Zusammenfassung der Ressource
L'entrada del s.XX:
El modernisme i
l'Escola Mallorquina
- CONTEXT
- Fets històrics rellevants
- 1881-1884
- Es comença a utilitzar el terme
modernista a la revista L'Avenç
- 1888
- Exposició Universal de Barcelona,
emb la qual es projecta
internocialment la capital
catalana com a ciutat bugesa i
industrial
- 1889
- Exposició Universal de
Paris, per a la qual es
construeix la torre Eiffel
- 1890
- Exposició a la sala Parés de Barcelona
de pintures realitzades a París pels
pintors Santiago Rusiñol, Ramo Casas i
Enric Clarasó, que causen una certa
convulsió
- 1892
- Bases de Manresa, un
dels textos de referència
del catalanisme
conservador.
- 1895
- Primera projecció
cinematogràfica, a
càrrec dels germans
Lumière, al bulevard
dels Caputxins de Paris
- 1898
- Pèrdua de les colònies
espanyoles de Cuba i
les Filipines
- 1900
- Exposició Universal de París,
que significa el primer triomf
important de l'art modernista
europeu.
- 1902
- Exposició internacional de l'Art
Decoratiu a Tori (Itàlia), en que
s'exhibeixen obres de tots els
modernismes europeus
- 1906
- Creació de Solidaritat
Catalana, unió de partits
catalanistes. Celebració del
Primer Congrés Internacional
de la Llengua Catalana. Inici
de Noucentrisme.
- 1909
- Setmana
tràgica:vaga,manifestacions i
accions violentes per evitar la
lleva que havia d'anar a lluitar a
la guerra del Marroc.
- S.XX
- Viu molts canvis
- Prolongació del s.XIX
(el modernisme
comença a finals
d'aquest)
- Modernisme
- Representa un procés gloval de
modernització
- Característiques
- Reacció contra la cultura burges
- Divorci entre artista i societat
- reivindicació de la bohèmia com a forma de vida
- Consciència de modernitat i ruptura amb el passat
- EL MODERNISME
- Entre finals del s.XIX i
principis del s.XX surgeix el
modernisme per tot Europa
- El modernisme era diferent a
cada país, però sempre amb la
idea de mirar el futur
- EL MODERNISME CATALÀ
- Va tenir punts de contactes
amb altres modernismes
europeus i amb altres
moviments coetanis
- Simbolisme
- Decadentisme
- Principals models
- Friedrich
Nietzsche
- Bohemi
- Personatge
antiburges que
vivia al marge
de la societat
- Henrik
Ibsen
- Arquitectura
- Moviment decorativista,
vistós i espectacular
- EXEMPLES
- Antoni Gaudí
- Sagrada Familia
- Pedrera
- Parc Güell
- Lluís Domènech
i Montaner
- Palau de la música
- No va ser un
moviment
homogeni
- Dues tendències
- Regeneracionisme
- Volia un canvi social i
politic per "regenerar
la societat"
- Esteticisme
- Fomentava la transformació,
vista com a necessària, la
societat en el paper primordial
de l'art: Arts plàstiques,
literatura, música...
- Dues grans etàpes
- 1892-1900
- Etapa més combativa
- 1900-1911
- Etap més literària i menys ideològica
- SANTIAGO RUSIÑOL
- El teatre
modernista català
- Molt marcat per la
influència de dos autors
- Maurice
Maeterlink
- Representatiu del simbolisme
- Tendència molt
important en poesia i
intentareflectir els estats
d'ànim subjectius
- Henrik Ibsen
- Va scriure un teatre de denúncia
- El personatge s'enfronta a
la societat
- Vida
- 1861 (Barcelona) -
1931 (Aranjuez)
- Va se un dels personatges
emblemàtics del Modernisme
- Va ser un dels personatges
més polifacètics
- Dramaturg
- Poeta
- Novel·lista
- Pintor
- Activista cultural
- Provenia de
l'alta burgesia
- Obres principals
- TEATRE
- L'alegria que
passa (1891)
- El jardí
abandonat (1900)
- L'heroi (1902)
- HUMORÍSTIQUES
- Els Jocs Florals de
Camprosa (1902)
- L'auca del senyor
Esteve (1907)
- VICTOR CATALÀ
- La novel·la
modernista
catalana
- S'inicia amb "Els sots
feréstecs" (Raimon
Casellas, 1901)
- S'acaba amb "La vida i la
mort d'en Jordi Fraginals"
(Josep Pous i Pagès, 1912)
- En totes les novel·les, el
protagonista és un personatge
sol enfront de la societat
- Simbolitza l'artista
modernista enfront
de la societat
- Vida
- 1869 (l'Escala) -
1966 (l'Escala)
- Novel·lista del
Modernisme català
- Es dedica a la pintura
i a l'escriptura
- El seu pseudònim
- Víctor català és el
pseudònim de Catarina
Albert i Paradís
- Vol mantenir en
secret la seva
identitat
- Obres principals
- Solitud (1904-1905)
- Drames Rurals ((1902)
- d'Un film (3000) (1918)
- JOAN MARAGALL
- Vida
- 1860 (Barcelona) -
1911(Barcelona)
- Va trebalar en una indústria tèxtil
- Estudia la carrera de dret
- Treballa de periodista
- Diario de Barcelona
- L'Avenç
- President de
l'Ateneu
Barcelonès
- Proclamat Mestre en Gai Saber (1904)
- Setmana Tràgica
- Publica articles força polèmics
- Obres principals
- Obra poètica
- Construida per cinc llibres
- Poesies (1895)
- Visions i Cants (1900)
- Disperses (1904)
- Enllà (1906)
- Seqüències 1911)
- L'ESCOLA MALLORQUINA
- Grup de poetes mallorquins
de principis del s.XX
- El grup va acabr
tenint una arrel
cristiana i
conservadora
- A partir de l'any 1906
alguns membres es
van apropar al
Noucentrisme
- Representants màxims
- Miquel Costa i Llobera
- 1854 (Pollença)
- 1922 (Palma)
- Obra po`tica
dividida en tres
períodes
- Romàntic
- Poesies (1885)
- Clàssic
- Horaciones (1906)
- Religiós
- Visions de Palestina (1908)
- Joan Alcover
- 1854 (Palma) -
1926 (Palma)
- Regidor municipal, diputat
provincial i diputat a Corts
- Va ser mestre en Gai Saber, President
dels Jocs Florals de Barcelona i mmbre
de l'Institut d'Estudis Catalans
- No només és un moviment
artístic i literrari, sinó que
també vol transformar la
societat