Zusammenfassung der Ressource
2n Batxillerat: LA MODALITZACIÓ (Àlex
Lluch)
- Característiques
- L’emissor incorpora a l’enunciat marques de la seua
presència i, de vegades, també la del receptor.
- Açò remet al concepte de discurs subjectiu
(narració, memòries, diari personal o diari).
- La modalització estudia els elements lingüístics i no lingüístics
que mostren les actituds, creences, apreciacions, opinions i
intencions de l’emissor respecte a l’enunciat
- La subjectivitat d’un discurs és directament proporcional a la
quantitat d’elements modalitzadors que conté.
- Tipus de modalització
- Modalització díctica
- Inclusió en el text dels
interlocutors (dixi personal)
- Exemple
- Faré l’examen quan vingues
- Modalització epistèmica
- Relacionada amb el grau de
certesa o coneixement del tema
- Exemples
- És segur que s’equivoca
- Potser no vindràs demà
- Les estadístiques mostren la crisi
- Modalització deòntica
- Relacionada amb la
funció conativa
- Exemples
- Pots tancar la finestra?
- Hem de comprar el pa per al dinar
- La finestra està oberta (depén)
- Modalització apreciativa
- Expressió de judicis de
valor de l’emissor
- Exemple
- La brutal pallisa el deixà quasi mort
- Vivim en un món sense problemes
- Lamente no haver arribat a hora
- L’homenot agafà furibund al xiquet indefens
- L’homenot agafà curosament al xiquet indefens
- Modalització reflexiva
- Comentaris que l’emissor fa de les seues
paraules (és una mena d’apreciativa)
- Exemple
- El que acabe de dir és una realitat patent
- La meua teoria creacionista no naix de la irracionalitat
- Recursos modalitzadors
- Les modalitats oracionals no assertives (interrogativa,
exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa)
- Exemple
- Què vols? Vine cap a casa! Deu ser difícil
de fer, desitge que ho faces bé
- Afixos, prefixos i sufixos que expressen un judici subjectiu de grandesa, afecte,
menyspreu. Solen ser augmentatius, diminutius, pejoratius i superlatius
- Exemple
- Homenet, ventijol, pardaliu, poetastre, senzillíssim,
redolent, superfàcil, arxisabut, veuarra
- Elements de diverses categories gramaticals que
evidencien la valoració de l’emissor:
- Verbs que expressen sentiments
- Exemple
- Lamentar, sentir, esperar, desitjar
- Verbs valoratius
- Exemple
- Meréixer, valer, atabalar, pretendre,
responsabilitzar, solidaritzar
- Substantius valoratius
- Exemple
- Llàstima, admiració, lleialtat, noblesa, dolor
- Adjectius valoratius
- Exemple
- Magnífic, sincer, perfecte, trist, rialler
- Adverbis i sintagmes
preposicionals valoratius
- Exemples
- Desesperadament, amb eficàcia
- Alguns quantificadors
- Exemples
- Molt, poc, massa, gens, força, prou
- Les interjeccions
- Exemples
- Ah!, oh!, uf! Llàstima!, mare! Senyor!
- Les crides al receptor
- Exemple
- Ei!; escolta!, alerta!, compte!
- Locucions, frases fetes, proverbis
- Exemples
- Vaques flaques; clar i net; sa i estalvi, ni de bon tros; el ruc callat per
savi és reputat; més val vestir sants que despullar borratxos
- Figures retòriques
- La interrogació i
exclamació retòriques
- Exemples
- Per què la vida és així? Aquest
xic és un ase o sols li falta la
cua per a ser-ho!
- La metàfora
- Exemple
- Li ix foc pels ulls i serps per
la boca. // Quan es posa així
tremole com una fulla
- La ironia
- Exemple
- Em sembla que ja has treballat massa // La
cara que fem quan dormim és involuntària.
No se’ns ha de tenir en compte.
- L’alternança de codi en certs contextos pot
manifestar una valoració del que és diu
- Exemple
- El molt imbècil em va dir "pues no sé de qué se queja"