T-15: TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA

1. ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978)1a etapa transició del franquisme a la democràcia--desde mort de franco o la promulgació de la constitució (1975-1978). 2a--prolongar fins consolidació de l'alternança política, amb l'accés al poder del Partido Socialista Obrero Español (1978-1982).1.1. IMMOBILISTES, REFORMISTES I RUPTURISTES (1975-1976)Panorama polític a la mort dictador (1975)--tres alternatives. Els immobilistes defensaven la continuïtat franquisme; reformistes apostaven per una reforma promoguda des de les institucions que havia de culminar en una lenta i limitada democratització règim; i la majoria oposició antifranquista--ruptura amb la dictadura i construcció nou sistema polític liderat per forces democràtiques.EL GOVERN D'ARIAS NAVARRO22 novembre 1975--Joan Carles de Borbó--proclamat rei segons previsions llei de Successió. El monarca va disposar que continués al capdavant govern Carloes Arias Navarro--que incorporar reformistes Manuel Fraga Iribarne i José Maria de Areilza. D'aquest 1r govern de la monarquia se n'esperava l'acceleració reformes que havien de conduir a la democratització sistema polític espanyol.Quan Arias Navarro presentar seu programa de govern a les Corts--fer evident que apostava pel continuisme franquista i que seu plantejament reformista era insuficient. Seva proposta no anava + enllà--"espíritu del 12 de febrero" i es limitava a formular lleis extremament restrictives sobre dret de reunió i associació, que no preveien existència partits polítics.LES MOBILITZACIONS POPULARSPer presionar canvi democràtic, l'oposició havia anat creant organismes per definir programa comú totes forçes antifranquistes. A l'àmbit espanyol, la Junta Democrática i la Plataforma de Convergencia Democrática, creades finals franquisme, es van unir Coordinación Democrática. La seva propsta s'expressava en la fòrmula de la ruptura democrática--procediment constituent que, per mitja govern provisional i d'unes eleccions generals, posés bases nou sistema polític. A CAT, a + Assamblea de CAT, al final 1975 crear Consell de Forces Polítiques de CAT, integrava 11 partits tot espectre polític (dreta, centre i esquerra). Avançar relacions entre oposició catalana i grups d'oposició a ESP--donar suport demandes restabliment autonomia nacionalitats històriques.Forces antifranquistes--prendre iniciativa i promoure mobilitizacions populars (manifestacions, vagues, campanyes reivindicatives...) que reclamaven les llibertats democràtiques, l'amnistia presos polítics i els estatuts d'autonomia. Conflictivitat laboral augmentar i polititzar--a les reivindicacions laborals s'hi va afegir la demanda de democràcia i llibertats. Mobilitzacions hivern 1975-1976--adquirir gran magnitud: a CAT i PB--promoure manifestacions i vagues generals, i a Madrid diversos sectors van estar en vaga durant setmanes. Govern i empresaris respondre amb gran contundència repressiva. Destacar manifestacions Barcelona de l'1-8 febrer 1976 i vagues generals Sabadell i Baix Llobregat. Especialment greus--esdeveniments que van seguir vaga general de Vitòria (març 1976).EL GOVERN DE SUÁREZ I LA REFORMA POLÍTICAReformistes, amb por que incapacitat govern d'Arias Navarro pogués desprestigiar la monarqiua i beneficiar l'oposició, es van esforçar per desplaçar del govern els immobilistes. El seu projecte volia arribar a un pacte amb l'oposició--promoure reforma progressiva del sistema polític a partir de l'evolució de les lleis i de les institucions franquistes.Rei Joan Carles i seus col·laboradors--forçar dimissió Arias Navarro 30 juny 1976 i imposar com a successor Adolfo Suárez (polític procedent sectors reformistes Movimiento)--acceptar conduir les reformes des del govern. Per fer-ho, calia anul·lar resistència immobilistes en les institucions de l'Estat i atreure cap al seu projecte l'oposició democràtica.Suárez iniciar contactes amb les forces democràtiques i promulgar indult presos polítics. Proposar projecte--Llei de Reforma Política (LRP)--reconeixia (amb limitacions) drets fonamentals de les persones, conferia potestat legislativa a la representació popular i preveia sistema electoral democràtic.Problema principal Llei de la Reforma--aprovació corts franquistes, tenint en compte que proposava el seu desmantellament i l'establiment d'un procés que havia de portar a la democratització