Sex differences in addiction

Beschreibung

Neurociencia Mindmap am Sex differences in addiction, erstellt von Manuel Jiménez am 17/04/2018.
Manuel Jiménez
Mindmap von Manuel Jiménez, aktualisiert more than 1 year ago
Manuel Jiménez
Erstellt von Manuel Jiménez vor mehr als 6 Jahre
3
0

Zusammenfassung der Ressource

Sex differences in addiction
  1. Introducció
    1. Diferències de sexe en el cervell dels éssers humans i els rosegadors --> La biologia bàsica és diferent per a les dones i els homes. Influeix en el comportament.
      1. Drogues d'abús --> Produeixen canvis en la funció dels neurotransmissors, sobretot al sistema de recompensa. Es veuen diferències de sexe en aquest punt. Entre 10-16% dels humans es fan addictes.
        1. Experiments de autoadministració a rates --> 10-16% de les masculines desenvoluparan característiques pròpies de l'addició als humans
    2. Diferències en l'addicció en funció del sexe
      1. Per dones i homes vulnerables a l'addicció, a les dones augmenta més. Les rates femenines adquireixen l'autoadministració de fàrmacs en una càmera de condicionament operant més ràpidament que les rates masculines.
        1. Hormones ovàriques circulants a les dones, l'exposició a curt termini d'estradiol augmenta la taxa d'adquisició de presa de medicaments.
          1. El tractament amb estradiol també augmenta la motivació en rates ovariectomitzades (OVX). Es suggereix que l'estradiol participa a l'adquisició i la motivació per la presa de medicaments
            1. Durant els intents d'abandonar l'ús de fàrmacs com la cocaïna i l'anfetamina, les dones mostren símptomes d'abstinència més desagradables que els homes. Durant l'abstinència, les dones reporten una major vulnerabilitat.
              1. Experiments d'abstinència a rates. El procés de reincorporació a les femelles és major que als mascles. L'estradiol augmenta i la progesterona atenua aquesta reincoporació
      2. Sistema de recompensa
        1. Es centren en dues estructures: NAc i el DS. El primer es centra en aprendre qué comportaments són gratificants. El segon es basa en comportaments automàtics o compulsius.
          1. Quan l'ús passa de ser un plaer casual de ser àvid i la ingesta compulsiva del fàrmac o dels aliments, el patró d'activació neuronal s'ha desplaçat de la NA a la DS.
            1. L'addicció s'associa amb una major activació de DA en el DS i una disminució de l'activitat de DA en el NAc.
        2. Diferències en el sistema de recompensa en funció del sexe
          1. Tant la cocaïna com l'anfetamina presenten una major resposta conductual al DLS en dones. La diferència entre mascles i femelles no és simplement una diferència quantitativa, sino que pot haver-hi diferents mecanismes neurals que intervenen en la resposta a aquests fàrmacs.
            1. Al NAc, l'increment induït per cocaïna de DA en les femelles OVX és menor que l'increment induït per cocaïna de DA a partir de NAc de rates masculines, amb o sense tractament amb estradiol.
              1. Sembla probable que en les dones, l'estradiol estigui involucrat a agreujar la taxa d'escalada de la presa de medicaments augmentant els efectes reforçants de moltes drogues d'abús durant les etapes inicials d'adquisició i la transició a l'addicció.
          Zusammenfassung anzeigen Zusammenfassung ausblenden

          ähnlicher Inhalt

          CURSO APRENDIENDO A APRENDER
          Isidro Esparza Marín
          5 TECNICAS DE COMO PROGRAMAR EL SUBCONSCIENTE
          Isidro Esparza Marín
          Regla nemotécnica para recordar los 20 aminoácidos esenciales del ser humano
          Isidro Esparza Marín
          Neurociencia y aprendizaje
          John Jairo Gómez
          LA NEUROCIENCIA APLICADA EN MI VIDA
          Isidro Esparza Marín
          ¿QUÉ LE OCURRE AL CEREBRO DE UN ADOLESCENTE?
          Isidro Esparza Marín
          CLAVES PARA HACER UN BUEN EXAMEN
          Isidro Esparza Marín
          APRENDIENDO A APRENDER (www.coursera.org)
          Isidro Esparza Marín
          APRENDE CON NEUROEDUCACIÓN por Luis Bretel ¿CÓMO APRENDE EL CEREBRO?
          Isidro Esparza Marín
          Potencial de Acción
          Delfina Betanzo
          LA NEUROCIENCIA
          magdavictoria