Zusammenfassung der Ressource
Literatura de la guerra, l'exili i la postguerra
- La guerra civil a
Catalunya
- Guerra civil (1936-1939) ·Catalans
expulsats i concentrats en camps
francesos.
- ·Alguns van morir en camps nazis.
- L’exili:·Es van abolir l’Estatut
d’Autonomia i la Generalitat.
- .·Molts intel·lectuals i escriptors
republicans van haver d’exiliar-se
- La postguerra
- ·Règim franquista es proposa
castellanitzar Catalunya en
tots els àmbits
- ·Els catalans es mantenen forts
i mantenen la llengua i les
cultures catalanes
- ·Els escriptors catalans van posar
la seva obra al servei d’aquesta
causa
- La poesia
- Va ser el gènere literari
privilegiat perquè els poemes
eren més fàcils de difondre que
una obra de teatre o una
novel·la
- ·Els temes més freqüents eren
l'experiència de
l’enfrontament bèl·lic i de
l’exili. L’elegia per un món
perdut i la fidelitat a la
llengua i la cultura.
- Poetes més destacats: J.V Foix, Pere Quart,
Agustí Bartra, Salvador Espriu...I sobretot
Carles Riba.
- La narrativa
- ·Novel·les ·Va tenir greus dificultats sota el franquisme a causa de la censura i la manca d’educació en la llengua del país. ·Denuncien la guerra i les seves conseqüències.
- Narradors més destacats: Joan Sales, Avel·lí
Artís Gener Tísner, Pere Calders…
- El teatre
- ·Entre els anys 1939 i 1946 el
teatre en català va desaparèixer
totalment de la vida pública. ·A
partir d’aquesta data el règim
franquista va permetre les
representacions en català amb
algunes limitacions. ·El teatre
d’alguns autors no arribava al
gran públic i era representat per
grups teatrals amateurs.
- ·Alguns autors eren Josep M.de
Sagarra, Carles Soldevila, Àngel
Guimerà, Santiago Rusiñol i Ignasi
Iglésias.
- L'assaig
- ·És un gènere literari que l’autor
exposa de manera lliure i no
especialitzada les seves idees.
·Les condicions de la postguerra
impediren la llibertat d’expressió i
el desenvolupament de la
literatura d’idees. ·Cap al finals
dels anys cinquanta, s’hi observà
un canvi produït per una certa
relaxació de la censura.
- ·Els autors més importants van ser:
Josep Pla i Joan Fuster.