del sistema. Suárez aconseguir que Llei fos aprovada per les Corts amb escassa oposició. En això tenir paper decisiu--negociacions subterrànies del govern amb procuradors franquistes, als quals garantir que no se'ls demanarien responsabilitats polítiques. Llei sotmesa a referèndum 15 desembre 1976 i aprovada. Oposició d'esquerres (encara a la clandestinitat)--demanar abstenció per considerar-la insuficient.1.2. LA CONSTITUCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1977)Durant mesos que seguiren aprovació Llei de reforma política--tenir lloc procés negociacions entre govern i algunes forces polítiques democràtiques, i tmb contractes amb partit comunista (PCE)--preparar condicions per celebració eleccions generals. Al carrer, i des de centres de treball, universitats i associacions de veïns--multiplicaven mobilitzacions i demandes de democràcia.Camí vers democratització completar amb decrets--permetre llibertat sindical, amnistia per a delictes polítics comesos durant franquisme i legalització partits polítics (excepció PCE, Esquerra Republicana i altres partits esquerres). Tmb dissoldre Tribunal d'Ordre Públic (TOP) i abolir Movimiento Nacional i la seva premsa i el Sindicato Vertical. Es van anar desmantellant institucions franquistes. Per legitimar successió monàrquica--Joan de Borbó cedir drets successors fill Joan Carles.Legalització del PCE i del PSUC, a la qual s'oposaren immobilistes i sectors exèrcit,--considerada imprescindible per l'oposició democràtica. Suárez decidir-ne la legalització--provocar crisi govern, però garantir legitimitat democràtica d'unes eleccions sense exclusió de cap mena de partits.LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUESEleccions generals fixades 15 juny 1977 i s'hi van presentar majoria partits que havien vertebrat l'oposició al règim de franco. A la dreta--polític i exministre Manuel Fraga Iribarne--crear nou partit--Alianza Popular. Des del govern--constituir Unión de Centro Democrático (UCD) (líder Adolfo Suárez).Triomf--UCD; PSOE en 2n lloc. Malgrat que no tenia majoria al Congrés--Adolfo Suárez constituir primer govern democrátic d'ESP després guerra civil. Una de les 1es tasques nou govern--redacció constitució per establir bases nou estat democràtic.A CAT els resultats electorals--reflectir correlació de forces diferent. Triomf--esquerres i la coalició Socialistes de CAT (Joan Reventós), seguida del PSUC (Gregori López Raimundo), mentre que al senat--imposà la candidatura Entesa dels Catalans,que aplegava socialistes, comunistes i republicans. UCD quedar resultat similar al Pacte Democràtic per CAT (PDC de Jordi Pujol), format per CDC, EDC... Pluralisme mapa polític català es completava amb les representacions minoritàries d'Unió Centre-Democràcia Cristiana de CAT (UC-DCC), Esquerra Republicana i Alianza Popular.LA CONSTITUCIÓ DEL 1978Corts elegides 15 juny 1977--iniciar elaboració d'una Constitució democràtica que es va encarregar a una ponència formada per diputats tots partits que tenien representació a les Corts. Redacció aquesta Constitució--iniciar política de consens--resoldre qüestions per construir la democràcia mitjançant la negociació  i l'acord entre les forces polítiques. Amb l'objectiu de fomentar un esperit de reconciliació--Corts aprovar una Llei d'amnistia política (octubre 1977).Consitució adoptar caràcter progressista, tot i que pesentava una certa ambigüitat, producte del consens--permetia que el seu desenvolupament legislatiu fos assumit tant per esquerra com per dreta democràtica. Text constitucional aprovat en referèndum popular 6 desembre 1978.Constitució defineix ESP com un "Estat social i democràtic de dret", organitzat com una monarquia parlamentària, en la qual corona funcions representatives i exèrcit sotmès al poder civil. Tmb fixa el caràcter no confessional de l'Estat, aboleix pena de mort i desenvolupa declaració drets fonamentals i llibertats civils i polítiques.Tmb recull principis rectors de la política social i econòmica. Reconeix llibertat de mercat, però preveu possibilitat de planificació econòmica amb la intervenció de l'estat en la propietat per motius d'interès públic. Estableix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions i reconeix com a llengua oficial el castellà, a + llengües pròpies a les comunitats autònomes respectives. Tmb instsaura un Tribunal Constitucional i els mecanismes necessaris per la seva reforma.

2. LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIAA CAT 75% vots eleccions 1977--partits polítics que defensaven restabliment Generalitat de CAT i de l'Estatut de 1932. Davant aquesta situació--el govern de Madrid es va plantejar la necessitat de donar una solució reivindicacions catalanes.2.1. EL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT DE CATDemanda d'autonomia per CAT--rebre nou impuls amb la propsta de l'Assemblea de Parlamentaris Catalans (juny 1977), que demanava restauració Generalitat, retorn seu president, Josep Tarradellas (exili), derogació llei que abolia l'Estatut 1932 i constitució govern provisional de CAT. A +, mobilitzacions populars al voltant campanya "Volem l'estatut", que culminar en l'acte multitudinari 11 setembre 1976 a Sant Boi de Llobregat i manifestació 1977 a BCN (la del milió de persones)--presionaven tmb en aquesta direcció.President Suárez--voler prendre iniciativa i va negociar directament amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional i el seu retorn com a president després 30 anys exili. Aquest--únic acte de tota transició espanyola de reconeixement de l'antiga legalitat republicana. 1r govern Generalitat provisional--formar desembre 1977 i reunir forces polítiques amb representació parlamentària (-Alianza Popular, que s'oposava a l'autonomia). Malgrat escasses competències que gaudia, aquest govern dictar alguns decrets de notable significat polític (introducció ensenyament obligatori en llengua catalana al sistema educatiu). Per donar contingut nova Generaliat--gener 1978 crear Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat.Després materialitzar tmb l'autonomia basca amb l'aprovació (6 gener 1978), del Consell General Basc, en el qual tenien majoria PNB i PSOE. El socialista Ramón Rubial--elegit lehendakari i seus objectius centrar en consecució d'un estatut i recuperació del concert econòmic i dels drets forals tradicionals. Març--constituit tmb--Xunta Provisional de Galicia--impulsada per la UCD. Les nacionalitats històriques posaven així les bases d'una autonomia quev es completà amb l'aprovació dels estatuts respectius.2.2. L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE SAUAssamblea de parlaments Catalans--impulsar elaboració de l'Estatut d'Autonomia i nomenar una Comissió de 20 diputats perquè redactés projecte d'estatut que havia d'assolir el nivell de competències + alt possible d'acord amb la constitució i que pogués ser aprovat i entrar ràpidament en vigor.El projecte, anomenat Estatut de Sau (pel nom del Parador de Sau--on van tenir lloc reunions de treball de la comissió)--aprovat amb un consens polític ampli per l'Assemblea de Parlamentaris 16 desembre 1978, i març 1979--presentat al congrés dels diputats a Madrid per la seva aprovació. Després llargues discussions que acabar amb una retallada d'algunes atribucions--l'Estatut va ser sanconat per les Corts desemmbre 1979. 15 octubre--celebarar a CAT el referèndum per l'Estatut, en el qual el sí triomfar clarament davant no propugnat per l'extrema dreta.L'Estatut reconeixia CAT com una nacionalitat que exercia l'autogovern constituïda Comunitat Autònoma de l'estat espanyol i definia català--llengua pròpia de CAT en cooficialitat amb castellà. Generalitat quedava configurada per un Parlament (escollit per sufragi universal i ostentava poder legislatiu); un president (elegit pel parlament), i un Consell Executiu (que com presiden tenia atribucions executives). L'organització judicial a CAT culminava en un Tribunal Superior de Justícia.Atorgava a la Generalitat competències legislatives i executives. Ambdues podien ser exclusives (exercici només limitat per la Constitució i pel mateix Estatut), o compartides (límits de la legislació bàsica de l'estat). Estatut atorgava competències exsclusives a la Generalitat en matèries com dret civil català, turisme, cultura, investigació, règim local, ordenació territorial, obres públiques internes, assistència social i educació; i competències compartides en altres matèries: treball, justícia, ports