dialecte

Anmerkungen:

• Forma concreta com s’utilitza la llengua en una zona, que podem diferenciar i delimitar de la resta basant-nos en criteris lingüístics. Diversos factors que provoquen dialectes: L’espai = VARIETATS GEOGRÀFIQUES El temps = VARIETATS HISTÒRIQUES Grup social, generacional = VARIETATS SOCIALS La situació comunicativa = REGISTRES FORMALS (especialitzats o estàndard) o INFORMALS (col·loquial, vulgar i argots). Dos tipus de dialectes: Dialectes constitutius: dialectes catalans formats per l’evolució del llatí vulgar (el català central, el rossellonès i el nord-occidental). Dialectes consecutius: dialectes originats en els territoris incorporats a la corona catalanoaragonesa en l’època de la reconquesta i de l’expansió mediterrània entre els segles XII i XIV (el balear, el valencià i l’alguerès).
• Forma concreta com s’utilitza la llengua en una zona, que podem diferenciar i delimitar de la resta basant-nos en criteris lingüístics. Diversos factors que provoquen dialectes: L’espai = VARIETATS GEOGRÀFIQUES El temps = VARIETATS HISTÒRIQUES Grup social, generacional = VARIETATS SOCIALS La situació comunicativa = REGISTRES FORMALS (especialitzats o estàndard) o INFORMALS (col·loquial, vulgar i argots) Dos tipus de dialectes: dialectes constitutius: dialectes catalans formats per l’evolució del llatí vulgar (el català central, el rossellonès i el nord-occidental)dialectes consecutius: dialectes originats en els territoris incorporats a la corona catalanoaragonesa en l’època de la reconquesta i de l’expansió mediterrània entre els segles XII i XIV (el balear, el valencià i l’alguerès).

Anmerkungen:

• La llengua catalana presenta unes varietats geogràfiques dins del domini lingüístic, agrupades en dos grans blocs dialectals: el català oriental i el català occidental. Aquesta divisió, la va establir el filòleg Milà i Fontanals l’any 1861 i està basada, principalment, en la pronunciació diferenciada de les vocals a/e i o/u en posició àtona (a banda d’altres trets morfològics, sintàctics i lèxics). Així, en el bloc oriental, la a i la e es neutralitzen en [ə] i la o i la u es pronuncien [u]. En el bloc occidental aquestes vocals no es neutralitzen en posició àtona, és a dir, es mantenen ben diferenciades.

1. Occidental

   Anmerkungen:

   • El territori on es parla el català occidental comprèn la part occidental del Principat de Catalunya, les comarques de la Franja d’Aragó, les comarques catalanoparlants del País Valencià i el Principat d’Andorra.
   1. valencià

      Anmerkungen:

      • És el dialecte parlat, principalment, a la franja costera del País Valencià
      1. Subdialectes
         1. Septentrional, L’apitxat i meridional

            Anmerkungen:

            • Septentrional: Els sons [dz] i [ts] es converteixen en [dj] i [tf] respectivament: pots es realitza [pótf] ... també destaquem en el lèxic grans sinònims per expressar el mateix concepte: angorfa,tanyar, perxe i falsa cambra són sinónims de golfa. L’apitxat: L’ensordiment dels sons [z], [dj],[j] i [dz] en [s], [tx] i [ts] I la labiodentals [v] es conberteix en [b]. El meridional:l’article determinat plural, tant masculí com femení, pren la forma es: es xics, es xiques... i la a àtona de final de mot s’assimila a la vocal tònica de la síl·laba anterior: serra fa [sÉrrE].
   2. català nord-occidental

      Anmerkungen:

      • Aquesta varietat geogràfica es parla a l’oest i al sud de Catalunya, Andorra i la Franja d’Aragó.
      1. Subdialectes
         1. Lleidatà i Tortosí

            Anmerkungen:

            • Lleidatà; en l’àmbit fonètic es caracteritza per pronunciar [E] la vocal a àtona de final de mot:nosa es realitzaria [nózE]. També cal destacar que la  primera, la segona i la tercera persona del singular i la tercera del plural del present del subjuntiu fan la terminació en –o: que tu caminos, que elles prèngom... Tortosí: És troben molts termes propis del valencià: vore(veure),xic/xica (noi/noia)... i a la morfosintaxi, destaca el fer que les paraules acabades en –st fan el plural afegint-hi una –s: gests, trists ...
         2. Ribagorçà i Pallarès

