Meditacions de Descartes

1. El que es pot posar en dubte
1. Dubta del que s'ha admés com veritable, dels sentits (ens enganyen, almenys un cop)
2. Existeixen coses simples i universals, estudiades per l'aritmètica. Destrucció de velles opinions.
3. Hipòtesis del Déu enganyador, Déu és bo i no podria enganyarme. Déu menys poderós, jo m'equivoco més
4. Hipòtesis geni maligne: escepticisme universal. Seducció de les velles opinions, hi ha creençes molt probables però les haig de judjar
2. La naturalesa de la ment, més fàcil de conèixer que el cos
1. Tot el visible és fals, la ment no té propietats dels cossos. Pensament és l'atribut que ens pertany
2. Penso, per tant sóc, sóc una cosa que pensa. No depenc de res material
3. Exemple de la cera: el que coneixem canvia, no puc conèixer sense l'enteniment.
4. Tot es fals, es suficient pensar per ser. Diferència entre percepció sensible i coneixement racional, entenem amb l'enteniment
3. L'existència de Déu
1. Penso, sóc una cosa que pensa, estima, coneix...
2. Déu enganyador, posa en dubte les matemàtiques, necessita demostrar existència de Déu
3. Divisió pensament: imatges, volicions i judicis. Idees no poden ser falses, els judicis si. Tipus d'idees: adventícies, factícies i innates
4. Les idees sensibles són involuntàries però poden ser diferents. Les de les substàncies són més objectives que les dels accidents. Tanta realitat en la causa com en l'efecte
5. El més perfecte no pot dependre del menys perfecte, tot l'objectiu de l'idea, està en la causa. Idea del jo i idea de Déu. Arribem a una idea primera causada per un model.
6. Algunes idees clares i distintes provenen de mi, menys l'idea d'un Déu infinit, ha de venir d'una substància infinita, Déu existeix: substància immutable, eterna, idea clara i distinta, té totes les perfeccions...
7. Més realitat en una substància infinita, no comprenc l'infinit però si Déu. Déu és una causa incausada, idea innata, no pot ser enganyador, perquè no seria perfecte.
4. Veritat i falsetat
1. La creació és perfecta, les criatures no. Les causes del error són l'enteniment i la voluntat. Dualisme: sóc una cosa que pensa però tinc també l'idea de la naturalesa material. La imperfecció és propia de l'humà i mal ús de la llibertat
2. El coneixement del jo i de Déu és superior al de l'extern. Déu no pot enganyar, l'error és meu, Déu m'ha creat amb l'opció de l'error.
3. És millor algunes parts defectuoses al univers, Déu m'ha permés poder escollir els judicis, no erraré si mantinc la voluntat en el coneixement. He aprés a no equivocar-me.
5. L'essència de les coses materials i l'existència de Déu
1. Desfer-se dels dubtes i quedar-se amb el coneixement material. Abans de mirar l'existència, fer referència a les seves idees. Idea d'extensió: longitud, llargada i profunditat
2. Idees no fingides, amb naturalesa immutable. Idea d'un ésser perfecte en mi, puc pensar Déu com no existent, però no es poden separar Déu i l'existència, la necessitat de la seva existència fa que el conceveixi així
3. Déu té totes les perfeccions, la certesa de tot depén de un Déu existent. He de reconèixer que hi ha un Déu, del que tot depén i que no enganya, no pot ser fals
6. Existència de coses materials i distinció de ànima i cos
1. Déu pot produir tot, món extern: idees de qualitats primàries. La diferència entre imaginació i concepció és que la imaginació implica un esforç, no depén del mental
2. Imagino les qualitats secundàries, es perceben per un sentit. Sensacions externes i internes, puc percebre coses diferents del pensament. Encara que les idees dels sentit vagin en contra la meva voluntat, no vol dir que no surtin de mi
3. Sóc una cosa que pensa, diferent del cos, no el necessito. Facultats a una substància extensa: facultat passiva i facultat activa, ha d'estar en una substància diferent, Déu o una altra cosa
4. Déu dona inclinació a creure en els cossos, aquests existeixen i tenen qualitats primàries d'extensió, figura i moviment. Dualisme cos-ment
5. Estic unit al cos, les sensacions són útils però no vertaders, som finits i tenim coneixement limitat.
6. La ment és indivisible, el cos no, les sensacions arriben a la ment per una glàndula. La memoria uneix el que passa a la vigília, en un jo, però no els somnis. La vida s'equivoca, feblesa de la naturalesa

Nächster

Meditacions de Descartes

Beschreibung

Zusammenfassung der Ressource

ähnlicher Inhalt

	Erstellt von Cristina López vor fast 7 Jahre