Examen història: "L'Europa Feudal" (tema 3)

EXAMEN HISTÒRIA: TEMA 3

Divendres 19 de febrer del 2021

SITUACIÓ: on i quan ens trobem?

UBICACIÓ: Parlem de l'EUROPA CENTRAL I OCCIDENTAL

SITUACIÓ CRONOLÒGICA: Ens trobem en la PLENA EDAT MITJANA

1 SISTEMA FEUDAL: ENFORTIMENT

L'expansió del feudalisme va ser afavorida per: Caiguda imperi de Carlemany Invasions que arrasaren Europa: segles IX-X Comença el feudalisme per moltes guerres. Els nobles augmenten els seus exércits per defensar la població: Més poder Desequilibren sistema de fidelitats de Carlemany. Els reis depenen dels exèrcits dels nobles i per aixó no poden reclamar les terres; ara són hereditàries. Els nobles podien: Construir castells Mantenir un exèrcit Religió catòlica. Els reis van convertir als nobles en vassalls seus i feren un intercanvi: Nobles: ajuda militar consell en el govern fidelitat ​​​​​​​Reis: senyoriu territorial (feu): territori per a governar Els nobles van convertir als llauradors i artesans en serfs seus i feren un intercanvi: Nobles: protecció militar defensa judicial terres per conrear ​​​​​​​Llauradors i artesans: ajuda militar (s'ofreïen) impostos (moneda o collites) consell ​​​​​​​​​​​​​​El vassallatge era un pacte de fidelitat entre el noble i el rei que s'establia en una doble ceremònia: L'homenatge: vassall s'agenolla i li promet al rei: fidelitat consell en el govern ajuda militar ​​​​​​​La investidura: el rei l'entregava un feu al vassall perquè el governara i explotara econòmicament.​​​​​​​

RESULTAT DELS CANVIS: Estructura societat medieval: Nobles: guerrejaven Eclesiàstics: resaven Llauradors i artesans: treballaven

2 ORGANITZACIÓ SOCIETAT ESTAMENTAL

ESTAMENTS PRIVILEGIATS: Nobles Clergat Tenen unes característiques: són la minoria tenen la majoria de les terres no treballen no pagen impostos ostentaven als alts càrrecs ESTAMENTS NO PRIVILEGIATS: Llauradors Artesans Tenen unes característiques: són la majoria mantenen als altres estaments no tenien drets pagaven impostos (pel rei i senyors feudals) ESTAMENTS PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS: Són grups socials tancats: pertanys al estament on has naiscut no pots canviar d'estament

-cargs de la societat feudal

3 LA MONARQUIA

Monarquia = caràcter sagrat (la família reial va ser escogida per Déu i és sagrada). Monarquia = hereditària (perquè eixa és la família sagrada per haver sigut escogida per Déu). Monarquia = caràcter patrimonial del territori: el rei és propietari del regne i tot el que inclou. Atribucions del rei: dirgir campanyes militars última paraula judicial recaudar impostos CORT: gent que va amb ells (família, nobles...) *La capital del regne és on es troba la cort.

4 NOBLESA I CAVALLERS

Diferències de l'alta i baixa noblesa: El fill major xic de l'alta noblesa formarà part d'aquest grup: la resta dels fills, seràn de la baixa noblesa. Els nobles rebien estudis. Les seues ocupacions principals eren: HOMES: educats per anar a guerres Guerres Administració de les terres i les seues propietats. Juntes medievals (torneus que organitzaven per honor o per vore qui és el millor) Anen de caça DONES: educades per casar-se amb un noble, decidit pels pares per fer tractes: cosir, llegir, dibuixar... Manar a les terres mentre hi ha guerres (també s'encarregaven dels serveis del regne).

