RELLEU, RIUS I PAISATGES D'ESPANYA

PRINCIPALS RIUS ESPANYOLS

UNITATS DEL RELLEU ESPANYOL

El [blank_start]relleu[blank_end] és la forma de la superficie terrestre en l'actualitat. i els mapes ens ajuden a entendre la situació del es principals [blank_start]unitats[blank_end] de relleu. Les unitats del relleu espanyol son: * La [blank_start]Meseta[blank_end] és una gran plana elevada que ocupa tot el centre de la península Ibèrica. * Les muntanyes del Sistema Central divideixen la Meseta en dues parts: la Submeseta [blank_start]Nord[blank_end] i la Submeseta [blank_start]Sud[blank_end]. A mes d'altres muntanyes, com les Muntanyes de Toledo. * Altres muntanyes envolten la Meseta com la [blank_start]Serralada[blank_end] Ibèrica, Sierra [blank_start]Morena[blank_end] i la Serralada [blank_start]Cantàbrica[blank_end]. * També hi ha serralades exteriors a la Meseta, com els [blank_start]Pirineus[blank_end] i les Serralades Bètiques. * Les [blank_start]depresions[blank_end] són zones baixes que es localitzen entre les muntanyes que envolten la Meseta i les serralades exteriors. Estan travessades per grans rius, com l'Ebre i el Guadalquivir. *El relleu espanyol inclou dos arxipèlags: * Les Illes [blank_start]Balears[blank_end], al Mar Mediterrani, que en gran part pertanyen al relleu de les serralades Bètiques. * Les Illes [blank_start]Canàries[blank_end], a l'oceà Atlàntic, són d'origen volcànic. S'hi localitza el cim més alt d'Espanya, el [blank_start]Teide[blank_end].

QUIN TIPUS DE SÒL ÉS?

QUIN TIPUS DE PAISATGE ES?

ELS PAISATGES D'ESPANYA: * PAISATGE MEDITERRANI, El trobem a les àrees de clima [blank_start]mediterrani[blank_end]. La vegetació està formada per arbres de fulla [blank_start]perenne[blank_end], com l'alzina, la [blank_start]surera[blank_end] i el pi. També hi ha zones de matoll, amb arbustos com el [blank_start]timó[blank_end], l'estepa o el bruc. A les zones més àrides del [blank_start]litoral[blank_end] mediterrani, el paisatge més comú es l'estepa. Les plantes que hi creixen, com l'espart o el [blank_start]margalló[blank_end], no necessiten molta aigua. * PAISATGE ATLANTIC. Aquest paisatge és propi de les zones de clima [blank_start]oceànic[blank_end]. Hi ha boscos amb arbres de fulla [blank_start]caduca[blank_end] i praderies sempre verdes. Les espècies vegetals més comunes són el faig, el [blank_start]roure[blank_end] i les [blank_start]castanyer[blank_end], que necessiten temperatures suaus i una humitat elevada. L'esser humà ha introduït en aquest paisatge altres espècies, com el pi i l'[blank_start]eucaliptus[blank_end]. * PAISATGE DE MUNTANYA. A les muntanyes, la vegetació varia depenent de l'[blank_start]orientació[blank_end] i de l'altitud, ja que unes espècies s'adapten millor que d'altres al fred i a la falta d'oxigen de les zones més elevades. A mesura que pugem una muntanya, podem passar d'un bosc d'arbres de [blank_start]fulla[blank_end] caduca, com el faig, a un altre bosc de [blank_start]coníferes[blank_end], com els pins. A més altitud, apareixen zones de [blank_start]matoll[blank_end] i praderies. * PAISATGE CANARI. Es propi del clima [blank_start]subtropical[blank_end]. La vegetació varia en cada illa segons l'[blank_start]altitud[blank_end] i l'orientació. A les illes de l'est i al sud de [blank_start]Tenerife[blank_end] i de Gran Canària, els terrenys són àrids, amb espècies adaptades a la falta d'aigua, com els [blank_start]cactus[blank_end]. També hi ha zones molt humides, on es desenvolupen boscos [blank_start]frondosos[blank_end], anomenats [blank_start]laurisilva[blank_end]. A les zones més elevades també hi ha boscos de pi de Canàries.

Els arbres característics del paisatge atlàntic són l'alzina i la surera

A les zones àrides mediterrànies la vegetació s'adapta a l'excés d'humitat

El faig, el roure i el castanyer creixen als terrenys més secs de l'interior

Els [blank_start]paisatges[blank_end] és formen en funcio de la roca, el relleu, el clima, i'aigua i els éssers vius. L'aigua i l'aire erosionen la [blank_start]roca[blank_end], penetren en els porus i la trenquen. La roca fragmentada forma un sol en el que es desenvolupen milers d'éssers vius. Aquest éssers vuis es descomponen al morir i formen una substancia molt fertil anomenada [blank_start]humus[blank_end]. SOL [blank_start]PRIMITIU[blank_end]. Al principi quasi tot és roca, però l'erosió la va fragmentant. A la superíicie es deposita aigua i sorgeixen éssers vius. SOL JOVE. Després de centenars d¡anys, la roca es redueix, i l'aigua, l'aire i els èssers vius permeten que cresquen herbes i matolls. SOL [blank_start]MADUR[blank_end]. Després de milers d'anys, el sòl adquireix més gruix i la roca es redueix. Aixi, la terra cada vegada és més rica en humus i vegetació. L'humus és una substància molt fértil formada per els éssers vius que es descomponen al morir i que permet que cresca més vegetació. SOL [blank_start]FERTIL[blank_end]. Tenen humus i aigua en abundància. Hi creixen pastures i s'hi cultiven fruiters i hortalisses. SOL [blank_start]POBRE[blank_end]. L'aigua escasseja. S'hi cultiven plantes resistents com els cereals i les oliveres- SOL [blank_start]ARID[blank_end]. Son molt secs i pobres. Solament hi sobreviuen matolls i plantes com el cactus.