i aeroports, ordenació del transport, medi ambient, institucions penitenciàries... Preveia, a + , cració política autonòmica. Règim autonòmic es financiaria a partir transferències de l'Estat, recursos propis que pogués generar Generalitat i dels impostos cedits totalment o parcialment per l'Estat.2.3. L'ESTAT DE LES AUTONOMIESProcés construcció de l'estat de les autonomies--iniciar a partir moment en què constitució va regular la possibilitat que totes les nacionalitats (o altres agrupacions provincials) que ho desitgessin es convertissin en comunitats autònomes, regides per un estatut d'autonomia, amb un parlament autònom elegit per sufragi universal i amb un govern pròpi. Establia 2 procediments accés a l'autonomia: 1 ràpid i complet, previst a l'article 151, al qual podien accedir directament les nacionalitats històriques (CAT, GAL, PB) i alguna altra si complia unes condicions determinades i la decissió--ratificada en referèndum; i un altre de + lent, previst a l'article 143.Majoria territoris--seguir article 143 per accedir a l'autonomia, llevat nacionalitats històriques i de Navarra (regir mecanisme especial a partir del seu peculiar sistema foral).Plasmació jurídica del règim autonòmic tenir lloc per mitjà--aprovació dels estatuts d'autonomia elaborats pels òrgans preautonòmics, constituíts per representants partits amb representació parlamentària. 1r estatut que es va promulgar--PB 1979, com el de CAT.

3. CRISI ECONÒMICA I OBSTACLES PER A LA DEMOCRÀCIADurant 1rs anys democràcia--govern haver d'afrontar greu crisi econòmica i fortes tensions derivades de les actituds violentes dels qui volien obstaculitzar el camí cap a la democràcia.3.1. UN CONTEXT DE CRISI ECONÒMICA INTERNACIONALTransició coincidir amb inici crisi econòmica internacional desfermada arran puja important del preu del petroli. Economia espanyola patir amb extrema gravetat la recessió a partir 1974, en que als problemes econòmics--afegir incertesa política i retard a l'hora de prendre mesures contra la crisi. Recessió mundial tenir efectes particularment desfavorables per a l'economia espanyola: disminució exportacions, retallada inversions estrangeres, caiguda ingressos per turisme i retorn emigrants d'Europa, amb la baixada consegüent de les seves remeses monetàries. Crisi energètica--derivar en una profunda crisi internacional i l'atur augmentà mentre renda anual per habitant disminuïa. D'altra banda--generar procés inflacionista.Atès que sector 2ari tenia pes molt elevat a CAT les repercussions en l'economia catalana van ser molt greus. Ritme creixement de l'etapa anterior aturar dràsticament i, des de 1977, la caiguda de l'activitat econòmica a CAT superar mitjana espanyola. L'atur augmentar a un ritme annual molt elevat. Aquest canvi conjuntura--frenar corrent migratori dels anys anteriors i contribuir a la davallada de la taxa de natalitat a CAT--estancament creixement econòmic.Crisi alterar tmb estructura de l'economia catalana i la seva localització territorial. Al llarg 10 anys posteriors 1975 alguns sectors (tèxtil, producció maquinària i construcció i agrari) perdre molts llocs de treball, mentre que serveis augmentaven en importància. Geogràficament, comarques industrials tradicionals--+ afectades per la crisi (Vallès, Baix Llobregat, Barcelonès); en canvi, unes altres amb densitat industrial mitjana (el Gironès, la Selva, l'Alt Camp, el Baix Camp i el Segrià)--crear nous camps de treball.3.2. ELS PACTES DE LA MONCLOAPer plantar cara crisi econòmica--imprescindible una entesa entre el govern i els partits de l'oposició. Amb el mateix esperit de consens amb que posteriorment s'abordà la redacció de la Constitució, l'octubre 1977--principals forces polítiques--signar Pactes de la Moncloa, que contenien acords per sanejar l'economia i un programa d'actuació política.Objectius fonamentals--reduir la inflació i posar en pràctica un conjunt de reformes per repartir de manera equitativa els costos de la crisi. Per controlar preus, a + de devaluar formalment la pesseta,--dissenyar nova estratègia de control de la despesa pública, es va acordar un programa per recionalitzar consum energia i es va pactar una moderació salarial. Signadaris--comprometre a donar suport a una reforma fiscal i a aprovar nou marc relacions laborals per permetre agilitació contractació temporal.1977--procedir tmb reforma tributària i entrar en vigor impost extraordinari sobre el patrimoni. 