser de la familia Veciana permanentment. A l'any 1736, hi havia Escuadras de Paisanos Armados, destacaments entre 5-9 mossos i un cap que els dirigia. El comanament tenia el rang i l'importància d'un coronel de l'exercit i els caps s'equiparaven a un tinent . A finals del segle VIII el cos constaba de 126 homes. Les funcions inicials dels M.E eren: neutralitzar la deliqüència comuna als pobles, perseguir bandolers i requeriment d'armes i perseguir caçadors furtius de terres senyorials i llocs prohibits ( reflex de la transició de l'Antic Regim al Capitalisme). Un altre funcio mes residual, era el trasllat de detinguts i evitar la prostitució i jocs il.legals. 27 de maig de 1817 s'aprovà el 1er Reglament d'Escuadres a Catalunya, detallant la seva orgnització, drets , deures i cástigs. També es va fer el reglament d'uniforme que constava de : gorra de copa, espardenyes de set betes de cinta blava i esposes de cordó gruixut blanc. Es modific l'uniformitat  al.ludint motius policials ja que la pretensiò era què al perseguir als delinqüents , les escuadres no fossin tan visibles. A l'any 1836 , la familia Veciana renuncia al comandament dels Mossos d'Escuadra , després de 115 anys. A l'any 1868, s'aboleïx l'adscripciò monàrquica que tenien els Mossos d'Escuadra per orde del general Prim. Es sustitueïxen per la Guardia Civil. En 1876 el cos de Mossos d'Escuadra es reparteix per Barcelona, la Garriga, la Granada, Monistrol, Sallent, Torelló i San Cugat del Vallès. L'organigrama va cambiar lleugerament , el comandament del cos era un comandant  tenia a les seves ordes 7 caporals, 25 sotscaprals i 204 mossos. En 1923 Primo de Rivera instaura la dictadura a Espanya sense afectació en el cos dels Mossos d'Escuadra, s'adaptà al corrent europeu canviant l'uniforme i es reserva l'antic per cerimònies de gala. Amb la proclamació de la Segona República, (1931) el cos dels M.E continua com a institució policial a Catalunya. L'Octubre de 1934 el president de la Generalitat, Lluis Companys, proclamà l'Estat Català dins la República Federal EspanyolaAquesta proclamació es suprimeix per l'exercit espanyol, el cos dels Mossos s desarmat i s'empresonen als seus comandaments. Això imposibilita el despregament previst però servirá de pretext per a les bases d'un futur cos policial modern i profesional Segona República, s'aprova l'Estatut d'Autonomía de Catalunya , llavors els Mossos d'Escuadra passen a dependre de la Generalitat i actuen com a una força d'orde públic del Govern Català. S'incorpora l'escut de la Generalitat a l'uniforme i s'instaura un servei d'escorta al president. Un pla de reforma nou s'aprovà i es desplegaren els Mossos d'Escuadra a carrèc de la seguritat dels municipis mentre que la Guardia Civil  es destina a les capitals de Comarca. Durant la Guerra Civil Espanyola, els Mossos van ser l'unica força armada que no es va destinar al front. El seu nombre d'efectius pasà de 300 a 1000 unitats. Amb el triomf de Franco al gener de 1939 ,Lluís Companys acompañat per un cos de Mossos d'Escuadra pasa exiliat a França  i es disolveïx el cos de Mossos d'Escuadra. A l'any 1950, en plena dictadura franquista, la diputació de Barcelona, torna a crear un cos de Mossos d'Escuadra però amb un carácter més reduït ja que la seva funcionalitat era la de vigilar el Palau de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.Al juliol d'aquest mateïx any el Ministeri de Gobernació autoritza la Diputació l'organització d'una Secció de Mossos d'Escuadra constituïda per 40 efectius. Començà a fer servei el dia de Sant Jordi de 1952. A fi de la dictadura  s'estableix el 21 d'Abril com el Dia de les Esquadres,la festa dels Mossos d'Escuadra. La 1ª celebració es du a terme l'any 1976. Anys després el Decret 64/2005 ha modificat aquesta data al 19 d'Abril. A 1978 Josep Tarradellas (president de la Generalitat) retorna de l'exili i es reinstaura aquesta , també s'autoritza a que el cos dels Mossos pugi incrementar la plantilla i arribi al centenar d'integrants.   