Pautes per al comentari de textos literaris.

PAUTES PER AL COMENTARI DE TEXTOS LITERARIS.

Així com d'escriure se n'aprén escrivint, la literatura s'aprén llegint textos literaris per aconseguir un bagatge i fer-nos així  lectors experts. Conéixer el context i els autors ens pot ajudar a comprendre les obres  però sobretot és necessari acostar-se als textos, mitjançant el comentari. La comprensió d'un text literari consta de tres operacions fonamentals: la lectura, la interpretació i la valoració.    https://es.scribd.com/doc/106225956/Pautes-Per-Al-Comentari-de-Text https://blocs.xtec.cat/literatura/esquema-per-fer-un-comentari-dun-text-literari/ http://batxillerat.blogspot.com/2014/05/guia-per-un-comentari-literari.html https://rosamaria-rms.blogspot.com/2014/05/lanalisi-literaria-comentari-de-text.html http://llengilitcat.blogspot.com/2019/10/com-realitzar-un-comentari-de-text.html

Quan llegim posem en joc la nostra competència comunicativa i la nostra aptitud per a comprendre el codi cultural de l'obra. La lectura no és una actividat passiva, sinó dinàmica. A mesura que avancem en l'obra, interactuen amb el text: anem imaginant per on es desenvoluparà l'acció i formularem hipòtesis que després es confirmaran o no. A mesuraque ens fem lectors experts i anem augmentat el nostre bagatge literari, encertarem més en les hipòtesis que fem  La lectura ha de ser molt acurada per a fer un comentzri de text. Es recomana llegir el text dues o més vegades per a copsar-ne bé el significat i també els aspectes rellevants. En la primera lectura ens farem una idea general del text; en la segona,  copsarem bé el significat de tot el text i buscarem diccionari les paraules que desconeixem; finalment, la tercera lectura ens servirà per a fixar-nos en els detalls significatius per a la interpretació i la valoració.

És l'acte d'otorgar un sentit general a la obra i descobrir un missatge. Un text literari no sols té el sentit que l'autor va voler donar,sinó que, gràcies a la riquesa semàntica, pot admetre més una interpretació, totes igualment correctes i parcials. En aquesta esta fase són fonamentals exemples: Sempre que fem una interpretació haurem de posar exemples concrets del text que justifiquen la nostra interpretació.

És l'última etapa del procés de comprensió i consisteix a emetre un judici favorable o desfavorable sobre una obra. No es tracta d'una percepció elemental i subjectiva, sinó d'una argumentació raonada, basada en la interpretació que n'hem fet.

Aquestes tres operacions han d'estar presents en el comentari, el qual pot presentar diferències segon els textos. Així mateix, els elements que cal comentar poden diferir segons el gènere que analitzen.  A continuació anem a proposat tres esquemes bàsics per al comentari dels tres gèneres que analitzarem: narrativa poesia i teatre. Els esquemes han de ser complets i globals, que permetran l'analisi dels textos literaris tenint en compte les especificitats del llenguatge literari, però considerant el caràcter comunicatiu los textos literaris tret que els equiparar els textos d'altres àmbits, com en els periodístics i els administratius. Així l'esquema inclou aspectes estrictament literaris, i també elements comunicatius relacionats amb les propietats textuals, com els que s'analitzen en altres tipus de text no literaris.

