Literatura catalana

La Renaixença
1. Jacint Verdaguer (1845-1902)
  1. És considerat el fundador de la literatura catalana contemporània i un dels més grans escriptors de tots els temps. Format en el romanticisme tardà i incorporat al moviment de la Renaixença, excel·lí en tots els gèneres que conreà.
    1. Poeta i clergue: guanya els Jocs Florals de 1865 i s'aboca a la poesia religiosa i a la missió d'ajudar els pobres a causa d'una crisi espiritual.
      1. L'Atlàntida: pels seus viatges lliga el mite d'una terra llegendària a Gibraltar amb Catalunya.
        El Canigó: el cavaller Gentil protegeix la muntanya del Canigó i s'enamora de Griselda.
      2. 1860-1877: Escriví molt poesia religiosa i començà la redacció de l’Atlàntida. 1877-1866: Període de gran activitat literària, que es clogué amb la publicació del seu segon gran poema èpic: el Canigó. 1886-1902: Anys de tensions i lluites contra els seus enemics.
        Verdaguer no va ser un erudit, però si un home de cultura. Fou el recuperador de la llengua literària catalana. La gran aportació de Verdaguer està en el parlar fresc, viu i genuí dels seus orígens rurals.
2. Narcís Oller (1846-1930)
  1. Gran narrador de la Renaixença. Té molts trets naturalistes.
    1. Sempre mostrà gust i interès per la cultura, literatura contemporània i, especialment, clàssica.
      1. "La papallona", "L'escanyapobres", "Vilaniu"o "La bogeria".
3. Àngel Guimerà (1845-1924)
  1. Es comprometé amb el catalanisme conservador. Fou fundador del diari "La Renaixença".
    1. Va guanyar diversos premis literaris. 1875 nomenat Mestre en Gai Saber.
      1. Va escriure en poesia i prosa però el que li donà més notorietat fou el dramàtic .
        "Mar i cel", "En pólvora" o "Terra baixa".
4. Moviment cultural i corrent literari encapçalat per la burgesia que treballa pel resorgiment de la cultura i llengua catalana.
  1. Vol recuperar el passat de la Catalunya medieval, recollir expressions populars, normalitzar el català, produir en tots els gèneres i fundar institucions per difondre la cultura catalana.
5. Jocs Florals
  1. Renaixement de les lletres catalanes. Es recuperen el 1859.
  2. Lema "Pàtria, fe i amor", per cada valor hi havia un premi.
El Noucentisme
1. Principis enunciats per Eugeni d'Ors
2. Classicisme: es retorna al model clàssic, d'inspiració grecollatina
  1. Civilitat: es recupera l'ideal del cortesà, de la mesura i l'harmonia.
    1. L'imperialisme: el terme indicava un nacionalisme no separatista, sinó d'imposició cultural i econòmica: calia prosperar a partir de la indústria i la llengua per enfortir Catalunya, tot adoptant la política d'Enric Prat de la Riba.
      1. L'arbitrarietat: l'art, com a bellesa formal, no necessitava una connexió directa amb la realitat, ja que n'era una millora, qualsevol petita escena podia ser convertida en art si se sotmetia al treball de la forma.
        Mediterranisme: el marc cultural de referència és el Mar Mediterrani, bressol de la civilització.
        La ciutat: en oposició a la natura modernista i romàntica, es reivindica la ciutat com a ideal, centre de la raó, el seny i el progrés.
        Cerca de "l'obra ben feta": els autors cerquen la perfecció en tot el que fan.
        Josep Carner (1884-1970)
        Va ser un poeta i intel·lectual dedicat a l'ofici de cònsol. Manifestà el talent per la literatura quan tenia només 12 anys. Cercles d'amistat i de professió eren del catalanisme burgès, i el compromís personal i professional amb la política cultural li reportà càrrecs a la Mancomunitat.
        Obra més brillant "Els fruits saborosos" (1906), llibret format per 18 poemes que reprenen el mite grec de l'Arcàdia, la natura es presenta humanitzada.
        Eugeni d'Ors (1881-1954)
        Nasqué a Barcelona Eugeni visqué fins 1906, quan marxa a París com a corresponsal de La Veu de Catalunya. D'Ors estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1905 amb Genealogía ideal del imperialismo.
        Emprà el pseudònim Xènius per a escriure a la secció «Glosari» de La Veu de Catalunya i allà posà en circulació el concepte de noucentisme.
Modernisme
1. A les acaballes de segle, la nova generació d’artistes i d’intel·lectuals troba que la Renaixença peca de localista i carrincló.