A l'any 1979 es va aprovar l'Estatut d'Autonomía de Catalunya . S'estableix en l'article 13 el dret de la Generalitat de Catalunya de disposar d'una força de policia pròpia , denominada Policia Autonòmica. A 1982 es traspasen efectivament els Mossos d'Escuadra de la Diputaciò de Barcelona a la Generalitat juntament amb la convocatoria de 208 places noves. En 1983 amb la Llei 19/983 del 14 de Juliol es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya (P.A.G.C) . A partir d'aquest moment, s'absorbex l'histric cos de Mossos d'Escuadra i se n'adopten el nom i els efectius . S'inicia un model propi de seguretat per Catalunya.          4.1.2 1983-1994 Refundació i etapa moderna. Es restaura la democràcia i sorgeïx una nova etapa per el cos dels Mossos d'Escuadra. Aquest, pasa a dependre de la Generalitat i adquireix un nou règim com a Policia Autonòmica de Catalunya. S'esdevenen com una policia de voluntat arrelada a la cultura i el poble català, al cual pertanyen i han de servir. La primera etapa contà amb unes funcions específiques: protecció d'edificis i personalitats de la Generalitat , juntament amb les relacionades amb el joc, menors o patrimoni. En 1983, els efectius de la primera promoció més els efectius de la Diputaciò de Barelona formen un nou cos amb 364 efectius. L'any 1985 es un any important per al cos en aquesta etapa. Es convoca la segona promociò que permès l'acces femení al cos i es crea l'Escola de Policia de  Catalunya a Mollet del Vallés. On mossos i policies rebran una formació bàsica comuna, amb els mateïxos principis i valors. També es l'any en el que el Parlament de Catalunya  aprovà la Resolució 39/II , on totes les forces polítiques del Parlament declaren la seva voluntat de que la P.G.M.E substitueïxi a les forçes i cossos de seguretat de l'Estat a Catalunya .Fet que , meterialitzarà en poteriorment, el contingut d'aquesta resolució. En 1986, s'aprova la Llei del 13 de Març que otorga a les policies autonòmiques funcions gairabé residuals. Aquest fet , juntament amb el bloqueig sistemàtic de noves promocions a la Junta de Seguretat de Catalunya,aconteïx un periode d'estancament en el creixement cuantitatiu i competencial del cos. No es convocan noves promocions fins a l'any 1989. A l'any 1990 es produex una inflexió que delimita les funcions entre els cossos i forces de seguretat de l'Estat i els Mossos. Primeres competències en seguretat: trasllat de presos , tractament policial de menors en edat penal (14-18 anys ) en l'ambit de justicia i menors d'edat civil (0-18 anys ) en l'ambit de protecció. A 1993, s'inicia la tramitació al Parlament de la llei 10/1994 que ferà que el cos e la policía ordinària e integral de Catalunya consolidà el model policial català de substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Un segon punt d'inflexió formalitza els pactes ja adoptats i descrits anteriorment . També s'acorda el desplegament de substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, en seguretat ciutadana, orde public e investigació.       4.1.3 1994-2008 De policia funcional a policia integral. Canvi fonamental en l'essencia del cos, pasant d'un model a l'altre. Conceptes clau en el procés de deplegament de substitució. Model d'organització basat en uns serveis territorials i uns serveis centrals .    -Serveis Territorials: proximitat, demanda social, descentralització operativa i gestió.    -Serveis Centrals: grans especialitats i suport estratègic als serveis territorials.   Estructura territorial : Comissàries >supervisades i coordinades per >serveis regionals. Organs de comandament central : comandament orgànic (coordinació, supervisió e inspecció) sobre els responsables de es regions policials.  Serveis suport tècnic i operatiu al teritori.   Estructura operativa: Implementació territorial>mitjançant : àrees bàsiques i regions policials.  Conceptes definits per criteris operatius de caire geogràfic , administratiu i demogràfic.   Estructura i organització de la P.G.M.E: -Creació de la Divisió Central d'Investigació, Divisió d'Afers Interns , Divisió Operativa de RR.HH i Divisió de Trànsit. -Dependència de la Consellería de Governació . Es crea la Consellería d'Interior.   El Decret 19/2002 reestructura la D.G.S.C i redefineix l'estructura corporativa . Creació de la Subdirecció General de Policia (comandament operatiu del cos ) tots aquest canvis consoliden la P.G.M.E 1995, aprobació mapa i calendari inicial del desplegament territorial (comarques d'Osona, la Selva , Ripollès, Garrotxa, Alt Emporda i Baix Empordà). Primera fase de 1994 a 1998. 