Motivació esquema preparació PS UOC

Flussdiagrammknoten

• Definició

• Estat impulsor Conducta dirigida Meta (direcció conducta)

• Psico Motivació

• Estudi variabes internes o personals i variables externes o situacionals que determinen la conducta.

• Variables motivacionals (3)

• Fisiològiques o orgàniques (3)

• Impuls Activació arousal Incentiu (4)

• Innats (primaris) gana Apresos (secundaris) diners

• De naturalesa (6)

• Cobreixen necessitats fisiològiques (menjar)

• Estimulació sensorial (vista)

• D'activitat (jugar després de fer deures)

• Incentiu social (aplaudiments)

• Monetari

• Status o poder

• Activadors (agradable) / Inhibidors (desagradable)

• Amb relació amb el propi subjecte

• Directes

• Vicari

• Expectatives

• Antecedents

• Concepte i classificació  BANDURA

• De resultats

• D'eficàcia

• València

• Com a V.D.: Fonts d'informació (4)

• Èxit d'execució

• Experiència vicària

• Persuassió verbal

• Estats fisiològics i d'anims

• Activació autonòmica

• Intensitat Interpretació

• Atribució

• Efectes de la MotiEm de les expectatives

• EXPECTATIVES RESULTATS

• Activisme social Protesta Canvi de mitjà

• Acció segura i oportuna Confiança Augment autoestima

• Resignació  Apatia

• Autodespreciació Depressió Ansietat

• +   -

• -                                                +

• EXPECTATIVES AUTOEFICACIA

• Atribucions causals (4)

• Cognitives (resultat del processament i integrament informació) (4)

• Antecedents HEIDER

• Diferència entre causes personals i situacionals

• Tendeix a atribuir la conducte a causes personals

• Perquè aquesta atribució personal o situacional

• Definició i classificació(5) 

• Explicacions constutueix la persona (processos cognitius actius)

• Poden referir-se comportament/esdeveniment entorn

• Poden referir-se al propi comportament o d'altres

• Esdeveniments es produeixen com a resultat de la conducta

• A posteriori

• Determinants atribucions

• Activisme social Protesta Canvi de mitjà

• Causes percebudes

• Conducta Afecte Expectatives

•   Antecedents                  Atribucions             Conseqüències

• Teories de l'atribució

• Teories atribucionals

• Efectes WEINER (4)

• Valoració èxits i resultats

• Atribució causa- interpretació

• Locus de control

• Factors

• Interns (habilititats, esforç)

• Externs (habilitats, dificultat)

• Estabilitat

• Estable (habilitats o dificultat de la tasca)

• Inestabilitat (esforç o sort)

• Controlabilitat

• Control (esforç)

• Incontrolable (habilitat innata)

• Expectatives i emocions derivades de les atribucions

• Resultat

• Avaluació primària del resultat

• Avaluació secundària del resultat

• Positiu

• Negatiu

• Satisfacció

• Disgust, frustració

• Atribució causal i caracterítiques

• Emocions

• Emocions específiques

• Resultat positiu

• Atribució                      Emoció Externa, controlable            Gratitud Externa, incontrolable           Sorpresa Interna, incontrolable               Esperança Interna, controlable            Autoestima

• Resultat negatiu

• Atribucio                                Emoció Interna, incontrolable       Vergonya, tristesa Interna, controlable        Culpa, remordiments Externa, incontrolable                  Ràbia, ira Externa, controlable                  Compassió

• Intencions de les metes

• Antecedents

• El concepte del nivell d'aspiració en relació al nivell d'aspiració previ

• Definició i característiques de les metes

• Representacions mentals (anticipacions) d'estats futurs

• Component volutiiu. Futurs èxits anticipats o desitjats.

• Han de ser assequibles, específiques i pròximes en el temps.