 1.El context històric cultural i literari:  Datació i presentació de l'obra ( si és un fragment, cal situar-lo en l'obra.) Comentari breu sobre l'epoca (situació sociopolítica, valors culturals, religiosos o estètics) I relació amb la producció literària de l'autor o autora. 2. La intenció comunicativa:  Explicació de quina és la intenció que predomina en el text (informar, orientar l'opinió, crear, divertir...) i si n'hi ha una altra o altres d'importants. Per a deducir la intenció comunicativa us podeu fixar en la modalitat oracional (enunciativa, interrogativa, exhortativa...)  i relacionar-les amb les funcions del llenguatge. 3. El tipus textual i el gènere:  Descripció dels tipus textual dominant en el text i de les conseqüències textuals que pot haver-hi inserides (descriptiva, conversacional..) i descripció del gènere. 4. Les veus del discurs:  El narrador omnisciente observdor o editor (en tercera persona); protagonista, testimoni o participant (en primera persona)... Presència de l'emissor (dixi o altres recursos moralitzadors): objetividad o subjectivitat. Els personatges principals i secundaris, ajudants i antagonistes; personatges versemblants, típics, arquetípics o electrònics; personatges plans i rodons. Tipus de discurs reportat o citat (estil directe, indirecte i indirecte lliure, monòleg.) 5. La variació lingüística:  Descripció de la variació diacrònica ( no primera si hi ha trets morfològics, sintàctics o semantics propis d'una altra època),  diatòpica ( si hi ha  trets morfològics, sintàctics o semantics particulars d'un dialecte geogràfic) I  diastràtica/diafàsica ( descripció del registre emprat per narrador i els personatges: formal; específic d'algun sector professional, amb abundància de terminologia; estandar o informal).  

6.El tema i l'argument: Anunciació del tema amb un sintagma nominal i síntesi dels fets que s'hi narren. 7. L'espai i el temps de la narració: descripció de l'espai o marc on es desenvolupa l'acció. Explicació del temps històric (època en què se situa l'acció)  i del temps narratiu: lineal (si segueix l'ordre cronològic) o retrospectiu (s'hi aboca el passat a partir del temps present.) Com ve també comentar el predomini de temps díctics ( present, passat i futur) o de temps anafòrics. 8.Els camps semàntics i les figures literàries: Descripció dels principals Camps semàntics que se'ns en el text i explicació de la relació que tenen amb el tema del text. Descripció dels tòpics literaris i les figures retòriques.

9. L' estil oracional: descripció de la síntesi que hi predomina (oracions simples o compostes) i dels connectors (coordinació, subordinació, juxtaposició). Cal valorar també sí s'hi han usat  estrategies de condensació de la informació, com ara nominalitzacions, aposicions, oracions de relatiu...  10. La referència: Descripció i valoració dels mecanismes de referència gramàtica i lèxica: dixi textual, anàfora, catàfora, sinonimia, antonimia, repetició, elipsi, hiponímia, hiperonímia...

11.  Aspectes més destacats del text esmentats al llarg del comentari.

Un dels aspectes més rellevants en el textos narratius és la  identificació del tipus de narrador. Segons la presència o absència en el món narrat, hi  ha dos tipus de narrador. A) Intern o homodiegètic:  participa en la història i explica els fets en primera persona. També rep el nom de narrador equisciente, perquè el seu grau de coneixement és el mateix que el d'un personatge. Pot ser de dos tipus: ▪Protagonista o autodiegètic: la veu del narrador coincideix amb la del protagonista de la història. ▪Testimoni: un delspersonatges secundaris i explica la història. B) Extern o heterodiegètic:  no pertany a la ficció narrativa i relata els fets en tercera persona. Pot ser de dos tipus: ▪Omniscient: la veu externa del narrador coneix tots els detalls de la història: el seu grau de coneixement es mayor que el dels personatges, fins i tot s'hi introdueixen en la ment dels personatges per revelar el lector els seus pensaments. A més, és un narrador objectiu que tracta d'influir en el lector (narratari). ▪Observador (pretén ser objectiu): el narrador és un observador de l'acció que no participen els fets. També s'anomena, deficient perquè coneix poc informació, s comporta com una càmera cinematogràfica, que reprodueix el que veu. A més, quan en una narració i altres narracions dins i, per tant ,diversos narradors, es distingeix també entre narrador extradiegètic, intradiegètic o metadiegètic segons el nivell de la història en què participa.

http://comentaridetext2nbat.blogspot.com/2015/10/tipologia-textual-text-narratiu.html https://youtu.be/rR8yHzQWTww