1999, canvi en el Calendaridel desplegament territorial de substitució que decideix reorientar territorialment cap a les comarques de l'entorn de Barcelona les de la Regió Policial Central i Regió Policial Metropolitana Nord. Això permetre el desplegament a la ciutat de Barcelona. 27 juny 2004, PGME , comença a pratullar dins de turismes per Barcelona de forma conjunta amb el Cos Nacional i la Guàrdia Urbana de Barcelona. A Barcelona existeixen 10 comisaries , coincidint amb els deu districtes.a més oficines a Sants i Pl. Catalunya . Tarragona i Terres de l'Ebre conclouen desplegament a novembre del 2008. Progressió de competències especialitzades com l'investigació criminal i el trànsit a partir de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya a 2006. S'adquireixen funcions pròpies , i la policia judicial i línvesticació criminal possibilitzen 'investigació dels grups criminals organitzats i terroristes . Es planteja un nou servei d'investigació al cos. La transferència de competències comporta una reivindicació històrica de la Generalitat  . Com objectiu pimordial consolidà el nou sistema de seguretat a Catalunya. La Generalitat adquireix  competències en matèria de trànsit (Llei org. 6/1997) . En 1998 es fa efectiu el primer traspàs a la P.G.M.E de la vigilància de tránsit, 1999 a Lleida ial 2000 al reste de Catalunya. Es finalitza el desplegament Territorial que assoleix la capacitat operativa d'actuació en tot el territori efectiu el carácter de policía integral a tot Catalunya.  4.1.4 2008-2017 Consolidació i racionalització. Es consolida el sistema de seguretat de Catalunya i la reestructuració de la P.G.M.E. Finalitzà al 2008 el procès de desplegament territorial que descriu el model de seguretat de Catalunya en quatre punts principals:  a) Una visió integral de la seguretat com a valor final d'una societat no fraccionable. Oganització potent i eficaç.  b)Preocupació per a una seguretat objectiva, així com a la seva percepció. La policía s'esforça a millorar constantement els índexs de seguretat, percep que el nivell d'inseguritat no correspòn amb la realitat. S'imulsen iniciatives per fer que la gent a més d'estar més segura, se'n senti. c) Preparació per a la prevenció i reacció per l'investigació. Sorgeixen noves innovacions tecnològiques , que fan aparèixer riscos no previstos. Per tant, els dispositius es preocupen per el seu funcionament, formació incorporació de noves eines.. per donar resposta a aquestes amenaçes en cas de necesitat. d)Corresponsabilització conjunt de la societat en matèria de seguretat. Promociona el paper actiu del teixit empresarial , dels mitjans de comunicació i de la ciutadania. Aquesta nova estructura i dimensió pren forma amb el Decret 415/2011 del 3 de desembre. Un altre dels pilars d'aquesta etapa etapa de consolidació organizativa es el funcionament del Complex Central a l'octubre de 2009. Conjunt d'edificis situats a Sabadell que acull als serveis Centrals i recursos operatius especialitzats, serveis d'investigació criminal  serveis de policia científica, mobilitat , suport tècnic i estratègic a la Perfectura de Policía (Unitats Especialitzades) La consolidació de l'estructura estratègica i operativa del cos ha impulsat projectes de gran abast e impacte. La seguretat ciutadana s'especialitza i profesionalitza conjuntament amb els membres de la P.G.M.E i desenvolupen la seguretat ciutadana. El procés integral de millora impulsa l'ordenació de l'activitat ciutadana. El desenvolupament del servei, la definició d'objectius el traspàs i recollida i retorn de lìnformació i l'homogenetzació del desenvolupament i contingut dels brifings. Responsabilitats i comandaments. Lìnteligèncialicial s'adecua a l'estructura organitzativa per potenciar la capacitat de la P.G.M.E i genera intel.ligència policial. Projectes integrals que afecten a la totalitat de l'organització e implica un canvi en la cultura policial. Aquest canvi cultural dins la P.G.M.E implicarà canvis estructurals, funcionals, i tecnològics amb una relevància important sobre el factor humà.  