5 L'ESGLÉSIA

-organització de l'església

Azul: alt clergat (són senyors feudals) Roig: baix clergat

PAPA: Cap de l'església, té terres (centre de Roma). CARDENALS: Escogen al futur Papa (entre ells, mitjançant una votació). Poden ser futurs Papas. ARQUEBISBES: ​​​​​​​Manen a les diòcesis més importants. Són més importants que els bisbes. BISBES: ​​​​​​​Manen a les diòcesis. On hi ha un bisbe, n'hi ha una catedral. SACERDOTS: ​​​​​​​Poden impartir sacrament: casar, fer misa, batejar... ABATS/ABADESES: ​​​​​​​Manen als monestirs/convents (on viuen els que dediquen la vida a Déu). FRARES: ​​​​​​​Ajuden a persones pobres. Rezan 6/7 vegades al dia. Viuen als monestirs que es troben a les ciutats. MONJOS/MONGES: ​​​​​​​Rezan 6/7 vegades al dia. Viuen als monestirs que es troben al camp. Copien llibres a mà (per aixó són molt cars). CRISTIANTAT: poder de l'església, conjunt de regnes on mana religiosament el Papa. DIÒCESIS: cada un dels regnes que forma part de la cristiantat.    *A les diòcesis més importants hi ha un Arquebisbe en compte de un Bisbe.

-ganàncies de l'església

LLOGUERS DE LES CASES: com tenen terres per ser senyors feudals, els que viuen allí han de pagar un lloguer. VENDA PRODUCTES. RENDES SENYORIALS: pagament dels llauradors que cultiven a les parcel·les del domini. DELME: 1/10 de les collites de cada llaurador. DONACIONS O TESTAMENTS.

-importància de l'església

L'església és una de les institucions i poders més importants. La religió i l'església regulen la vida de la gent: Ceremònies Obligacions dels bons cristians

-què més fa l'església?

S'encarregava de: Ajudar als pobres Cura dels malalts als hospitals Ensenyament a les escoles dels monestirs i bisbats.​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​ Copiaven els monjos/monges llibres a mà als scriptorium en els monestirs per difundir el coneiximent, per aixó eren molt cars.

6 SENYORIU TERRITORIAL: FEU

SENYORIU TERRITORIAL: territori que el rei li cedeix al noble per que el governe i explote econòmicament. RESERVES DEL SENYOR: parcel·les d'on s'extraia menjar pel senyor. RENDES SENYORIALS: lloguer que els llauradors pagaven per cultivar en les parcel·les del domini. PRESTACIONS PERSONALS: dies obligats que un llaurador tenia que ir a cultivar en les reserves del senyor. CENS: part de la collita que tenen que entregar al senyor. PRIMÍCIES: els primers fruits de la collita de cada llaurador s'ofereixen al senyor. DRETS DE MONOPOLI: el forn, el molí, etc del senyor es paga. SENYORIU JURISDICCIONALS: el rei cedeix el seu poder judicial perquè el senyor feudal siga jutge al seu territori. MANSOS: parcel·les que han llogat els llauradors.

-obligacions dels camperols

Fer prestacions personals de treball. Pagar censos, primícies, drets de monopoli i altres impostos. Pagar peatges, drets de caça i pesca... Obeir totes les ordres del senyor i acatar la seua justícia. Satisfer les multes judicials. Contribuir al manteniment del castell i als serveis del feu. PER QUÈ? Per protegir-los de les guerres. Per deixar-los viure al seu territori. Per ser noble i senyor feudal.

7 ELS LLAURADORS

Llauradors lliures: Propietaris de les parcel·les que llogaven al senyor feudal (mansos). No estaven subjectes a cap senyor feudal: podien casar-se, abandonar el feu, dedicar-se a un ofici... Serfs: ​​​​​​​No podien llogar una parcel·la (treballaven terres d'un senyor). No tenien llibertat personal: no podien casar-se, ni abandonar el feu, ni dedicar-se a un ofici...

-sistema de cultiu: "la tècnica del guaret"

Deixen descansar part de la terra per poder continuar cultivant i que es regeneren minerals que les plantes han agafat. Després, invirteixen la part de la terra (on ja s'ha regenerat perquè l'havien deixat descansant, poden plantar, i on estaven plantar deixen que descanse perquè es regeneren els minerals). Utilitzen abons DEPÉN DE: llum solar terra amb minerals aigua temps de cultiu