Zusammenfassung der Ressource
Tipologies
textuals
- El text explicatiu
- DEF: Una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees clares
que es presenta d'una manera clara i que s'organitza seguint un
ordre lògic. La presència d'aquest tipus de missatge en el nostre
entorn és present en tots els actes comunicatius en què es
transmet informació. Sovint exposar i explicar són termes utilitzats
indistintament per referir-se als textos que tenen una finalitat
informativa o didàctica.
- Preten
- Explicar
- Exposar (informar)
- Estructura
- 1. Introducció
- 2. Desenvolupament
del tema
- 3. Conclusió
- Característiques
dels textos
expositiu
- l'objectivitat en
l'explicació
- hi abunden oracions
subordinades de relatiu i
aposicions, ja que
permeten afegir
informació secundària;
- el temps verbal característic és el present
d'indicatiu, per la seva atemporalitat
- la selecció de substantius i verbs té en compte els
criteris de claredat i precisió, per evitar ambigüitats
- hi ha nombroses nominalitzacions,
tant d'accions com de processos o
estats, ja que permeten la síntesi i
l'abstracció de la informació.
- els adjectius són
neutres, aporten
matisos específics i
precisos
- la cohesió lèxica queda garantida per la
repetició de paraules, la
utilització´d'hiperònims i hipònims i mots de
la mateixa família.
- els connectors tenen un paper important, sobretot els que
estableixen relacions lògiques i els que concreten o matisen.
- Tipus de text expositiu
- text cientificotècnic , text de
semidivulgació, text de divulgació,
text científic pedagògic, text
d'investigació, text científic oficial
- Recursos
- En l'explicació, l'emissor coneix
allò de què parla i en sap més
que el receptor. L'emissor vol
fer-se entendre pel receptor i
per això fa servir diferents
tècniques com l'exemplificació i
la definició, juntament amb una
sèrie de recursos com les
fotografies, les gràfiques, els
esquemes o els dibuixos (que
funcionen de suport no verbal);
en l'escrit, la subdivisió en
apartats, l'ús de títols i
subtítols i la utilització de
recursos gràfics (negretes,
cursives, etc); en l'exposició oral,
la repetició, els canvis
d'entonació i les pauses
expressives, etc.
- Elements lingüístics
- Abundància de
subordinació
- Expressions per denominar
vinculades a les definicions
- Aposicions
- Oracions atributives
- Connectors de
causa i
conseqüència
- El text predictiu
- indicar possibilitat
- si Déu vol
- tal vegada
- pot ser que (+present de subjuntiu)
- possiblement (+futur)
- és possible que (+present subjuntiu)
- planificació d'una activitat
- l'avaluació
dels
resultats
aconseguits
- l'execució
de les
activitats
- la concreció
dels
responsables
i dels costos
de les
activitats
- la
determinació
de les
activitats a
realitzar
- la fixació
dels
objectius
del pla
- la detecció
de les
necessitats
que es volen
satisfer
- expressar les condicions
- verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condició
- locucions com amb la condició de+infinitiu, la locució en cas de+nom
- oracions introduïdes per nexes condicionals
- formes verbals
- verbs que suggereixin per
ells mateixos una predicció.
- el futur compost
- el present d'indicatiu
- el mode subjuntiu
- el temps futur
- el temps condicional
- DEF: El text predictiu ens informa
sobre una situació futura, en base a
una situació i uns condicionaments
actuals, per tal de fer-ne una
preparació adequada.
- El text instructiu
- elaborat per un
codi
- indicar instruments
- expressar :
- Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom,
oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions
finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seva significació,
indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...
- Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es
poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera,
adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions
introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.)
verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.
- expressa les instruccions
- imperatiu
- acostumen a ser esquemàtics
i concisos
- DEF: Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o
ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a
vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les.
Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix
i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes
segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que
s'ha de fer- com s'ha de fer.
- El gènere dramàtic
- formes teatrals
- musical
- vodevil
- revista
- opereta
- sarsuela
- l’òpera
- drama
- comèdia
- tragèdia
- DEF: El gènere dramàtic, junt amb el líric i l’èpic pertany a la clàssica divisió sota la qual s’agrupen els gèneres i
els subgèneres literaris. El teatre és un gènere que narra uns fets a l’espectador per mitjà del diàleg que
mantenen uns personatges, i en alguns casos aquest es limita a la veu d’un sol personatge i, per tant, parlaríem
de monòleg. Parlem de monòleg interior si el personatge ens va transmetent el seu pensament com si pensés
en veu alta i no s’adrecés explícitament al públic.