1978--implantar impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), amb la qual cosa impost sobre el treball, que només pagaven assalariats,--extensible a totes les rendes. Amb retar 1 segle--ESP incorporar a l'estructura tributària països desenvolupats i posar les bases per a la construcció de l'estat del benestar. Reforma de la seguretat social (increment finançament públic)--permetre extensió de l'assegurança d'atur i de l'assistència sanitària i un increment pensions jubilació.3.3. ELS OBSTACLES PER A LA DEMOCRÀCIAMentre que majoria forces polítiques i de la societat optaven per un consens social que consolidés la democràcia, alguns sectors promovien la violència per tal d'obstaculitzar-la. Principals amenaces provenien de l'involucionisme, colpisme militar i terrorisme.Forces de l'extrema dreta, nostàlgiques del franquisme--actuar per estimular un cop d'Estat militar que forcés involució política. Amb aquest propòsit--organitzaren grups violents que van arribar a la formació d'agrupacions de pistolers (Guerrilleros de Cristo Rey i la Triple A). 1 de les accions + virulentes--assassinat 5 advocats laboralistes, vinculats al PCE i a CCOO (1977). Tmb organitzar conspiracions i intents de desetabilització promoguts per grups de militars i iniciats per la premsa d'ultradreta (El alcázar), com la conspiració anomenada Operació Galàxia (1978).Terrorisme d'extrema esquerra tmb incrementar les actuacions cercant víctimes entre les forces armades, cossos de seguretat i personalitats vinculades al franquisme. En aquells anys--aparèixer els GRAPO (Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre) i el FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico), que van protagonitzar diversos actes violents.Activitat terrorista principal--ETA (1959)--refusava constitució 1978 perquè aquesta no reconeixia el dret d'autodeterminació. Organització terrorista--empendre campanya d'atemptats--provocar 77 morts 1979 i 95 1980, amb incidència especial entre militars i forces ordre públic. Van tenir enorme magnitut d'atemptat--magatzems Hipercor BCN (1987). A CAT--crear organització independentista Terra Lliure--cometre alguns atemptats i segrestos fins 1995.

4. LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA (1978-1982)2a legislatura de la Transició--marcada per l'avenç cap a la consolidació democràtica, però tmb per la crisi interna del partit del govern i per un intent de cop d'estat que intentava avortar la democràcia naixent.4.1. EL SEGON GOVERN DE LA UCDUna vegada aprovada la constitució--Suárez dissoldre Corts i es van convocar eleccions legislatives març 1979 (resultats molt similars 1977). Triomf novament UCD (Adolfo Suárez), seguida PSOE i PCE. Partit + a la dreta en l'espectre (Coalición Democrática abans Alianza Popular)--només obtenir 10 diputats. A CAT les forces d'esquerra (PSC i PSUC)--tornar a ser majoritàries i tercer i quart lloc--nova coalició Convergència i Unió (Jordi Pujol) i partit governamental Centristes de CAT-UCD.UCD--formar nou govern, presidit tmb per Adolfo Suárez i en minoria parlamentària, que continuar activitat reformista en la línia dissenyada pels Pactes de la Moncloa, amb lleis com l'Estatut dels Treballadors (1980), però que va haver de fer cara a greus problemes d'estabilitat política. Adolfo Suárez--començar a ser discutit com a líder UCD a causa del fet que es reforçaven diferents tendències a l'interior del partit. Als problemes interns--afegir fracàs relatiu a les primeres eleccions municipals democràtiques (abril 1979)--constituir nombrosos ajuntaments d'esquerres (sobretot ciutats grans). A CAT la majoria dels consistoris municipals--en mans Pacte de Progrés, integrat per PSC, PSUC, CIU i ERC. Situació similar es va produir eleccions autonòmiques al PB i a CAT (març 1980)--UCD perdre meitat vots aconseguits 1979.Crisi a la UCD, dificil situació econòmica i accions desestabilitzadores d'ETA--debilitat extrema govern. Maig 1980--PSOE presentar a les Corts una moció de censura que va perdre per un marge molt estret. Des d'aquell moment--activitat governamental es va paralitzar i les reformes per l'adequació dels aparells de l'Estat (justícia, exèrcit...)