Page 4

   4.2 Missió , Visió i Valors.  La conceptualització d'aquest valors son documentats a la Carta de Serveis de la P.G.M.E  La definició de les eines ajuden de forma determinant a la planificaciò estratègica . Respòn a: on som i on volem anar. Mitjançant la definició de qui som, què fem , com som i que volem ser. La missió , representa conceptualment, la raó de ser, l'essencia de l'organització . Reflecta qui som i què fem.(Conlusió d'un anàlisi interna i una reflexió. Representa la realitat del missatge a transmetre) La visió es el desig de què es vol que sigui l'organització en un futur . Entre qui som i què fem-missió i que volem ser. visió ; hi ha l'estratègia a seguir (plans d'actuacciò). Els valors descriuen com som.Expressen els limits ètics i morals sobre els que treballa l'organització. Otorguen sentit a les directrius quotidianes i a les indicacions en els nivells de l'organització. Els valors articulen la cultura de l'organització e identifiquen el pensament de les persones que la composen. Son un element indispensable per cohesionar la missió i la visió. La P.G.M.E després de reflexionar, defineix missió, visió i valors com el desig d'identificació amb els integrants ,amb els ciutadans , les institucions, i totes les organitzacions . Resultat d'això, la missió de fer de Catalunya un país segur , protegir el lliure exercici dels drets  i llibertats. Garantint , la seguretat ciutadana , vetllant, per la convivència pacífica i la protecció de persones i els bens d'acord amb l'ordenament jurídic. Te com a visió ser una policia de referència en seguretat i garantir protecció i el servei del ciutadans a Catalunya, desde la proximitat i la professionalitat oferint un servei de qualitat. Els Valors es basen en la proximitat, el compromís , l'integritat i el servei i l'eficàcia. Es concreten en:    -Proximitat: realitat social, arrelament territorial. Detectar necesitats de la ciutadania per afavorir una conivència pacífica.    -Compromís : esforçar-se en el compliment de les obligacions pròpies del lloc.    -Integritat: no treure profit de la condició de policia. Actuacions adaptades als preceptes deontològics .    -Voluntat de sevei: orientar-se a la ciutadania, satisfaixent les necesitats amb un servei de qualitat.    -Eficàcia: Aconseguir objectius , ser resolutiu en el lloc de treball i aconseguir resultats previstos.   4.3 Compromissos amb la ciutadania: Les administracions públiques , per millorar continuament, incorporen pràctiques i mecanismes per garantir la qualitat del servei públic. Diferents vessants dels compromisos als que la P.G.M.E es subjecta :     -El compliment de les actuacions que estableix el Pla General de Seguretat de Catalunya.      -Satisfacció de la ciutadanía per la prestació del seu servei segons la Carta de Serveis de la P.G.M.E      -Aplicació interna dels processos que estableix el Sistema de Gestió de Qualitat de la D.G.P   4.3.1 Pla General de Seguretat: Recull actuacions que portarà el Govern per garantir la securitat de les persones, béns i medi ambient. Periodicitat quadriennal. temporalitat que permet portar a terme objectius i actuacions que recull. La P.G.M.E esdevé un actor clau d'aquest Pla , desde l'elaboració fins a la implementació del mateix. Detecció i Priorització.  1) analitzar la situació de seguretat en el moment actual amb especial atenció als punts més vulnerables, problemátiques , per resoldre, identificar perills ,avaluar riscos , per determinar necesitats futures. Implica la fixació i priorització d'objectius i lòrdenació d'actuacions. El Pla recull actuacions a portar a terme juntament amb diversos departaments de l'Administració de la Generalitat, municipis  diferents representats de la societat. S'estableixen mecanismes de comunicació amb la ciutadanía que fomentin el coneixement de les necesitats ciutadanes i la coresponsabilització d'una societat mes segura.   