- El text periodístic
- gèneres d’opinió
- Les cartes a la direcció
- DEF: Les cartes a la direcció
exposen crítiques, denúncies,
comentaris, felicitacions, etc.,
sobre fets o qüestions
d'actualitat. No han de superar
les vint línies i han d'anar
signades. S'hi respecta el
registre lingüístic i, si s'escau,
s'hi fan les esmenes
ortogràfiques adients.
- L'article d'opinió
- DEF: Els articles
d'opinió exposen
anàlisis, crítiques i
valoracions sobre fets i
temes actuals d'interès
general. Hi ha articles
d'opinió de
col·laboradors habituals
del mitjà de
comunicació i altres de
col·laboradors més o
menys esporàdics,
entesos en els fets o
situacions que
comenten.
- Estructura
- L' acudit
- El comentari
- La columna
- La col·laboració
- La crítica
- DEF: La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix
en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra.
L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant
de l'obra com de l'autor o autora. El tipus de crítica que
publiquen els mitjans informatius són: de literatura, arts
plàstiques, música, espectacles i temes diversos (moda,
gastronomia)
- L'editorial
- Estructura
- 3. La cloenda
- 2. El desenvolupament
- 1. La introducció
- DEF: La funció dels gèneres d'opinió és crear
un parer, favorable o desfavorable, sobre un
fet recent per tal d'influir positivament en la
consciència de la ciutadania. Els
comentaristes són testimonis directes
d'aquests esdeveniments i els interpreten, els
relacionen, en busquen referents i n'emeten
judicis. Els periodistes no interpreten un fet
informatiu de manera arbitrària
- gèneres informatius
- L'entrevista
- Tipus
- L' entrevista d'opinió
- L' entrevista de personalitat
- DEF: L'entrevista és un
diàleg extens i a fons que
manté el periodista amb
un personatge prestigiós o
d'actualitat. L'objectiu és
aconseguir el màxim
d'informació sobre la
persona o el tema en què
ell està qualificat.
- El reportatge
- DEF: El reportatge és un article
periodístic d'extensió variable que
tracta de forma exhaustiva
temes que no són de plena
actualitat però que desperten
l'interès del públic lector. El
reporter crea la informació en lloc
de buscar-la. El reportatge respon
a dues situacions comunicatives
diferents: d'una banda amplia un
fet d'actualitat, narrat des de
l’òptica del protagonista; de l'altra
desenvolupa un tema concret que
capta l’atenció del públic i que els
mitjans de comunicació tracten
d'investigar i ampliar.
- La crònica
- DEF: La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns
fets esdevinguts en un espai de temps concret. La crònica
sol ser complementària d'altres notícies sobre
esdeveniments que es produeixen de manera imprevista o
previsible. L'estil de la crònica és més lliure que el de la
notícia i el cronista usa l'argot propi de cada àmbit. El cos
de la crònica pot seguir els fets de manera cronològica o
pot oferir-ne una introducció descriptiva, una anècdota,
una declaració, un testimoni, etc.. També tenen el suport
gràfic de fotografies.
- La notícia
- Tipus
- Espacials
- De creació
- De continuïtat
- Cronològiques
- Complementàries
- De sumari
- De prevenció
- D' última hora
- Estructura
- cos
- background
- titolets
- entrada o lead
- elements de titulació
- 3. subtítol
- 2. títol
- 1. avanttítol
- DEF: El llenguatge que fa
servir la notícia ha de ser
clar, concís, senzill i
atractiu per al lector. Una
notícia perquè sigui
completa, ha de
respondre a les
indicacions qui, què, on,
quan i per què. Això no
vol dir que no n’hi puguin
aparèixer d’altres com a
qui, com, quines
conseqüències, etc.
Aquestes indicacions han
de figurar en el primer
paràgraf d'una notícia i,
si n'hi ha, en el seu
titular.
- tipologies textuals
- Predictiu
- Narratiu
- Conversacional
- Argumentatiu
- DEF: El registre lingüístic utilitat de forma
general en els mitjans de comunicació, que es
troba a mig camí entre el llenguatge més
especialitzat i el més accessible al públic, rep
el nom d’estàndard. A banda de l’ús d’aquesta
varietat lingüística el text periodístic s’ha
d’ajustar a uns condicionants ineludibles com
són el temps, en els orals, i l’espai ,en els
escrits. A més ha de ser entenedor i unívoc
en la seva interpretació. Per això el
llenguatge periodístic es basa en les
màximes de precisió, claredat i economia
lingüística que en garanteixen l’eficàcia.