--quedar annulades a la legalitat constitucional.Davant fraccionament UCD i qüestionament seu lideratge--Adolfo Suárez dimitir com a president del govern i del partit 29 gener 1981. Malgrat que president va al·legar el seu cansament personal com a causa decisió, cal considerar que crítiques rebudes dintre seu partit i tmb fortes pressions dels sectors empresarials i militars contra seva política.4.2. EL COP D'ESTAT DEL 23 DE FEBRERAmenaça principal per al sistema democràtic provenia de la pervivència en l'estament militar sectors hostils al procés democràtic que havien vist legalització partit comunista, procés autonòmic, terrorisme i l'anunciada reforma exèrcit--signes greus d'alarma. 23 febrer 1981, mentre en el congrés de diputats es duia a terme votació d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a successor de Suárez a la presidència del govern,--grup guardies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero--irrompre a l'hemicle, irrompre votació per la força i retenir diputats i membres del govern. Paral·lelament, capità general Jaime Milans del Bosch--declarar Estat de guerra a València i va treure les tropes al carrer per imposar un canvi de rumb de la política espanyola.Cop era resultat d'una trama en la qual estaven implicats alts caps militars (generals Armanda i Milans del Bosch, el coronel Tejero i alguns polítics involucionistes). Objectius colpistes--confusos i no coincidents, però tots compartien intenció de paralitzar el procés democràtic  i d'atorgar a l'exèrcit un paper rellevant en el govern que havia de constituir-se posteriorment.Compareixença rei a la TV la nit dels fets per desautoritzar els insurrectes i donar suport règim constitucional--decisiva perquè cop d'estat no s'estenqués i l'endemà al matí els insurrectes deposessin la seva actitud i abandonéssin el Congrés. 27 febrer--manifestacions multitudinàries en defensa democràcia recòrrer carrers ciutats espanyoles.4.3. EL DECLIVI DE LA UCD2 dies després intent cop d'estat--Calvo Sotelo investit nou cap de govern. La seva política no es va diferenciar pràcticament de la de Suárez i tasca legislativa continuar endavant enmig de les dissensions de la UCD. Govern signar amb les organitzacions empresarials i sindicals l'Acord Nacional d'Ocupació per contribuir des del món laboral a l'estabilitat democràtica després intent colpista. La Llei del divorci, a la qual s'oposaren grups democratacristians de la UCD,--aprovada abril 1981, però llei d'autonomia universitària retirada.Una de les decissions + transcendentals govern--petició d'ingrés d'ESP a l'OTAN (efectiva 30 maig 1982), però partits d'esquerra oposar. PSOE manifestar voluntat de sotmetre qüestió a referèndum si assolia el poder. A +, les reticències provocades per l'àmplia descentralització de l'Estat espanyol--comportar pacte entre UCD i  PSOE per tal d'aprovar la Llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic (LOHPA, 30 juny 1982)--objectiu fixar sostre a les competències que podien ser transpassades a les autonomies i homogeneïtzar-se el nivell competencial.Calvo Sotelo no aconseguir frenar la desintegració progressiva del partit del govern ni d'assolir una entesa raonable amb Adolfo Suárez i els seus seguidors. Suárez abandonar UCD i crear el seu partit-- Centro Democrático y Social (CDS), juliol 1982. 28 següent--Calvo Sotelo decidir dissoldre parlament i convocar noves eleccions generals (octubre 1982)--donar victòria Partido Socialista Obrero Español--fi transició i inici normalitat constitucional de la democràcia espanyola.

