Flosofia(CAT) 1r BATX-T4: La intel·ligència humana

Description

Apunts del tema 4 1r batx
Lau Angue PM
Note by Lau Angue PM, updated more than 1 year ago
Lau Angue PM
Created by Lau Angue PM over 5 years ago
79
0

Resource summary

Page 1

Índex

Què és la intel·ligència humana?:sensació i percepció, la consciència, els conceptes L'atenció i la memòria L'aprenentatge Intel·ligència, llenguatge i lògica Els sentiments intel·ligents Intel·ligència executiva i intelligència social

Page 2

1. Què és la intel·ligència humana?

És la capacitat que tenim els éssers humans per saber quina és l'habilitat que cal aplicar en cada moment i com.

El principal objectiu de la intel·ligència humana és dirigir l'acció aprofitant el coneixement i dirigir el comportament per resoldre els problemes. Els animals, a diferència dels humans ho fan per mitjà de les rutines instintives i regulen la conducta a través dels estímuls.

Page 3

La sensació i la percepció

Existeixen molts fenòmens mentals.  

Facultats cognitives Estats afectius

Les facultats cognitives estan relacionades amb la capacitat de relacionar-nos amb el món. Ajuden a formar-nos una idea de com és i com funciona la realitat.

El nostre contacte més directe amb el món el realitzem a través de l'experiència.   Mitjançant els sentits recollim les dades que es presenten a la nostra ment, però aquesta recollida dades no és una acció passsiva, purament receptiva, sinó que està dirigida, determinada per la naturalesa i els interessos de la nostra ment.   El coneixement empíric és la font original dels nostres coneixements.   No existeix per tant una experiència pura perquè tota la experiència està contaminada per factors no empírics que la condicionen. La distinció entre sensació i percepció té en compte la intervenció d'elements.

Page 4

Sensació

Sentir és simplement captar o reaccionar davant d'un estímul.   La sensació és el pas previ a la percepció.   Tanmateix, els elements que converteixen la sensació en percepció són previs(a priori) a qualsevol percepció.

Percepció

Percebre, en canvi, no és només captar un estímul, és interpretar-lo i donar-li un significat.   No hi ha percepció sense sensació, però la sensació no determina completament la percepció.

Page 5

La consciència

La intencionalitat: contingut (personatges, recods, desitjos)   La intimitat: accessible per a qui els té però no per als altres   La consciència és l'estat interior d'una persona en què accedeix als seus propis actes a través de la reflexió: estat mental d'adonar-se d'allò que es fa. construcció de l'autopercepció atemporal

Page 6

Els conceptes

Concepte: és un conjunt de característiques, notes o aspectes que permeten identificar o classificar individus o objectes.   Concepte perceptiu: és una selecció de característiques que permeten reconèixer totes les percepcions d'un objecte com percepcions de la mateixa cosa.   →Busquem percepcions per entendre el concepte

Page 7

Propietats del concepte

Comprensió: conjunt de trets que defineixen un concepte. Extensió: conjunt d'individus que podem identificar per mitjà d'un concepte. Ex: fruita(poma, pera, plàtan) ≠ croissant

Perdre els conceptes perceptius

Amnèsia: suposa una pèrdua parcial o total de la memòria. Afàsia: pèrdua total o parcial de la parla o de la comprenssió de determinats nombres o paraules, és a dir, la capacitat de la memòria lèxica. Apràxia: (cerebral, no articular) dificultat per a realitzar moviments intencionats habituals familiars(ex:menjar). Alzheimer: pèrdua de la memòria en totes les seves manifestacions.

L'ús de la intel·ligència

Es pot treballar →reflexives, analítiques ➢Personalitat: jo únic irrepetible, l'articulació, la vertebració de totes aquestes activitats i la manera com es relacionen

Page 8

2. L'atenció i la memòria

L'atenció és una de les facultats mentals en que es veu a més claredat la diferència entre la intel·ligència animal i la humana.              Definició→és la capacitat de seleccionar una informació que considerem rellevant per centrar-hi la percepció,                    deixant els altres estímuls  rebuts de banda .<>.               Tipus→   ✦Atenció involuntària: La compartim amb els animals.                                                                           Posem atenció involuntàriament a un estímul cridaner.                                                                           És automàtica, atrau l'atenció sense pensar-ho.                              ✦Atenció voluntària: És exclusivament humana, ens permet posar atenció en allò que volem.                                                                                        Podem seleccionar i planificar.                                                                       És l'atenció intel·ligent.

La memòria és també una facultat que compartim amb la majoria d'animals. Si la percepció ens permet formar-nos imatges més o menys fidels a la realitat, la memòria ens permet retenir-los i recordar-los en el futur.   Aquesta capacitat de retenir experiències del passat possibilita tant l'aprenentatge com la nostra identitat com a persones. En el temps, però, l'empremta de les nostres experiències es pot anar diluint, fins a produir-se l'oblit; l'oblit és quan es fa impossible el record.           Definició→és la capacitat d'adquirir una informació o una habilitat i conservar-la, perdre-la o utilitzar-la.