  1. Volen modernitzar la societat a través de l’art.
2. Regeneracionsme
  1. Els integrants d'aquest grup coneguts també amb el nom de voluntaristes i vitalistes.
    1. Actitud d'atac a l'estructura político-econòmica de la burgesia, s'enfrontaren a la Restauració borbònica i la monarquia i criticaren Espanya i Catalunya. S'oposaren al conservadurisme de la burgesia. Tractaren de compaginar una actitud cosmopolita-obertura a Europa- amb una de nacionalista. Propugnaren l'exaltació de la voluntat i defensaren l'individu de l'artista. Els regeneracionistes entenien la seva actitud en el camp literari com una tasca social i proposaven una literatura compromesa amb la societat.
      1. Dins d'aquest corrent hi havia dues vessants: l'anarquitzant i republicà, radical i antiburgès (Jaume Bross, Alexandre Cortada, Ignasi Iglesies); i el liberal conservador i crític de les pròpies files de la burgesia( Joan Maragall, Miquel dels Sants)
        Joan Maragall (1860-1911)
        Fou un poeta, periodista i advocat barceloní.
        Posseïa una àmplia cultura, dominava diverses llengües europees i tenia coneixements de la música.
        Va escriure en diversos diaris i revistes com el "Diario de Barcelona", "La Veu de Catalunya" i "L'Avenç" i va traduir autors i filòsofs importants com Nietzsche. Fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (1907), mestre en gai saber i president de l'Ateneu Barcelonès.
        Mostrà el talent per la literatura creant noves composicions, però també teoritzant sobre el poder de la paraula mateixa a "Elogi de la paraula" i "Elogi de la poesia".
        Per a ell les paraules són sagrades perquè representen la veritat d'unes lleis divines universals.
        "Visions i cants" (1900) , "La vaca cega" i "L'oda infinita".
        Víctor Català (1869-1966)
        És el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, apassionda pels viatges i per la literatura. Va aprendre a escriure de forma autodidàctica.
        Raó d'optar per un pseudònim masculí la trobem en l'impacte provocat per"La infanticida" (premiat en els Jocs Florals 1898) en saber que l'havia escrit una dona.
        Mantení correspondència amb Joan Maragall, admiració mútua.
        "Solitud", la seva obra cabdal, novel·la publicada en fulletons en la revista Joventut entre el març del 1904 i l'abril del 1905.
3. Esteticisme
  1. Els integrants d'aquest grup reberen també altres noms: simbolistes, decadentistes. La societat burgesa no s'obrí a l'art, el rebutjà: ells en canvi s'hi refugiaren. Criticaren la deixadesa i la manca d'interès de les classes populars que no sabien apreciar l'art. Proposaren una literatura minoritària, per als escollits.
    1. Participaren de la voluntat de posar al dia la cultura catalana i europeitzar-la però desconfiaren de la capacitat de l'artista per a transformar el món a través d'una acció política, social i cultural. Es consideraren víctimes de la societat materialista i convertiren l'Art en una mena de religió que tenia els seus sacerdots en els artistes.
      1. Autors: Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
        Santiago Rusiñol (1861-1931)
        Va ser un artista polifacètic: conreà la pintura, la literatura i altres arts.
        Va viatjar sovint, i va viure a París, on tingué contacte amb els modernistes europeus.
        Quan tornà a Catalunya, a Sitges comprà un casal, El Cau Ferrat, per dipositar-hi la seva obra i també per convocar-hi reunions entre els creadors modernistes de la tendència esteticista.
        De la seva obra més ambiciosa "L'auca dels senyor Esteve" (1907), en féu una versió teatral, estrenada el 1917.
        Autor molt prolífic, detaca sobretot per les obres teatrals.
Les avantguardes
1. Moviment que pretén trencar amb el model establert de l'art.
  1. Abarca totes les arts.
  2. Tots s'inicien amb un manifest.
2. Josep Vicenç Foix
  1. Neix a Barcelona, al barri de Sarrià l'any 1983. Fill de família burgesa. Cercava la poesia en català i format en ambients noucentistes. Afecció per la llengua i el llenguatge: clar, correcte i sincer. Estima per la perfecció.
