Els orígens del poble valencià (Àlex Lluch)

Des del segle VIII, la major part de la península Ibèrica va ser ocupada pels àrabs. En el segle XII, la ciutat de València tenia 15.000 habitants, la majoria de cultura musulmana. Estava envoltada per una muralla i protegida per nou torres, i al barri comercial hi havia carrers dedicats a diferents oficis. Fora es localitzaven els banys, els cementeris, els camps i els jardins. Alguns poetes àrabs de Xarq-al-Andalus -el nom amb què es coneixia l'est peninsular en aquella època- foren Ibn al-Labbana (Dénia), Ibn Hafaja (Alzira) o Al-Rusafi (Russafa, València). En el segle XIII, les terres valencianes que formaven part de Xarq-al-Andalus van ser conquerides per Jaume I i foren poblades per aragonesos i per catalans. El 9 d'octubre de 1238 és la data en què el rei conquerí la ciutat de València. Jaume I, que va incorporar el Regne de València i les Illes Balears a la Corona d'Aragó, ens atorgà els Furs, instaurà el cristianisme com a religió i establí el català com a llengua oficial. Aquests fets assenyalen el naixement del poble valencià i, per això, aquesta data ha esdevingut la nostra festa.