1. El context històric cultural i literari: Datació i presentació (si és un fragment, cal situar-lo en l'obra). Comentari breu sobre l'epoca (situació sociopolítica, valors culturals, religiosos o estètics) i relació amb la producció literària de l'autor o autora. 2. La intenció comunicativa: Explicació de quina és la intenció que predomina en el text (informar, orientar l'opinió, crear, divertir...) I si n'hia ha una altra o altres d'importants. Per a reduir la intenció comunicativa us podeu fixar la modalitat oracional (enunciativa, interrogativa, exhortativa...) i en les funcions del llenguatge. 3. El tipus textual i el gènere: Descripció del tipus textual dominant en el text i les seqüències textuals que pot haver-hi inserides ( descriptiva, narrativa...) identificació dels gènere i subgènere. 4. Las veus del discurs.: Identificació del jo poètic i l'ús d'altres persones verbals ( primera, segona o tercera persona, singular o plural). Absència o presència del locutor (dixi i altres recursos modalitzadors): objectivitat o subjectivitat. Absència o presència de l'al-locutari. En alguns poemes és possible trobar diferents veus i, per tant, també diferents tipus de discurs reportat (estil directe, indirecte, indirecte lliure, monòleg). 5. La variació lingüística: Descripció de la variació diacrònica ( Sí ja trets morfològics, sintàctics o semantics propis d'una altra època), diatòpica ( si hi ha trets morfològics, sintàctics o semàntics particulars d'un dialecte geogràfic) i diastràtica/diafàsica ( descripció del registre emprat: formal, específic d'algun sector professional, estàndard o informal).

6. El tema, l'estructura del tema i la progressió temàtica:  Enunciació del tema amb un sintagma nominal resum del contingut de cada estrofa i tipus de progressió de la informació (lineal, constant o hipertema). 7. Els camps semàntics i les figures literàries fonètiques i semàntiques:  Descripció dels principals camps semàntics presents en el text i descripció dels tòpics literaris i les figures retòriques fonètiques i semàntiques. A més, convé explicar la relació que tenen amb el tema del text.  

8. Anàlisi mètrica: Nombre d'estrofes, tipus de versos (nombre de silabes, llicències mètriques, cesura); tipus de ritme; tipus de rima ( assonant/ consonant, oxítona/ paroxítona/ proparoxítona, etc) 9. L'estil oracional i les figures retòriques sintàctiques:  Descripció de la sintaxi que hi predomina ( oracions simples o compostes), dela connectors ( coordinació, subordinació, juxtaposició) i altres enllaços. Cal valorar també si s'hi han usat estrategies de condensació de la informació, com para nominalitzadors, aposicions...) Descripció de les figures retòriques sintàctiques (vegeu l'annex). 10. La referència:  Descripció i valoració dels mecanismes de referència gramatical i lèxica: dixi textual, anàfora, catàfora, sinonímia, antonímia, repetició, el•lipsi, hiponímia, hiperonímia...

11.  Aspectes més destacats del text, esmentats al llarg del comentari.

La rima és un dels trets més característics de la poesia. La rima caracteritza atenent diferents criteris. ▪Segons la coincidència dels sons: A) Rima consonant:  consciència entre dos o més versos de tots els sons a partir de l'última vocal tònica. B) Rima assonant:  coincidència entre dos o més versos dels sons vocàlics a partir de l'última vocal tònica. ▪Segons el tipus a que pertany l'última silaba de cada vers: A) Rima femenina o paroxítona:  l'última paraula del vers és plana. B) Rima masculina o oxítona:  l'última paraula del vers és aguda. ▪Segons l'esquema de la rima: A) Rima caudada: coincideix la rima dels versos 1r i 2n, i 3r i 4t. (AABB) B) Rima creudada: coincideix la rima dels versos 1r i 4t, i 2n i 3r. (ABBA) C) Rima encadenada: coincideix la Rima dels versos 1r i 3r, i 2n i 4t. (ABAB)

