A.1 HISTÒRIA DE CATALUNYA (PART 1)

1-L'antiguitat a Catalunya: Indústria lítica : resta humana mes antiga home de Talteüll (Roselló-300.000 anys ) i mandíbula de Banyoles (100.00 anys) 2-La Catalunya Romana : Roma el centre de l'imperi Mediterrani a la península Ibèrica. Periode de guerres entre roma i cartago , aquests desembarquen  a Catalunya a l'any 218 a.c. Tarraco s'instaura com la ciutat més important de la Catalunya Romana. Cal destacar la llatinització i l'ús de la llengua llatina en el dret i la religió romanes. El sistema econòmic i social romà es basava en l'esclau que es dedicaba al treball agrícola o a la producció artesanal. La crisis del sistema esclavista conseqüència d la paralització i expansió militar. Al segle III una gradual transformació de l'imperi . Es caracteritza per la permeabilitat de fronteres , el desmembrament gradual dels territoris politomilitars . D'aquesta barreja d'elements romans i d'elements d'arrel germànica sorgeïxen els visigots. Al segles V i VIII els visigots conformen una entitat política peninsular monàrquica amb la capital a Toledo. En l'any 711 bandes armades del Nord d'Africa , entraren a la península i ocuparen el territori. Al 720 ja es produeïx l'cupació sarraïna dels territoris catalans.   3-El naixement de Catalunya: Es situa al segles iX i X . antecedent polític inmediat es la creació de la Marca Hispànica impulsada per Carlemany. Els territoris de la Catalunya Vella es comprenien als territoris pirinencs, entre els rius Llobregat , Cardaner, el Segrià mitjà i la Conca de Tremp. Els territoris es van dividir en comptats (gobernats per comtes) amb una estructura jeràrquica de depedència senyorial. que conformaba relacions entre les classes. No hereditaris, i exercien la sobirania (política, económica i judicial) en nom del rei. Guifré el Pilós , comte de Barcelona , reuní diferents comtats i repoblà Catalunya. Catalunya s'unifica con a unitat política independent per:  -L'hederació del poder comtal, la qual cosa, consolidava el pes polític respecte al rei franc. -Desvinculació respecte a la monarquía franca (any 988 Comte Borrell II) El naixement de la Catalunya Sobirana principalment es produeïx per el canvi de dinastía de la monarquía franca, l'enfortiment dels comtes catalans , l'heritatge de l'autoritat política i la relació entre els diferents comtats catalans  aceptant la primacia gradual de Barcelona.   4-La Catalunya feudal (S.XI -XIII) Als segles XI i XII es consolida Catalunya com unitat política d'estat feudal a Barcelona i la "Catalunya Nova" estableïx les seves fronteres fins a Tortosa 1148 i a Lleida i Fraga al 1149. De l'uniò dinástica entre Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó neix la Confederació Cataloaragonesa conservant, cada territori, les seves institucions, lleis i tradicions compartint només el monarca. Es van perdre els drets sobre Occitània. Societat feudal amb dos estaments privilegiats: noblesa i cler; i els no privilegiats: una massa de pagesos lligats a terra sota la jurisdicció dels senyors feudals. Aquestes relacions de vasallatge es regulaben mitjançant el usatges , documents on es recullien les raons jurídiques dels estaments de la societat Catalana. D'aquesta consolidació es produeïx un creixement econòmic , un increment de la població , de producció agrícola, del creixement de les ciutats (convertint-se en centres de producció artesanal) i la prosperació del comerç i la massa monetària. 