Zusammenfassung der Ressource
Flussdiagrammknoten
- L'univers es tot el que existeix, ha existit i existirà
- Som una mota de pols comparat amb l'univers.
- L'univers és inimaginablament gran.
- Tot el que sabem prové de les observacions que hem pogut realitzar.
- · A ull nu.
· Amb telescopis des de la Terra.
· Mitjançant missions a altres indrets del sistema solar
-
93,016 milers de milions anys llum
- Models històrics de l'Univers
- Al segle IV aC, el filòsof grec Aristòtil va proposar el següent model de l'Univers
- La Terra es troba inmòbil al centre de l'Univers
- Al seu voltant, incrustrats en esferes, giren dibuixan cercles perfectes:
- La Lluna, el Sol, Venus, Mercuri, Mart, Júpiter i Saturn
- L'última esfera no és transparent, i ens protegeix del foc etern, que és pot veure en petits forats:
- Models històrics de l'Univers
- Al segle II dC, l'astrònom egipci Claudi Ptolomeu va Perfeccionar el model d'Aristòtil per explicar la retrogradació dels planetes
- Els planetes estàn incrustats en esferes , el centre de les quals esta incrustat en altres esferes mòbils que tenen el seu centre a la Terra
- Totes les esferes giren uniformament, cadascuna a la seva velocitat
- Al segle XVI, l'astrònom polonés Nicolau Copèrnic va proposar una alternativa revolucionària que va acabar triomfant.
- La Terra és un planeta més.
- El Sol, i no la Terra, és el centre de l'Univers.
- La Lluna no és un planeta sinó que gira al voltant de la Terra
- Els planetes giren al voltant del Sol seguint trajectòries circulars a velocitats constants
- Tots els planetes són molt semblants a la Terra.
- Els estels romanen inmòbils
- El model copernicà va ser molt polèmic per les seves repercusions polítiques i religioses:
- La humanitat deixava d'ocupar el centre de l'Univers. A més a més, no explicava amb presició totes les observacions astronòmiques
- Aleshores, l'astrònom alemany Johannes Kepler, que disposava de les millors observacions de la seva època, va proposar el seu model:
- El moviment dels planetes no és uniforme
- Els planetes és mouen seguint trajectòries lleugerament epil·lèctiques.
- El Sol està en un dels focus de cada el·lipse.
- Com a conseqüència de l'atraccio gravitòria del Sol, una moltitud d'objectes gira al seu voltant en òrbitres epil·líptiques
- Els més grans d'aquets objectes són els planetes:
- Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú
- Tots aquets planetes, exepte Mercuri i Venus, tenen satèl·lits que giren al seu voltant.
- Molts altres cossos més petits orbiten al voltant del Sol:
- Asteroides
Planetes nans
Cometes
- El Sol no és un astre excepcional
- L'estel que hi ha més a prop del Sol esta tan lluny que les unitats que utilitzam a la Terra per mesurar distancies resulten molt poc pràctiques
- Els estels són enormes boles de gas on s'hi produeixen continuament explosions termonuclears.
- A les explosions termonuclears, els àtoms d'hidrogen es fusionen per formar àtoms d'heli. Donen lloc a la resta dels elements de la taula periodica.
- Podem dir que som ''pols d'estels''
- Tots els estels són grans ''forns'' on és formen tots els elements que existeixen
- Quan observem firmament podem distingir alguns objectes que clarement no són estels ni planetes:
- Es mostren com a núvols difosos i reben el nom de nebuloses
- Molts de nebuloses són els llocs on ''neixen'' els estels, mitjançant l'agregació del gas i la pols per efecte de la gravetat
- Altres nebuloses, en canvi, són les restes d'estels en les últimes etapes de la seva vida. Són molt més petites que les anteriors i es denominen nebuloses planetàries.
- Al cel hi ha altres objectes d'aspecte difús que no són nebuloses. Son molt més grans i llunyans que qualsevol nebulosa o qualsevol estel de firmament:
- Existeixen més de cent mil millions de galàxies a l'univers
- Les observacions de les què disposem mostren que totes les galàxies s'estan distanciant de nosaltres.
- Podria semblar que aquesta observació ens resitua en el centre de l'Univers, però no hi ha res més lluny de la realitat.
- Si l'Univers està en expansió, en el passat va haver de ser molt més petit del que és ara.
- Aleshores, per alguna raó, l'Univer va explotar i es va començar a expandir
- Les observacions i càlculs de què disposem a dia d'avui indiquen que l'Univers ha estat expandin-se durant uns 13.000 millions d'anys