7. DESENVOLUPAMENT ECONOMIC I CANVIS SOCIALSInstauració sistema democràtic, creixement econòmic darreres dècades, incorporació a Europa i consolidació estat del benestar--han fet d'ESP i de CAT unes societats plenament desenvolupades.7.1. EL CREIXEMENT ECONÒMIC (1985-2008)Després greu crisi econòmica iniciada 1973--economies occidentals començar (1986)--procés recuperació i creixement en el qual ESP i CAT van participar intensament. En aquesta etapa, impulsada pels avantatges que van derivar de l'entrada a la CEE (UE actualment), ESP--reduir distàncies amb països + avançats. Economia espanyola passar per diverses fases:-Creixement (1985-1991). Després procés reconversió industrial i de sanejament sector bancari que va dur a terme el PSOE, economia espanyola--tenir fase expansiva amb una reactivació important de la inversió, un augment del PIB i una disminució taxa d'atur.-Recessió (1992-1997). Fase creixement acabar a partir final 1992, principalment a causa dificultats de l'economia europea provocades per l'enfonsament de l'URSS, la unificació d'alemanya i la recessió econòmica als EUA. Cicle recessiu--comportar reducció taxa d'increment del PIB i augment inflació i taxa d'atur.-Creixement (1998-2008). Governs PP i primer govern de Rodríguez Zapatero--coincidir etapa de recuperació mundial de l'economia, afavorida per entrada en l'economia de l'euro. A +, baixada tipus d'inderès--fomentar inversió i consum i crear 2 milions llocs treball. A la fase final l'aspecte + negatiu--enorme pujada preu productes energètics, només frenada amb inici crisi financera internacional 2008.Malgrat creixement intens últimes dècades, economia espanyola ha continuat mantenint problemes estructurals importants. Taxes d'atur figuren entre + altes països industrialitzats, dèficit exterior s'ha mantingut alt com a conseqüència importacions creixents energia i productes industrials, persisteix notable endarreriment tecnològic i la productivitat de l'economia ha disminuit en la indústria i en els serveis. A +, el creixement econòmic espanyol s'ha basat exessivament en el lideratge de la construcció, que ha arrossegat darrere seu un creixement econòmic generalitzat perquè ha generat demanda en uns altres sectors (materials construcció, equipaments de la llar, transport...) Boom immobiliari--potenciat pels tipus d'interès baixos, abundància prèstecs hipotecàris i gran demanda d'habitatges (en molts casos per part estrangers), sobretot costa mediterrània.Economia catalana--immersa mateixos cicles econòmics que conjunt d'ESP i ha tingut alguns canvis rellevants pel que fa a l'estructura econòmica. 1r lloc--serveis esdevingut activitat econòmica + important de CAT, en detriment sector industrial. 2n lloc--integració en el mercat europeu i mundial--comportat que mercat espanyol deixés ser + important de CAT i les exportacions a l'estranger han augmentat molt, tmb inversions de capital (dirigides països de l'OCDE). 3r lloc--diferències amb el conjunt de l'Estat--tendit a disminuir. Dtota manera, CAT continua sent avui 1a comunitat d'ESP en riquesa productiva i la 2a en població, després d'Andalusia.2008--iniciar crisi financera mundial provocada pels abusos especulatius, especialment per les ·hipoteques escombraries" dels EUA--provocar enfonsament borses de tot el món. Això--comportat retrocés radical en la concessió de préstecs, fet que ha repercutit de manera negativa mercat immobiliari i ha provocat descens consum. Frenada construcció i els problemes bancaris a ESP i a CAT--provocat crisi industrial derivada de les dificultats financeres de les empreses i de la frenada consum. Moltes empreses han fet fallida i altres han fet reestructuracions dràstiques de les plantilles--increment notable atur i inici recessió econòmica de gran magnitud.Mesures per pal·liar efectes crisi es prenen per 1a vegada de manera concertada a escala europea i internacional, i consisteixen a atorgar ajudes públiques a sectors en crisi (financer, automobilístic) i a promoure programes de despesa pública i de protecció social. Aquesta rectificació de les polítiques neoliberals, habituals en les directius econòmiques dels darrers 20 anys, acompanyada increment paper regulador dels estats i de les organitzacions internacionals.7.2. EL CANVI DEMOGRÀFIC I SOCIALEls darrers 30 anys--societat espanyola i catalana experimentat canvis demogràfics i de mentalitat social molt importants. ESP ha deixat de ser país d'emigrants