- El resum
- a l'hora
de resumir
- No s'ha d'afegir al resum
comentaris o indicacions
- capacitat de síntesi
- el producte final ha
de ser un resum,
no un esquema
- idees principals
- no s'ha de fer
interpretacions
personals
- DEF: Entenem per resum la capacitat de reduir un
text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament. Amb
el resum s'ha d'aconseguir reproduir fidelment (no
copiar) el contingut i l'organització d'un text original,
però de manera reduïda. Cal, doncs, saber-hi distingir
primer la informació que és essencial de la que és
accessòria, per poder-la expressar després d'una
manera condensada i objectiva
- El text argumentatiu
- Els recursos lingüístics
- L'argument
d'autoritat
- Les
qüestions
retòriques
- Posar de manifest
determinats valors.
- La utilització de la repetició
- Contar un relat
- La utilització de la ironia
- Recursos
- La interrogació retòrica
- Les citacions d'autoritats
- Els guionets
- Les cometes
- text argumentatiu més freqüent és el polític
- la causa
- oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix,
encara que, malgrat que, etc noms precedits de locucions
com malgrat, a pesar de, tot i, etc i verbs que pel seu
significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.
- l'oposició
- oracions introduïdes per nexes com
però, sinó, tanmateix, encara que,
malgrat que, etc noms precedits de
locucions com malgrat, a pesar de, tot
i, etc i verbs que pel seu significat,
indiquen oposició com oposar-se,
dissentir, etc.
- DEF: El text argumentatiu té la funció de convèncer. En el text argumentatiu
l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot
mostrar mitjançant l'ús de la primera persona. Per introduir els diferents
arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc,
d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc
- estructura
- 3. Conclusió
- 2. Motius o arguments
- 1. Introducció
- El text descriptiu
- La descripció científica
- Poden ser:
- especialitzats
- divulgatius
- La descripció que trobem
en els textos de registres
tècnics i científics es
caracteritza per l'ús un
vocabulari especialitzat.
Aquests textos són
objectius i tenen un alt
grau de formalitat.
- Recursos lingüístics
- estilístics
- metàfora
- metonímia
- comparació
- atributiva
- adjectivació
- nom
- situacional
- a dalt, a baix, més
amunt, més avall,
davant, darrere, a la
dreta, a l’esquerra,
endins, enfora, al
mig/centre, als
costats/extrems, de
cara, d’esquena, a
l'interior, a l’exterior, etc.
- Tipus
- trets físics d’una persona
- caricatura
- retrat
- etopeia
- prosopopeia
- subjectiva
- valor significatiu
- objectiva
- llenguatge denotatiu
- funció referencial
- DEF: Descriure consisteix a explicar com són les
coses i les persones, a detallar-ne les
característiques, l’aspecte o les qualitats que
presenten. La descripció no només és
literària, sinó que la podem trobar en textos
quotidians com per exemple: guies
turístiques, catàlegs comercials, publicitat,
etc.
- Estructura
- expansió
- tema
- El text narratiu
- Tipus:
- epistolar
- la narració epistolar crea
la il·lusió d’un document
autèntic, la qual cosa la
converteix en un dels
procediments preferits pel
realisme
- El conte literari
- Desenllaç
- tancat
- obert
- Estructura
- 3. Desenllaç
- 2. Desenvolupament
- 1. Introducció
- Tècniques
- Els punts de
vista narratius
i el
tractaments
del temps de
conte són els
mateixos que
els de la
novel·la.
- Les etapes de la narració
- 2. Complicació
- 3. Avaluació i reacció
- 5. Moralitat
- 4. Resolució
- 1. Introducció
- Aspectes externs i interns
- interns
- la veu
- la manera
- el temps
- externs
- els personatges
- el tema
- la trama
- El temps
- preposicions+nom
- adverbis i
locucions
adverbials de
temps
- oracions
temporals i verbs o
substantius
- verb
- Estructura
- 1. introducció
- 2. complicació
- moralitat
- resolució
- 3. avaluació i reacció
- DEF: La narració és un
tipus de text que explica
uns fets en un
determinat ordre, que cal
que sigui coherent amb la
intenció del narrador.