5-L'Expànsió Catalanoaragonesa (S.XIII-XIV) Jaume I el Conqueridor va expandir la corona catalanoaragonesa en dues direccions. la Mediterrània (Mallorca, Menora e Eivissa) i el sud peninsular (València). El seus descendents van ampliar els territoris fins Sardenya , Sicília, Nàpols, Ducats grecs d'Atenas  i Neopàtria. També el nord d'Africa. Comerç mediterrani controlat per els navegants i comerçiants catalans , la qual cosa comportaba un creixement de companyies comercials, el desenvolupament de técniques comercials i l'augment de  la banca. Als segles XIII i XV  es consoliden les institucions polítiques com les Corts Catalanes, formades per representants dels tres estaments: noblesa, esglesia i representats de les ciutats. Les seves funcions eren legislatives, (aprobació dìmpostos, assesorament al monarca, i negociació de privilegis a canvi de subsidis). Al segle XIV neix la Generalitat en representació dels no privilegiats, , la seva tasca era la d'executar les decisions de les Corts. L'administració locl era representada pel Consell de Cent, amb la missió consultiva i de control sobre els consellers.   6. La crisi de la baixa edat mitjana (S.XIV i XV) A aquests segles es produeïx una crisi econòmica , demográfica i política. La crisi demogràfica comportà una despoblació al camp i una minva a la producció agrícola. Això paralitza l'activitat comercial, redueix el volum d'intercambis i es pèrd la centralitat Mediterrània. Causa de que Portugal i Castella busquessin noves rutes comerçials amb les Indies, descobrint Amèrica. Les dificultats econòmiques provoquen una crisi social que enfronten a dos grups socials unbans amb interesos econòmics contraposats la Busca i la Biga. Es produeïx una guerra social entre pagesos i senyors. La Guerra de Remences finalitzà amb la Senténcia de Guadalupe (1486) que regulava relacions socials en el camp català i va donar estabilitat als camperols catalans. El Compromís de Casp (1412) uneix a Isabel de Castella i Ferran II d'Aragó dinásticament.  Aragó perd a la llarga la seva monarquia pròpia.   7-Catalunya en la monarquia hispànica i la Guerra dels Segadors (S.XVI-XVII) Monarquia hispànica amb el centre polític a Castella, que en aquest moments era una potència política , un imperi amb territoris europeus i americans. Catalunya mentre estant vivia una "decadència". Una mostra d'aquest empobreiment fou e bandolerisme (Joan Serrallonga, Perot Rocaguinarda) grups armats a l'ordre d'algún poderós. La població s'esforçava per a preservar prerrogatives. prevaler per damunt dels altres: els senyors feudals i la ciutat . Un confús sistema legal barrejaba furs i privilegis . La recuperació econòmica a finals de segle significà la gradual desaparició d'aquest fenòmen. Cal destacar la Guerra dels Segadors (1640) i les seves causes:    >Guerra dels Trenta Anys , que obligava a la monarquía hispànica a realitzar grans despeses i a viure en un ambient bèl.lic.     >Dificultats de la hisenda reial. Olivares manifestà en 1625 l'uniformització de lìmperi i l'imposició de lleis castellanes. Amb l'Unió d'Armes, Catalunya aporta homes i diners. Al final dels anys 30, la monarquía va entrar en guerra contra França. Això suposa l'instalaciò d'un exèrcit nombrós a Catalunya. El descontent de la població es notable per l'alimentació abusiva d'aquestes tropes, que suposaven una sobreexplotació dels camps de cultiu catalans, provocant el seu empobriment. Revolta social del segadors a les ciutats i a Barcelona (7 de juny de 1640) . Sense carácter antipatriòtic ni anti-castellà, només expresava el malestar popular. Encara que Pau Claris, en aquest entoncs al davant de la Generalitat, li donés un tomb i la converteì en una confrontació contra la política del comte-duc. Llavors la revolta social es converteix en una revolta política i en una guerra de separació.Les autoritats catalanes son ajudades per França i el rei Lluis XII (reconegut com comte de Barcelona )i l'allotjament de soldats francesos , com l'importació de productes d'aquest regne, descontenten al poble Català. Es firma la Pau dels Pirineus (1659) cedint el Roselló, la Cerdenya, Vallespir i Conflent a França , encara que Catalunya segeuix pertenyent a la monarquía hispànica.   