per esdevenir país receptor d'immigració, i CAT ha acollit un % molt elevat d¡aquests nous immigrants.2008--població resident a ESP superar 45 milions, i a CAT 7 mmilions, xifres impensables fa 12 anys, en què es considerava que el reduït creixement natural, la baixa natalitat i l'envelliment progressiu de la població provocarien estancament demogràfic.Però aquestes previsions--alterades a conseqüència arribada massiva d'immigrants. A + immigració ha fet augmentar la natalitat. Aquest procés ha estat resultat de la capacitat d'atracció de l'economia espanyola i de les escasses ofertes de treball als països d'origen dels emigrants. Majoria procedeixen Marroc i de l'Amèrica Llatina (equador, bolívia, perú, colòmibia, argentina, república dominicana...), però tmb antics Països de l'Est (Romania, Bulgaria...)UNA NOVA ESTRUCTURA LABORALExpansió econòmica darreres dècades--provocat increment població ocupada a ESP. Aquest creixement, provocat en part per la incorporació massiva de la dona al treball,--acompanyat disminució taxa d'atur (fet que no es produïa des de feia + 30 anys). Tanmateix, i per tal d'aconseguir + competitvitat, la creació d'ocupació es va portar a terme en unes condicions difícils per a molts treballadors. Precarietat laboral afecta gairebé 1/3 assalariats, que es troben en situació de contractació temporal. De tota manera, crisi iniciada 2008--provocar canvi radical d'aquesta tendència i atur tornar a pujar.Paral·lelament, s'ha produit una transformació important mercat de treball espanyol, en què sector primari ha anat perdent importància en benefici sector secundari i sobretot terciari. A CAT aquest canvi encara + evident. La taxa d'ocupació femenina s'ha duplicat els darrers 25 anys, però encara està per sota països + avançats d'Europa.7.3. LA TRANSFORMACIÓ DE LES MENTALITATSJuntament amb canvis socioeconòmics, tmb s'ha produït procés transformació de les mentalitats, actituds i costums. Remarcables--nova estructura familiar, secularització societat, equiparació dona amb l'home i generalització d'actituds + tolerants envers diferents comportaments socials.En relació amb l'estructura familiar--s'ha produit un canvi de la família tradicional i s'han estès models de família alternatius (monoparental, parelles de fet, parelles homosexuals...). A +, assistim a un procés de democratització de les relacions intrafamiliars, en què l'autoritat i el control paterns i discurs autoritari i rígid, perden prestigi a favor d'un model relacional + afectiu i tolerant. Aquest fet, unit a la prolongació estudis i precarietat laboral--endarrerit edat d'emancipació dels joves de la llar familiar i, per tant, la conformació de noves famílies i la procreació.El paper de la dona a la societat--eperimentat gran revolució, sobretot a partir  incorporació generalitzada de dones al mercat laboral.  Els diferents governs--lluitat per aconseguir equiparació entre sexes, però, malgrat que s'han aconseguit progressos importants, encara queda molt cami per fer. Comportaments dintre esfera de la família continuen reproduint en gran manera rols tradicionals que imposen a les dones les feines domèstiques i d'atenció a la família, a + feina que puguin fer fora de la llar. La societat tmb ha de reoldre persistència violència contra les dones en àmbits familiar i social.El sistema educatiu espanyol--diferents modificacions com a resultat de les reformes educatives implantades per cadascún dels governs de la democràcia. Reforma + rellevant--extensió escolarització obligatòria fins 16 anys en una via única (ESO), una mesura que ha significat no només esforç econòmic important, sinó tmb incorporació al sistema educatiu de grups o sectors que abans no estaven escolaritzats. En aquests anys s'ha aconseguit plena escolarització, pràctica desaparició analfabetisme i accés + nombrés d'alumnes a la universitat.D'altra banda, estructura de l'Estat--laïcitzat, un fet que de vegades comporta relacions tenses amb la jerarquia de l'Església Catòlica, tant pel que fa al seu finançament amb recursos públics com per la promulgació de lleis contràries a la doctrina catòlica (divorci, avortament, matrimonis homosexuals). Paral·lelament, societat espanyola ha passat un procés de secularització, perquè molts actes socials importants (casaments, naixements, enterraments...) han anat produint-se cada vegada + al marge de l'Església i han esdevingut només actes civils.

T-15: part 1

T-15: part 2