Page 9

Classes de memòria

SEGONS LA DURADA DEL RECORD Immediata o icònica→Les percepcions es retenen uns instants. Ex: Si tanquem els ulls un moment encara veiem el mateix.   A curt termini→El record és dèbil i poc durarer                             ✦memòria del treball→és una memòria temporal que es fa servir mentre es fa una tasca                                                                                       concreta.   Ex: la llista de la compra, un telèfon on hem de trucar.   A llarg termini→La informació es reté durant molt temps                              ✦semàntica→reté conceptes                              ✦anecdòtica→reté records dels fets concrets de la nostra vida                              ✦procedimental→reté els hàbits adquirits, les formes d'actuar.   Ex: l'idioma matern  es reté en el record encara que faci molt que no l'utilitzes

SEGONS LA QUALITAT DEL RECORD Mecànica→No es comprèn el què es memoritza. Ex: memorització d'una cançó en un idioma que no entenem.   Significativa→Es comprèn alò que es memoritza. Ex: Estudiem un tema treballant-lo i entenent-lo.

Page 10

3. L'aprenentatge

Una persona aprèn  quan és capaç de conservar la informació rebuda o les operacions realitzades. Els animals també aprenen. ➙L'aprenentatge es pot realitzar per 3 mecanismes:   Condicionament clàssic: Ivan Pavlov Condicionament operant↝premis i càstigs:B.F.Skinner La impressió:Konard Cónerz ↝Conservem la primera imatge al nèixer. ↝ Aprenentatge instantani que queda gravat a la memòria. Ex: ànecs i home barbut

Page 11

L'aprenentatge humà

-Els humans també tenim els tres mecanismes d'aprenentatge anteriors però n'hem desenvolupat l'aprenentatge per imitació:   -els infants són grans imitadors   -aprenen el llenguatge per imitació   -aprenem a través del llenguatge: transmissió explícita amb agents transmissors    

La gran diferència entre l'aprenentatge animal i humà és que l'animal realitza procesos automàtics que no pot controlar. Humà➥Aprèn el que els seus mecanismes decideixen

Page 12

Característiques de l'aprenentatge humà

Aprenem millor quan podem donar un significat a la informació (ho entenc⇢ho aprenc) Aprenem assimilant la informació nova a la ja coneguda (em sona ⇢ho aprenc) Aprendre és una operació activa(treballar) (esquemes, org⇢ho aprenc) La memòria sempre resumeix la informació (trio⇢ho aprenc) Les activitats apreses es poden tornar automàtiques (ho repeteixo⇢ho aprenc) Podem saber alguna cosa ecara que no poguem recordar-la

Page 13

4.Intel·ligència, llenguatge, llògica

La intel·ligència humana és llingüística: pensem i aprenem en paraules. Alarma, imperatiu⇢origen L'ésser humà amplia la capacitat d'utilitzar sons per comunicar-se i la fa servir de manera intel·ligent: pot utilitzar-los desconnectats de l'acció La capacitat comunicativa crea Noves realitats➢noves paraules El mot crea el concepte, però el concepte se sent L'ésser humà utilitza el llenguatge per comunicar-se amb els altres i amb ell mateix Llenguatges naturals➥Idiomes(6000)                                          Formats segons les necessitats de la societat                                          Són imperfectes Llenguatges artificials➥Organitzats perquè cada paraula o signe tingui un significat unívoc(mates)                                            Pretenen ser llenguatges perfectes      El llenguatge és una creació compartida i l'essència de la cultura                                                       

Page 14

A més de produir els conceptes, hi ha 2 activitats de la intel·ligència humana a través del llenguatge: Afirmar Inferir Quan afirmem o neguem atribuïm un predicat a un subjecte, és a dir, formem un judici (frase). RELACIONEM. Els judicis poden ser veritables o falsos, en canvi un concepte no és ni una cosa ni l'altra, són paraules. Inferir vol dir passar d'una afirmació a una altra. Passem de l'efecte a la causa. O viceversa. Exemple: Ploure i carrer                  Els raonaments, les relacions, les demostracions, les suposicions... són inferències.               

Page 15

5. Els sentiments afectius

A través de la intel·ligència no només enteneel món, sinò que també en nosaltres estats positius o negatius. Són el que anomenem estats afectius.

La vida psíquica de la persona no es limita només a fenòmens cognitius, sinò que l'ésser humà es troba es troba inmens en un entorn; circumstàncies que no el deixen indiriferent. Aquesta afectació és el que moltes vegades empeny  les persones a implicar-se (o no) en la realitat en la que es troben.

Els estats més bàsics(extrems): plaer  i dolor Des de sempre l'ésser humà ha intentat potenciar els estats agradables i evitar les situacions desagradables i doloroses.