            Anmerkungen:

            • Ribagorçà;afegeix una –o a mots noms maculins(vaso,molto…), fa els plurals femenins en –as (cosas, pedras …). Els verbs imperfets de la segona i la tercera conjugació es fa amb la terminació –eva i –iva, respectivament: jo correva, ell colliva, a més que té un lèxic específic per algunes paraules: Molla, Brenca, Enta o enda… Pallarès: A final de paralula , el dígraf –ig es realitza [j] com també passa en algunes paraules com:  pluja,barreja etc…
2. Oriental

   Anmerkungen:

   • El territori on es parla el català oriental comprèn la  ona est del Principat, les terres de la Catalunya Nord, les Illes Balears i la ciutat de l’Alguer (Sardenya). El català oriental es divideix en diferents dialectes: el català central, el balear, el rossellonès o català septentrional i l’alguerès.
   1. Català Central

      Anmerkungen:

      • Està localitzat a la meitat oriental del Principat de Catalunya: comarques de Girona, de Barcelona i de Tarragona. El català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic. La morfologia i el lèxic particulars del català central han esdevingut, en una gran mesura, els propis de la llengua literària moderna.
      1. Subdialectes
         1. Barceloní i Tarragoní

            Anmerkungen:

            • Barceloní (obertura molt gran de les vocals [e] i [o] i la vocal neutra tendeix a pronunciar-se [a]). També dins de Barcelona es distingeixen les parles de Sants, Gràcia... Tarragoní (la pronúncia de la [v], diferenciada de la [b] i els plurals en –ns, per exemple: hòmens).
         2. Septentrional de transició , Salat i Xipella

            Anmerkungen:

            • Septentrional de transició (comarques de l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Baixa Cerdanya). Salat (una franja de la Costa Brava: ús de l’article es/sa/es/se, en lloc de l’article determinat el/la/els/les). Xipella (les e àtones de les síl·labes finals es pronuncien i; per exemple quinze quinzi)
   2. L’alguerès

      Anmerkungen:

      • És el dialecte parlat a la ciutat de l’Alguer (Sardenya), repoblada pels catalans del Principat (regnat de Pere III el Cerimoniós al segle XIV). Ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.
   3. balear

      Anmerkungen:

      • La procedència majoritàriament oriental dels colonitzadors instal·lats a Mallorca (època de l’expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa) explica la filiació oriental del balear.
      1. Subdialecte
         1. Mallorquí, Menorquí i Eivissenc

            Anmerkungen:

            • Mallorquí; En el vocalisme àton cal remarcar la distinció de o i u ( topar/tupar ), neutralitzada quan segueix u o i tòniques ( cuní 'conill'). Els fonemes / k / i / g / coneixen, a punts de l'illa, variants mèdio-palatals ( kap 'cap', crek 'crec'). Les assimilacions consonàntiques, freqüents, dificulten la comunicació amb parlants peninsulars: dos sacs, rector , sonen do tsats, retto(r) . Menorquí; pas sistemàtic de o àtona a u ( truná , tronar), fins i tot de ua precedit de velar ( aigu, aigua; mall. aigo ) i més força l'empremta lexical anglesa ( xoc, guix de la pissarra; bord , safata; pinxa , arengada), conseqüència de les tres dominacions britàniques al llarg del s XVIII. Eivissenc; el lèxic mostra unes grans influències valencianes ( bellota, dacsa, jupetí ); d'altres mots els comparteix amb diferents contrades ( espurna, quelcom, gord ['gras'], polit ['formós'], entrepussar ['ensopegar']), i uns altres són usats exclusivament a les Pitiüses ( baldraca ['càntir'], major ['avi'], maqueri ['encara que'], boix ['nen'], etc).
   4. rossellonès o català septentrional

      Anmerkungen:

      • El rossellonès parlat a les terres de la Catalunya Nord: Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir, i Alta Cerdanya. És un dialecte molt influït històricament per l’occità i més recentment, pel francès.

Anmerkungen:

• https://www.youtube.com/watch?v=xiUCxjG4Tck