Les 4 Gran Cròniques medievals (Àlex Lluch)

A quina crònica fa referència la següent descripció? "Aquesta crònica fou escrita per allò que podem dir el primer historiador de la nostra llengua. Per això el seu to es caracteritza per la seua impersonalitat, no està escrita en primera persona sinó que l'autor s'inspira en arxius reials, oficials i en les coses que havia viscut amb una certa veracitat. Explica el regnat de Pere el Gran i les seues lluites contra els italians i els francesos"

A quina crònica fa referència la següent descripció? "...la intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la Crònica. El rei, a qui agrada d’aparéixer com un heroi d'epopeia, no sempre fa història militar i política, sinó que sovint ens mostra els xicotets fets de la seua vida i els racons més íntims de la seua personalitat. Narra els fets des del seu naixement fins les conquestes de Múrcia. A la Crònica es fa ús d’un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions col·loquials, utilització de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua pròpia per part dels personatges (català, aragonès, castellà, àrab o francés)."

A quina crònica fa referència la següent descripció? "Va complir un paper fonamental: va ser testimoni i reportador de fets. És la més coneguda i un dels relats més poderosos d’aventures de l’Edat Mitjana. En paraules de Joan Fuster: “El llibre d’aventures més excitant, més irresistible, de tota l’Edat Mitjana europea”. L’objectiu fonamental de l’obra és la de glorificar els reis de la Casa d'Aragó. El monarquisme del nostre cronista està estretament relacionat amb el providencialisme i amb el nacionalisme. La sang, un destí comú i la llengua (el “bell catalanesc”) són els elements que integren la base de la comunitat catalano-aragonesa. Construeix un interlocutor ideal al qual s’adreça per narrar els fets dels quals vol donar testimoni a partir de l'expressió "Què us diré?"

A quina crònica fa referència la següent descripció? "... el volum és la crònica del seu regnat, escrita en 1a persona del plural i amb forma autobiogràfica. El rei no renuncia mai a l’autoria. La intencionalitat de la crònica no és un element secundari, sobretot pel que fa a la intencionalitat política. És la crònica d’uns temps difícils per als territoris que un dia unificarà Jaume I. Va ser un regnat de gran complexitat geopolítica. Se cita la persona de Ramon Muntaner i la lectura ocasional del Llibre dels feyts. Aquesta crònica no està exempta de crueltat, mostra la força, sang i justícia de les batalles sense cap tipus de censura. Destaca la seua sinceritat i imparcialitat".