• Motivació i rendiment futur

• Especificitat

• Dificultad de la meta

• Proximitat de la meta

• Compromís

• Si les principals variables motivacionals són els impulsos, l’activació, els incentius, les expectatives, les atribucions i les metes, els procediments per a incrementar la motivació es basaran a generar impulsos, induir nivells d’activació adequats, proporcionar diferents tipus d’incentius, enfortir les expectatives, fomentar atribucions causals adaptatives, i ajudar a formular metes adequades. La tria dels procediments que s’han de fer servir dependrà en cada cas de les característiques de la conducta, de la situació i dels recursos disponibles.

• MOTIVACIÓ

• Classificació dels motius

• Motius primaris, innats

• Motius secundaris o socials, apresos, adquirits (cap necessitat fisiològica). Poden exercir influència i control en els motius primaris

• Biològics (gana, son, sexe)

• Adaptació ambiental

• Evitació (por)

• Exploració (visual)

• Manipulació (objectes)

• Dels motius primaris als motius socials

• Piràmide motivaiconal MASLOW

• Fins  que no es veuen satisfets els nivells inferiors, no es dona el nivell següent, començant per la base i acabant al cim de la piràmide.

• Fisiològiques (respiració, sexe, son...)

• Seguretat (casa, salari, salut...)

• Afiliació (família, amics..)

• Reconeixement: Autoestima

• Autorrealització

• Necessitats de manca o privació

• Necessitats de creixement

• Alguns motius primaris

• Impuls: Estat de l'organisme (generalment desagradable o aversiu) que activa o energitza la conducta

• Homeòstasi: Equilibri dinàmic amb contínues fluctuacions regulat pels feedbacks

• Retroalimentació positiva: Incitadors de conducta en generar malestar o tensió

• Retroalimentaicó negativa: Sensació d'alleujament o plaer (detenció conducta motivada)

• Gana

• Mecanismes biològics de regulació de la gana - (Hipotàlem lateral, ventrolateral i paraventricular). - Glucosa en sang. - Contraccions estomacals. - Nivells de lípids corporals.

• Mecanismes psicològics de regulació de la gana - Influències ambientals (socials). - Factors d'aprenentatge. - Aspectes emocionals. -Aprenentatge.

• Set

• Mecanismes fisiològics de regulació de la set Hipovolèmica: Suor. Baixa líquid extracel·lular. Hiperosmòtica: Salat. Baix líquid intracel·lular.

• Mecanismes psicològics de regulació de la set - Aprenentatge.

• Motius d'adaptació ambiental

• Conducta exploratòria

• Exploració locomotriu

• Exploració perceptual

• Manipulació d'objectes

• Nivell d'activació Arousal

• Privación sensorial

• Excés sensorial

• Diferències individuals extroversió/introversió

• Els conceptes d’homeòstasi i impuls descriuen alguns aspectes dels motius primaris, però no tots. Les conductes exploratòria i manipulativa no es poden explicar en termes de reducció de l’impuls. En primer lloc, perquè no estan causades per cap dèficit fisiològic (desequilibri homeostàtic), i, en segon lloc, aquestes conductes tenen per objecte que els subjectes busquin el nivell òptim d’activació. Amb relació als sistemes motivacionals ingestius (gana i son), els models homeostàtics els expliquen en part. Una excepció d’aquesta explicació seria el fenómeno de la sacietat sensorial específica. I, finalment, el comportament sexual, tampoc no estaria causat per cap dèficit hormonal a la sang o una altra manca fisiològica. Així mateix, la conducta sexual no comporta cap reequilibri fisiològic. Aquest motiu primari no és necessari per a la supervivència de l’individu, però sí per a la de l’espècie. Si aquests motius no s’expliquen per mitjà dels models homeostàtics, quins altres factors hi intervenen? Un altre concepte que s’ha emprat per a explicar aquests motius primaris, seria el d’incentiu Els incentius són, generalment, estímuls externs que tenen propietats motivacionals. D’altra banda, tal com hem comentat anteriorment, no n’hi ha prou amb el concepte d’homeòstasi per a explicar la conducta motivada, perquè no té en compte les variables cognitives amb efectes motivacionals.