8-Guerra de Succesió i l'Onze de Setembre. 1700 d.c: mort Carles II  sense descendència. 1701 d.c : nomenament de Felip V com succesor.    Anglaterra , Holanda, l'Imperi Austríac i Portugal formen posteriorment la Gran Aliança de l'Haia. 1702d.c: Guerra de Succesió.  1703 d.c : proclamació de l'arxiduc Carles com rei de la monarquia hispànica. Les raons d'aquest rebuig internacional, el descontent d'Anglaterra amb el fet de què una mateixa familia regnes a França i als territoris de la monarquía hispànica. Felip V reunì les Corts . En 1705 es signa el Pacte de Gènova amb Anglaterra donant suport a l'arxiduc Carles a canvi d'ajut militar i el compromís de defensar llibertats i constitucions catalanes. Raons del Pacte:    >Desconfiança dels dirigents catalans cap a un rei de tradició centralista i unitària (monarquía francesa)    >Sentiment antifrancès de la població.    >Actitud repressiva i desafortunada de Felip V .    >Admiració pel model económic i polític holandès, deslliurant-se del domini hispà potencialitzant-se comercial i bancàriament com    el model anglès. La situació internacional canvia quan l'emperador va morir i la corona imperial recau en l'arxiduc. Els aliats perden l'interés de què un sol rei dominés la corona hipànica i l'imperi austríac. Amb el tractat d'Utrech 1713 començen les negociacions entre potències . Catalunya estaba sola i va resistir fins l'11 de Setembre de 1714 , data on Barcelona queia en mans de les tropes felipistes. En 1716 el rei aboleix les institucions catalanes amb el decret de Nova Planta i s'estableixen la centralització, la castellanització i l'absolutisme monàrquic . Aquesta repressió comportà l'imposició del cadastre, la construcció de la Ciutadella i l'empresonament i mort de molts austriacistes.   9-Transformacions segle XVIII Després de la pèrduda d'autogovern i en un procés d'assmilació  de l'absolutisme hispànic , durant el segle XVIII es coneixen una série de transformacions que mostren el dinamisme económic i la gènesi d'un sistema capitalista. De 1712 a 1787 Catalunya dobla la seva població , de 470.000 habitants a 900.000. S'inicia un canvi demogràfic reduïnt la mortalitat. I es veu un creixement vegetatiu conseqüència de les transformacions agràries. La distribució de la població es més significativa. es a dir, s'orienta a una época contemporànea on els creixements a la zona del litoral i l'interior augmenten sinificativament situant a aquesta a les zones econòmicament més dinámiques. Les ciutats creixen notablement , Barcelona arriba a finals de segle als 100.000 habitants. L'agricultura prospera mitjançant tres procesos :   >Amb l'extensió dels conreus , intensificació de les explotacions i l'especialització agrícola, donant lloc a un augment de la superfície cultivada amb l'exportació de noves terres , >L'intensificació amb nous utillatges , millora de técniques agrícoles i, regadiu i adobs (Especilització de tècniques i sistemes de producció) >Increment de la població augmentant la demanda. Això crea una tendència alcista dels preus agrícoles, i per tant l'augment de la renda agrària. Reactivació comercial de Catalunya als 700 . L'Intensificació del mercat regional, conjuntament amb l'espetcialització i el creixement comerçial desenvolupa el mercat colonial i lliberalitza el comerç amb América. S'exporten ví, aguardent, o teixits. S'ìmporten productes colonials. Això estimula l'economia catalana augmentatl la demanda i transformant la seva estructura productiva. El creixement de la població lligat conjuntament a l'augment de la capacitat adquisitiva , estimula la formació de treball. Popularitzant a finals de segle el treball sobre el cotó (motor de la naixent indústria catalana) i l'inici d'una renovació tecnológica. Preludi de transformacions tècniques posteriors.