4.3.2 Carta de Serveis de la Policía de la Generalitat: Document que gestiona la qualitat i es centra en la satisfacció ciutadana que fa a la prestació del servei. La Carta incorpora informació sobre la P.G.M.E, funcions i estructura. També expressa la voluntat institucional de treballar en una política global de qualitat, serveis prestats i compromisos adoptats, mesura de la qualitat i col.laboració. Destacar missió, visió i valors institucionals (punt 4.2). S'incorporen altres premisses importants com serveis i compromisos de la P.G.M.E. Serveis destacables: atenció personal i assistencial per respondre demandes de seguretat dels ciutadans i mobilitzar recursos per garantir-la. Destacar atenció al denunciant i atenció especialitzada a víctimes. Especialment dels col.lectius més vulnerables, garantía de la seguretat viària i investigació criminal. Compromisos destacables: Servei d'atencio ininterrompuda, tracte respetós , temps d'arribada , identificació dels agents, temps d'espera, garantía de la privacitat dels denunciants, atenció en llengües estrangeres, recepció de determinades denúncies  a trav d'Internet . Assistència personalitzada , priorització gestió d'ordres de protecció per violència masclista, relació amb col.lectius de representació social , celeritat en el lliurament de persones desamparades, promoció de la seguretat viària , resposta suggeriments . Agraïments i queixes investigació fets delictius i publicació de resultats anuals de l'avaluació de la qualitat del servei.   4.3.3 Sistema de Gestió de la Qualitat de la DGP: Constitueix l'instrument organitzatiu que fa avançar a la P.G.M.E a una millora continuada i a la superació professional d'acord amb la política de qualitat. Recull mètodes, recursos, procediments i sistemàtiques per que els aspectes critics restin garantits en l'operativa policial. Recientment s'han incorporat el procés de detenció i procés d'atenció a les víctimes de violència masclista, domèstica i altres víctimes vulnerables, per raó de la vulnerabilitat que caracteritza la situació de les persones afectades. Extensió de l'ordenament jurídic, la normativa que ajusta les actuacions dels agents de la PGME es bas aen : instruccions, procediments, comunicats , ordres de servei. Les actuacions dels agents relacionades amb aquest processos disposa d'un mapa d'actuacions normativitzades pr : procediments , instruccions i pautes operatives.  Cada procés disposa d'una aplicació informática de suport que registra el desenvolupament. Aquest processos garanteixen les seves actuacions  i la seva prestació d'una forma homogènia arreu del territori, així mateix, fomenten la millora continua i representativa del foment de la qualitat del servei públic, reforç afegit al sistema de garanties.      4.3.3.1 SGQ- Procés de la detenció:    Regula actuacions de la PGME que componen el procés de detenció, a partir de supòsits desencadenants . Desde la pràctica    material de la detenció fins la posada en llibertat.    El control del procés inclou també : trasllat, lìngrés , primeres actuacions, i estada del detingut a dependències policials, l'atestat i    la cadena de custodia policial. Sistema d'Imputació i Seguiment de Detencions (SDID) com a element de suport.   4.3.3.2 SGQ- Procés d'atenció a les víctimes de violència masclista, domèstica i altres víctimes vulnerables.   Regula actuacions de la P.G.M.E e relació a víctimes de violència masclista, domèstica , agresions sexuals, odi i discriminació , mutilaciógenital femenina, tràfic d'essers humans i matrimonis forçats. Desde la prevenció , les entrades i i desencadenants. Sistema Integral d'Atenció a les Victimes (SIAV) com a element de suport.  