• Motius socials

• Motivació d'assoliment (Weiner)

• Alta necessitat d'assoliment: Èxits a causes internes i estables (capacitat)

• Èxit: Causes internes i estables (capacitat)

• Fracàs: Causes internes i inestables (falta d'esforç)

• Baixa motivació a l'èxit

• Èxit: Causes externes i puntuals (tasca fàcil o sort)

• Fracàs: Causes internes i estables (falta de capacitat)

• Motivació de poder

• Fonts de poder: Recursos

• Accions de poder

• Motius d'afiliació

• Relació afectiva positiva amb una o més persones

• Motiu d'intimitat: Prioritza la qualitat i no tant lo social

• Motivació intrínseca i motivació extrínseca

• Motivació extrínseca

• L’esforç i la persistència estan regulats principalment per incentius externs ((objectes o esdeveniments que es produeixen en l’entorn)

• Contingència arbitrària (relacionats amb la conducta per una convenció social)

• Finalitat principal evitació del càstig

• Motivació intrínseca

• Fer una activitat no per aconseguir alguna cosa material, sinó per gaudi.

• Conductes que són motivadores per sí mateixes (Woodworth, 1918)

• Execució d’activitats sense mediació de cap recompensa externa aparent (Deci, 1975)

• Csikszentmihalyi: Experiència de flux. Equilibri entre desafiaments i habilitats. Si no:Avorriment/Frustració

• Avalauació M.I.: Conductual i autoinforme

• Procediments per millorar la M.I.

• Centrats en la presentació i planificació de les tasques. Potenciar el grau de compromís i el sentit d’autodeterminació personal del subjecte

• Centrats en l’ensenyament d’habilitats tot rebent retroalimentació de la seva execució.

• D’aplicació d’incentius extrínsecs.

• Teoria de l'avaluació cognitiva DECI

• Necessitat psicològica innata per a sentir-se competent

• Dos aspectes funcionals

• Control

• Informatiu

• Disminueixen la motivació intrínseca perquè canvien el locus de causalitat de la conducta d’intern a extern

• Afecten la motivació intrínseca per mitjà de la percepció de competència: si milloren la competència percebuda, incrementen la motivació intrínseca, si empitjoren la competència percebuda, la disminueixen.

• Teoria cognitiva social BANDURA TCC

• Una conducta motivada intrínsicament es dona pels incentius intrínsecs que produeix la mateixa acció. Aquets venen donats perquè la persona ha provat una acció (aprenentatge actiu) o aprenentatge vicari.

• Incentius

• Incentius intrínsec naturals-externs: Anar a un concert

• Incentius extrínsecs. Ser famosos.

• Incentius intrínsecs arbitraris-interns. Atrevir-me a fer un concert.

• Incentius intrínsecs naturals-interns: Tocar un concert

• Motivació i educació

• Orientació de metes

• Cap al jo

• Cap a la tasca

• Clima motivacional

• Centrat en l'ego

• Centrat en la tasca

• Autoeficàcia col·lectiva

• Target

• Formes d'agrupament flexibles i heterogènies, que fomentin la cooperació i ofereixin oportunitats de millora a tots els membres.

• Instar a la participació en la presa de decisions.

• Oferir oportunitats i programar horaris per a la pràctica adequats als diferents ritmes

• Reconèixer l'esforç i el progrés individual, i recompensar-

• Utilitzar criteris de progrés individual i fomentar l'autoavaluació

• Dissenyar activitats variades i ensenyar als nens a fixar metes individualitzades, realistes i a curt termini.

• Motivació esport

• Autoconfiança-tret: Confiança habitual en capacitats

• Autoconfiança-estat: Confiança capacitats situació concreta