    1. LLegia els clàssic (Llull i Ausiàs March). Abandonà la carrera de dret per llegir els clàssics grecs. Escriu els poemes sense cap objectiu plantejat, inspiració. "Investigador en poesia". Es declara contrari als permis, als concursos, als Jocs Florals. Publica "Gertudis"(1925), recull de narracions poètiques. També KRTU, llibre on es recull futurisme, cubisme, elements surrealistes.
  2. Està enamorat d'allò nou i d'allò vell.
3. Joan Salvat- Papasseit
  1. Neix a Barcelona el 1894. El seu pare era fogoner del vapor “Montevideo” de la Compañía Transatlántica i va morir d’accident a alta mar. Orfe als set anys. Formació al Asil Naval. Va fer les feines més variades: aprenenent d’adroguer, ajudant en un taller d’escultura religiosa, vigilant nocturn al port...
    1. Es va iniciar amb l’anarquisme. Va passar pel socialisme i després es va decantar cap a la democràcia i un catalanisme de caire personal i combatiu. Decebut de la política centra els seus esforços en la literatura, sobretot poesia. Una tuberculosi crònica li va ensorrar projectes i li va segar prematurament la vida. Va morir el 7 d’agost del 1924 a Barcelona.
      1. Obra
        1917, publica el poema “Columna vertebral: sageta de foc” a la revista "Un enemic del poble." 1917: primer llibre de poemes amb recursos avantguardistes: Poemes en ondes hertzianes. 1921: segon llibre de versos: L’irradiador del port i les gavines. 1922: La gesta dels estels (lirisme de rel popular) 1923: El poema de la rosa als llavis (confidència d’una dramatúrgia amorosa que es caracteritza per la seva essencialitat i intensitat) 1925: Óssa menor. (obra pòstuma)
        El fet més innovador de la seva poesia rau en la seva actitud: sincera, directa i entusiasta. Pseudònim: Gorkiano
  2. No utilitzava un llenguatge tan erudit com el de Foix. També contrari als premis. Afany per la cultura
Novel·la i conte de postguerra
1. Pere Calders (1912-1994)
  1. Als 17 ingressa a l'escola de Belles Arts. Enric Cluselles, eren com germans. Es casa amb Mercè Casals el 1935.
    1. "El primer arlequí"(1936), "Unitats de xoc" (1938).
      1. 1939 deixa la dona i el fill i marxa a França. 1943 es divorcia de la Mecè i es casa amb la Rosa Artís. A Mèxic treballa de publicista. Revista "Pont Blau". Entre les dues famílies mantenen una relació molt estreta. 1962 tornen a casa.
        "Cròniques de la veritat oculta" (1954), "L'ombra del'atzavara" (premi Sant Jordi 1963), "Ronda naval sota la boira"(1966), "Invasió subtil i altres contes" (1978) i "Antaviana (1979).
  2. Escriptor molt visual.
2. Mercè Rodoreda (1908-1983)
  1. Nasqué al barri de St. Gervas i era filla única. Infantesa solitària sota l'empara del seu avi. Ben aviat se li despertà l'interès per les lletres i de ben jove començà a col·laborar amb revistes i publicacions.
    1. 1937, Premi Crexells amb Aloma. 1939, emprengué el camí de l'exili, primer a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra. S'enamorà d'ARmand Obiols. 1958, Premi Víctor Català amb "Vint-i-dos contes" 1973, Tornà a Catalunya. 1983, Mor a Romanyà de la Selva.
      1. Obra
        1932, Sóc una dona honrada? (centrada en la història d'una relació d'adulteri). 1934, Del que hom no pot fugir. 1934, Un dia en la vida d'un home 1936, Crim 1938, Aloma. Novel·la psicològica i simbòlica. (aquesta obra va ser revisada per l'autora l'any 1969). S'inicia uns vint anys d'inactivitat literària 1962, Presenta al premi Sant Jordi la novel·la "La plaça del diamant". 1967, La meva Cristina i altres contes. 1974, Mirall trencat. 1978, Semblava de seda i altres narracions. 1980, Viatges i flors, recull de contes 1980, Quanta, quanta guerra.
        Vida i obra van molt lligades.
3. Context històric
  1. Guerra civil espanyola (1936-1939)
    1. Republicans han d'exiliar (2GM, 1939-45)
      1. Exili exterior (fora d'Europa)
      2. Exili interior (a Europa)
    2. República però al 1936 hi ha un cop d'estat.
      1. Dictadura Franquista (1939-1975)
        1945 - Guerra Freda
        RDA (República Democràtica Alemanya) RFA (República Federal Alemanya)
        1989 - Caiguda del mur de Berlin (URSS es desfà)

Nächster

Literatura catalana

GoConqr Rezension

Zusammenfassung der Ressource

Medienanhänge

ähnlicher Inhalt

	Erstellt von Mirandaa . vor mehr als 6 Jahre