Page 5

4.4 Estructura: L'Estructura de la funció policial de la DGO varia . La darrera modificació a l'any 2011, respón a modernitzar l'estructura policial per esdevenir un referent en el sistema de seguritat pública. La P.G.M.E s'estructura jerarquicàment i amb coherència en els nivells organizatius seguents: >Perfectura de la Policia : direcció estratègica i comandament operatiu . >Comissaries superiors : òrgans adscrits a la Perfectura (comandament i coordinació unitats centrals i territorials) >Comissaria general òrgan central adscrit a la Comissaria Superior de Coordinació Central >Regió : òrgan territorial amb rang de comissaria general, que s'adscriu a la Comissaria Superior de Coordinació Territorial, direcció operativa 'àmbits concrets. >Divisió òrgan adscrit a una comissaria general.Òrgan central territorialment desconcertada. >L'àrea :òrgan adscrit a una divisió o regió policial . Correspón la direcció tàctica d'ambits de l'activitat. Tipus d'àrees.          >Unitat: òrgan que ordinàriament , s'adscriu a una àrea, a la cual correspón la direcció operativa de la policia.          >Grup: òrgan que s'adscriu a una unitat . Supervisió i execució directa de les tasques policials.   4.5 Serveis policials depenents de la D.G.P :    a)Gabinet del Director:    Suport a la D.G.P  en relacions protocol.làriesi definició de polítiques de comunicació. Coordinació de serveis de gala i honors  de    la P.G.M.E    b) Servei d'Assesorament Jurídic:    Coordinació i Supervisió de les accions amb caire jurídic i de les relaccions amb els organismes judicials en que intervingin    membres de la P.G.M.E    c) Comisaria General de Relacions  Institucionals, Prevenció i Mediació: Gestió en relacions de la P.G.M.E amb diferents institucions e organitzacions.Mediació i resolució de conflictes socials . Proposen iniciatives per avançar en processos d'intercanvi i en projectes de cooperació internacional. d) Divisió d'Avaluació de Serveis: Funcions relacionades amb l'inspecció dels serveis policials a través d'auditories. Avalua serveis i el personal desde una visió global , proposa millores metodológiques i procediments de treball. e) Divisió d'Afers Interns :  Funcions relacionades amb les activitats il.lícites o contràries a l'etica professional  de la P.G.M.E   4.6 Serveis policials depenents de la Perfectura de Policía : Encarregada de la direcció estratégica i el comandament operatiu de la P.G.M.E- Estructurada en:    >Comissaria Superior de Coordinació Central ( CESUCOC) : coordina diferents comissaries generals que responen globalment a    funcions d'un caire mes especialitzats.    >Comissaria Superior de Coordinació Territorial (CESUCOT) : organitzada en regions policials encarregadas del vetllament de la    seguretat ciutadana.    >Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat : respón als problemes de seguretat mitjançant propostes    estratègiques i operatives . Defineix criteris relatius als sistemes d'informació policial.    >Sala Central de Comandament : coordina i supervisa operacions i actuacions de les diferents sales de comandament.   4.7 Serveis Centrals: La CESUCOC s'estructura en cuatre comissaries generals. Subdividida en dos nivells: un de prestació de serveis (regions policials)  i un mes centralitzat ( globalitat de territori).    a)Comissaria General d'investigació Criminal: Investigació i persecució d'activitats criminals en delinqüència ordinària, especialitzada i organitzada. Interlocució operativa d'investigació criminal amb altres cossos policials  (nacionals o internacionals) b) Comissaria General d'Informació: Responsable de l'investigació i persecució d'organitzacions criminals que comportin una amenaça per les llibertats, seguretat, pau i cohesió social. c) Comissaria General Recursos Operatius: Suport a altres unitats de la P.G.M.E en la neutralització i la prevenció de les situacions de risc. Unitats altament qualificades i especialitzades. d) Comissaria General de Mobilitat: Coordinació i direcció tècnica en l'ambit dels transports aeris, portuaris , ferroviaris, i circulació viária. Desenvolupa i aplica estratègies policials per la millora de la seguretat i transport en la seguretat viària. Subestructurada en Divisio de Transit i Divisó de Transport.    

Page 6

4.8 Serveis Territorials: La CESUCOT presta serveis de seguretat ciutadana de manera próxima i coordina operativament les seves unitats territorials. En matèria de seguretat pública , Catalunya, s'organitza en regions policials i aquestes en àrees bàsiques policials. Aquestes son: R.P Metropolitana Barcelona  - R.P Metropolitana Nord - R.P Metropolitana Sud - R.P Girona - R.P Camp de Tarragona - R.P Ponent . R.P Central . R-P Terras de l'Ebre . i R.P Pirineu Occidental. Veure Annex 1: Mapa Vegueries o Regions de Catalunya.   Les regions policials es distribueixen  en forma d'àrees basiques policials . (Divisións territorials en que s'organitzen tasques policials i el referent directe es el ciutadá) . Les ABP consten d'unitats de seguretat ciutadana , unitats d'investigació i oficines d'atenció al ciutadá. Les regions policials diposen d'uns organs regionals que donen un servei conjunt :    >Àrea Regional de Trànsit: vigila , controla el trànsit la circulació i transport de vehícles.    >Àrea Regional de Recursos Operatius : suport a les ABP en seguretat i ordre públic.    >Sala Regional de Comandament: coordina ,supervisa i gestiona incidències i serveis planificats. Mobilitza recursos de les U.Reg i    ABP.    >U. Regional de Policia Administrativa: inspecció e investigació d'ìl.licits administratius.    >Oficina de Suport: suport als comandaments regionals , coordinació oficines de suport i ABP   La Regió Policial Metropolitana a Barcelona a més, té dues àrees més:  Seguretat d'Edificis i Trasllats . Instrucció d'Atestats i Custòdia detinguts.    

