La reflexió ètica

La reflexió èticaLa racionalitat práctica L’ésser humà reflexiona sobre l’orientació de la seva vida.Dimensió pràctica de la raó: la capacitat d’aquesta de formular judicis sobre accions concretes. Tipus de racionalitat pràctica Ètica: ex: l’abort És un saber directiu sobre la conducta humana. Pretén donar criteris vàlids que orientin la nostra vida. Política: ex: racisme dels policies És el saber aplicat a la vida social i a la seva organització. L’espai públic també s’ha de regir per principis ètics. Tècnica: ex: movil És el saber aplicat a la producció de coses o estris. Les habilitats tècniques no són, en si mateixes, bones o dolentes. L’ètica com a filosofia pràctica La pregunta ètica pel bé humà Quan actuem, perseguim l’assoliment d’un bé. L’ètica ens ajuda a destriar quins béns són veritables i quins són només aparents. L’ètica s’ocupa del bé de la persona en la seva globalitat. Les modalitats del bé Els antics distingien tres tipus de bé: Útil: No és volgut en si mateix, sinó per obtenir un fi determinat → ex: estudiar/brócoli Delectable: És volgut perquè ens resulta agradable → ex: chocolata/dormir Honest: És volgut en si mateix. Es presenta com a objectivament bo. El fi últim de l’home satisfà els nostres anhels, i no depèn de les circumstàncies → ex: ser feliç L’ordre moral La recta raó La felicitat consisteix a desenvolupar plenament les nostres potencialitats i aspiracions. Aquest desenvolupament ha d’estar en harmonia amb la naturalesa humana. S’ha de subordinar a la racionalitat i a l’amor als altres. Per fer el bé necessitem que la nostra raó estigui rectament formada. Llei moral Consiència moral Principi de la nostra actuació arrelat en la naturalesa humana. Constitueix el criteri objectiu per distingir entre el bé i el mal moral. ex: La religió diu → “No mataràs” És present en el nostre interior. Permet ajustar la conducta a la llei moral natural. ex: veu interior (l’angel i el dimoni) Els principis de la raó pràctica Primer principi de la raó pràctica «Fes el bé i evita el mal» El vivim fins i tot quan no obrem correctament. Sindèresi: la capacitat natural de conèixer principis pràctics universals de la moral. Principis específics de l’acció En molts casos hem de triar entre dos béns. Per això, el precepte general es concreta en altres de més específics. Aquests fan referència a les nostres inclinacions naturals en les tres dimensions de l’home: Vivent → defensa vida Animal → defensa fills Racional La consciència moral Consciència psicològica: el coneixement del nostre jo. Consciència moral: aspecte subjectiu de la moral. La consciència moral aplica els principis universals de la moral a situacions concretes. Es pot actuar d’acord o en desacord amb la consciència. El judici de consciència és anterior a l’acció. El judici d’elecció condueix a l’acció. Aplicació dels principis pràctics: la prudència No hem d’actuar moguts únicament per la passió. Prudència: capacitat d’actuar raonadament, buscant el bé. Principals concepcions ètiques L’ètica eudemonista d’Aristòtil L’activitat més perfecta és la contemplació. Les virtuts intel·lectuals hi apunten, a la contemplació. Felicitat divina La vida plenament intel·lectual. Felicitat humana La vida segons les virtuts ètiques. Ordenació dels actes d’acord amb la raó. La felicitat humana és fràgil i precària: Implica ser capaç de vèncer les passions. Necessita els «béns de la fortuna».