Definició➫Anomenem experiències afectives o afectivitat el conjunt d'experiències per mitjà de les quals percebem els valors positius i negatius de la realitat.

Hi ha quatre classes d'estats afectius: a. desitjos b. sentiments c. emocions d. aferraments o passions

Page 16

a. desitjos

L'anticipació d'un fet bo o atractiu o la consciència d'una necessitat que provoca una tendència cap a alguna cosa i que ve acompanyat d'insatisfacció.

Page 17

b. sentiments

Tipus enveja, amor, odi, amistat, confiança, menyspreu...

Característiques Són força estables, poden persistir durant molt temps. Són subjectius➫depenen de l'experiència personal de cadascú. La pròpia cultura en determina el valor i la forma d'expressió.

Exemples no estimem un instant i tot seguit deixem de fer-ho. cada culltura expressa l'amor de maneres dferents.

Page 18

c. emocions

ROBERT PLUTCHIK

Tipus vergonya, alegria, por, tristesa, sorpresa, ràbia  

Característiques Són més puntuals i intenses que els sentiments i a vegades van acompanyades de reaccions fisiològiques. Poden ser contagioses. Poden disminuir amb el costum. Una emoció pot ser substutuïda per una altra.

Exemples vergonya de parlar en públic disminueix amb la pràctica la por i la tristesa es manifesten fisiològicament

Page 19

primàries(8)

alegria por sorpresa pena fàstic(rebuig moral) ràbia acceptació➻voluntat d'assumir obligacions anticipació➻imatges

Page 20

secundàries(suma 2 primàries)

optimisme➻anticipació+alegria amor➻alegria+acceptació submissió➻acceptació+por decepció➻sorpresa+pena remordiment➻fàstic+pena menyspreu➻fàstic+ràbia agressivitat➻ràbia+anticipació estupor➻por+sorpresa

Page 21

d.passions o aferraments

Tipus Qualsevol sentiment o emoció massa intens.

Característiques Són emocions i sentiments tan intensos que descontrolen i pertorben el qui les pateix(//gaudeix). Es caracteritzen pel seu caràcter excessiu i involuntari. No decidim tenir una passió, la patim.

Exemples Quan l'amor que sentim vers una persona no ens deixa menjar, dormir, fer altres coses... Les fòbies son una passió Traumes

Page 22

VALORS DEFINICIÓ➻qualitat positiva o negativa, agradable o desagrdable, atractiva o repulsiva, bona o dolenta, que tenen les persones,les coses o les accions en relació al subjecte que les percep. els percebem per mitjà del desig o els sentiments la intel·ligència pot reprimir els impulsos fins a cert punt

Page 23

6. La intel·ligència executiva(o voluntat)

Definició:És la capacitat que té la intel·ligència, l'ésser humà, de dirigir el seu propi comportament. Gràcies a la voluntat som lliures

La intel·ligència executiva és un conjunt de quatre habilitats: La capacitat d'aturar els impulsos: CONTENIR-SE Deliberar: PENSAR Projectar i decidir: PRENDRE DECISIONS Suportar l'esforç per realitzar l'acció: AGUANTAR

Què vull i com portar-ho a terme            →                           He de plantejar-ho abans                                                                                                                                    ↓ Els més importants són els projectes de vida  ←            Existeixen projectes immediats i d'altres a llarg termini

Page 24

6. La intel·ligència social

Fins ara ens hem referit a la intel·ligència com a facultat individual. Cadascú té la seva untel·ligència. Però aquesta intel·ligència es desenvolupa en un entorn social. Una intel·ligència aïllada NO es pot desenvolupar Som éssers socials i la nostra intel·ligència és social

intervenció social➸ fenòmens emergents                                                               ⇩                                             imprevisibles individualment Els àmbits del coneixement(tots) serien impensables sense la intervenció social                                                                                                                                    històrica                                                                                                                                    cultural​​​​​​​​​​​​​​

    2. La ciència humana➸llibertat= ⊕ social

Ajudar a construïr una humamintat intel·ligent que contribueix a desenvolupar les intel·ligències individuals és una de les grans tasques de la filo.

Show full summary Hide full summary

Similar

Justificación de Nietzsche. 2º de Bachillerato. Filosofía
smael Montesinos
La Ética según Aristóteles
Diego Santos
Test sobre la obra de Marx
maya velasquez
Origen de la Filosofía: El paso del Mito al Logos
maya velasquez
Filosofía Selectividad - Grandes Filósofos
maya velasquez
Justificación de Nietzsche
maya velasquez
Historia de la Filosofía
maya velasquez
Nietzsche: Estudio sobre la Ética
maya velasquez
Justificación Platón 2º Bachillerato
smael Montesinos
Comparación Platón-Nietzsche. 2º de Bachillerato. Filosofía.
smael Montesinos
Kant y la ética del deber
JuanDZorrilla