Page 7

5) Institut de Seguretat Publica de Catalunya (I.S.P.C): Estudia, identifica, i defineïx els programes, continguts i estructura dels processos selectius,competències perfils professionals dels cossos de policia i de protecció civil , prevenció i extinció d'incendis i salvaments en col.laboració amb centres directius competents.   Encarregat de programar , organitzar i desenvolupar formació básica , per a la promoció i el comandament, especialització continua. Promou la col.laboració amb institucions, centres i estableiments docents nacionals , estatals e internacionals. Relacions d'intercanvi de coneixements i de professionals. 5.1 Estructura:    5.2) Escola de Policía de Catalunya: Àmbit de seguretat necesitats formatives , dissenya, desenvolupa i supervisa el contingut docent, processos d'avaluació per acreditar o no la superació d'activitats de formació en seguretat. Promou xarxes de coneixement en matèria de seguretat  compartint coneixements de seguretat. Es subdivideïx en les següents unitats:    > Àrea d'Instructors de Policia.    >Àrea de Continguts de Formació Policial.    >Servei de Formació Policial. 5.3. Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya: Dirigeix la detecció de necessitas formatives, disseny , desenvolupament  supervisió del contingut docent. Supervisa els processos d'avaluació per acreditar o no la superació d'activitats de formació en seguretat. romou xarxes de coneixement en matèria de seguretat  compartint coneixements propiès d'aquesta competència. Es subdivideix en :    > Àrea d'Instructors i de Continguts en Riscos, Emergències i Protecció Civil.    >Servei de Formació en Riscos, Emergències i Protecció Civil. 5.4 La Subdirecció General d'Administracció i Suport Acadèmic: Administració i gestió dels serveis generals i règim interior, RR.HH i elaboració d'avantprojecte. Coordinació tècniques de reconeixement acadèmic, formació, convalidació , homologació o reconeixement formatiu per altres entitats.    >Servei Gestió Econòmica i Administrativa    >Secció de Secretaria Acadèmica. 5.5 La Subdirecció General de Formació Universitària , Recerca i Gestió del Coneixement: Coordina formacions relacionades amb el desenvolupament de la carrera profesional dels col.lectius de seguretat, riscos i emergències. Amb , l'implantació de formació Universitària,elaboració de criteris tècnics per a polítiques i activitats. Dirigeix difusió institucional, comunicacions i publicacions . Impulsa la col.laboració amb empreses e institucions per la creació i transferència de coneixements de seguretat. 5.6 El servei de Selecció , Avaluació i Seguiment: Executa l'evaluació del perfil de l'alumnat dels cursos de formació bàsica. Elabora i valida instruments d'observació, registre i evaluació del alumnat en práctiques policials. Planifica i supervisa el suport tècnic per a l'avaluació de les condicions psicològiques per a l'us d'armes de foc dels cossos de policia  de Catalunya.      