1. El context històric cultural i literari:  Datació i presentació (si és un fragment, cal situar-lo en l'obra). Comentari breu sobre l'epoca ( situació sociopolítica, valors culturals, religiosos o estètics) i relació amb la producció literària de l'autor o autora. 2. La intenció comunicativa:  Explicació de quina és la intenció que predomina en el text ( informar, orientar l'opinió, crear, divertir...) I si n' hi ha una altra o altres d'importants. Per a deduir la intenció comunicativa us podeu fixar en la modalitat oracional ( enunciativa, interrogativa, exhortativa...) i en les funcions del llenguatge més rellevants. 3. El tipus textual i el gènere:  Descripció del tipus textual dominant en el text i de les seqüències textuals que pot haver-hi inserides ( descriptiva, narrativa...) i identificació del gènere i subgènere. 4. La representació:  Espectacle, direcció d'escena, elements escènics (escenari, decorats il•luminació música, maquinària, tramoia, vestuari, maquillatge), actors i actrius, i públic. 5. Elements teatrals:  Diàlegs, monòlegs aparts i acotacions. Tipus de diàleg. Caracterització del tipus d'intervencions: breus (aporten dinamisme) o més extenses ( desacceleren l'acció i aporten més informació i reflexió). Els personatges: principals, secundaris, ajudants, antagonistes i figurants; personatges rodons o plans; personatges versemblants, típics, arquetípics, al•legòrics o corales. 6. La variació lingüística:  Decripció de la variació diacrònica ( si hi ha ha trets morfològics, sintàctis o semàntics propis d'una altra època) diatòpica ( Sí ha trets morfològics, sintàctics o semàntics particulars d'un dialecte geogràfic) i diastràctica/diafàsica ( descripció del registre emprat pels personatges: formal, específic d'algun sector professional -amb abundància  de terminologia-, estàndar o informal)

7. El tema i l'argument:  Anunciació del tema amb un sintagma nominal i síntesi del argument del fragment. 8. Estructura del text i el ritme:  Descripció dels actes i escenes. Situació del fragment en el plantejament, el bus o el desenllaç.  9. L'espai i el temps de l'acció.  Descripció de l'espai o marc on es desenvolupa l'acció. Explicació del temps històric ( època en que se situa l'acció) i del temps dramàtic: lineal (si segueix l'ordre cronològic) o retrospectiu (si evoca el passat a partir dels temps present). Convé també comentar el predomini de temps díctis (present, passat i futur) o de temps anafòrics. 10. Els camps semàntics i les figures literàries.  Descripció dels principals camps semàntics presents en el text i explicació de la relació que tenen amb el tema del text. Descripció dels tòpics literaris i les figures retòriques.

11. L'estil oracional y la referència:  Descripció de la sintaxi que hi predomina (oracions simples o compostes), dels connectors (coordinació, subordinació, juxtaposició) I altres enllaços. Cal valorar també si s'hi han usar estratègies de condensació de la informació, com para nominalitzadors, aposicions, oracions de relatiu... Descripció i valoració dels mecanismes de referència gramatical i lèxica: dixi textual, anàfora, catàfora, sinonimia, antinomia, repetició, el•lioso, hiponímia, hiperonímia...

12.  Aspectes més destacats del text, esmentats al llarg del comentari.

El més destacat del teatre són els personatges. Els personatges tant dels textos teatrals, com en els narratius, es classifiquen atenent diferents criteris. ▪Segons la importància dels personatges en l'obra i la funció que desenvolupen: A) Principals:  són els personatges fonamentals en el desenvolupament de la història, que alhora poden ser: ▪Protagonistes:  són els personatges sobre els quals recau el pes de l'acció. Normalment és un però, de vegades són diversos. ▪Antagonistes: són personatges principals que donen peu a un conflicte que haurà d'afrontar el protagonista. B) Secundaris:  acompanyen els personatges principals. ▪Segons la complexitat psicològica dels personatges: A) Redons o compleixos:  són personatges més complexos psicològicament, que evolucionen segons les circumstàncies. B) Plans o senzills:  són personatges sense complicitat psicològica, que es comporten sempre de la mateixa manera. També s'anomenen arquetípics: el llest, el dolent... C) Al•legòrics o simbòlics:  constitueixen la representació de conceptes abstractes ( l'amor, la mort...).