Page 8

6) El Servei Català de Trànsit (S.C.T): Facultats d'execució en legislació en matèria de trànsit. Reivindicació de la Generalitat des dels inicis dmocràtics fins 1980. Transferència de competències a la Generalitat en matèria de trànsit , circulació i seguretat viària(Art. 150.2 C.E) mitjançant la L.O.T.C.E.M.T de la CCAA de Catalunya que amplia la capacitat de la Generalitat d'actuació amb la creació del S.C.T El S.C.T es un organisme autònom admin. adscrit al Departament d'Interior. Exerceix les competències en matèria de trànsit circulació i seguretat viària atribuides a la Generalitat (Llei 6/1997) referents a la transferència de competències en materia de trànsit i circulació. Elabora el Pla de Seguretat viària trienal i aquestos, amb altres programes (Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària) han de ser aprovats pel Govern i trasmesos al Parlament de Catalunya. Es un document clau que revisa i pproposa línies estratègiques a seguir i les actuacions a realitzar per aconseguir es objectius generals de la seguretat viària. Assolen com a objectiu:    >Lluita contra els excessos de velocitat (o inadecuada)    >Cooperació amb ajuntaments i ámbit local en matèria de seguretat viària.    >Criteris medioambientals+seguretat viària i mobilitat =beneficis ambientals . Mesures com reducció de velocitat, sinistralitat i    mobilitat sostenible.    Pla estratègic de seguretat viària de Catalunya 2014-2020: Un dels objectius d'aquest pla es assolir a l'any 2020 una reducció del 50% la mortalitat a les vies catalanes.I la desaparició total d'aquesta cap a l'any 2050 d'acord amb la fita establerta per la UE.   Es subestructura en tres direccions:  Serveis, Gestió de Trànsit i Seguretat Viària. Director/a Servei Catalalà de Trànsit. Territorialment s'estructura en quatre serveis de Trànsit (BCN, TRRG, LLD, GRN) que aleshores s'estructuren en seccions : seguretat viària i procediment. El S.C.T actua com a organisme recaptador per la via de constrenyiment de les sancions derivades de les denúncies formulades a infractors residents en un municipi diferent del de la comissió de la infrancció . si així s'ha establert en el conveni corresponent subscrit entre el ajuntament afectat i el S.C.T   El S.C.T i la D.G.P exercirán: >Gestió i control en vies interurbanes en travessies o en vies urbanes que afectin a la circulació interurbana.  Acord previ amb l'autoritat local sens prejuici de les competències. >Adoptar mesures necessàries per garantir la seguretat i la fluïdesa en el trànsit de les carreteres. >El D.I i el S.C.T tenen present la seva actuació de la resta de departaments de la Generalitat  altres admin públiques Competències concurrents i complementàries en matria de trnsit i circulació. Òrgans adscrits: a) Observatorise la Seguritat Viària : òrgan col.legiat de consulta col.laboració i participació que impulsa polítiques de seguretat viària i la reducció de la sinistralitat , i la protecció dels drets de les víctimes. Carácter consultiu , informatiu , recerca, documentació i avaluació de les polítiques de seguretat viària. b) La Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària: Òrgan consultiu i de participació superior en matèria de trànsit , circulació i seguretat viària , sens prejuici en les funcions i les competències de la legislació vigent en seguretat viària i trànsit. c) Comissi Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària : Òrgan de coordinació interdepartamental  de l'Administració de la Generalitat en matèria de trànsit i seguretat viària.  

Page 9

7) Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgencia 112 Catalunya: Avant l'idea de que qualsevol persona que es desplacés per Europa disposeïxi d'un mateix nº de telèfon en cas d'emergència es va crear un nº de telèfon unic europeu (112) L'implantació i la regulació dels serveis de trucades d'urgencia mitjançant el 112 correspón a la Generalitat (Llei 9/2007) . El Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya preveu la creació d'un centre d'atenció i gestió de trucades d'urgència que rep i atèn els avisos fets al 112. Previ al 112 , cada servei d'emergències disposaba d'un nº propi : Bomber (085) , P.G.M.E. (086) I Policia Local (092) El C.A.G.T. 112 es una entitat de dret públic dotat de personalitat jurídica pròpia , amb plena capacitat d'obrar i d'autonomía de gestió . S'adscriu al Departament d'Interior en matèria de seguretat pública.

Show full summary Hide full summary

Similar

BIOLOGY B1 1
x_clairey_x
Memory - AQA Psychology Unit 1 GCSE
joshua6729
B6 - Brain and Mind OCR
franimal
Summary of Definitions/Key Terms for the PMP Exam
Andrea Leyden
Frankenstein by Mary Shelley
nina.stuer14
English Poetry Key Words
Oliviax
Edexcel Additional Science Biology Topic 2- Life Processes
hchen8nrd
GCSE REVISION TIMETABLE
rebekahanne11
PSBD TEST # 3_1_1
yog thapa
OCR gcse computer science
Jodie Awthinre
Genes, The Genetic Code, DNA and Chromosomes
Bee Brittain