(11b) La crisi de la societat tradicional (1945-1993)

3. La població
1. A. Fluxos
  1. 1ª meitat XIX augment
    1. 2a meitat XIX- 1r terç XX davallada (pèrdua)
      1. 1930: 4.042 habitants
      2. 1929-1933 FHASA Inverteix el flux
        2a. meitat XX expansió
        1947: 5385 habt. 12hab/km2
        2007: 83.137 habt 178/km2
        Arribada de 1.200 treballadors
2. B. Registre Població
  1. Els Comuns: responsables de registrar la població del país
  2. Cens. No es disposa d’un cens. 1989: únic cens (sense continuïtat)
  3. 1977. Registre Civil: naixements, defuncions i casaments.
  4. Informació laboral: afiliació obligatòria dels assalariats a la CASS
    1. 1960 CASS
3. C. Tendències demogràfiques
  1. Anys 40. Repartiment homogeni dels habitants per les parròquies
  2. Anys 60 Boom demogràfic. La població estrangera supera per primer cop la població nacional
    1. Nova estructura demogràfica
      1. 1958: Decret de nacionalitat andorrana. La nacionalitat continua essent de difícil accés, limitada a la consanguinitat (hereu i pubilla)
        Distanciament entre població nacional i immigrant. Andorrans de 1ª i 2ª (andorrans nats a Andorra de pares estrangers o de mare andorrana no hereva i de pare estranger. Rivalitats
        Jus soli versus Jus sanguini, drets dels estrangers a adquirir la nacionalitat si eren residents des de feia 25 anys, o eren nascuts a Andorra abans del 1 de gener de 1975 (“nats a Andorra”). Permeté als les andorranes no pubilles accedir a la nacionalitat.
  3. Anys 50 Dècada del benestar. Repartició desigual de la població per parròquies. Parròquies dormitori
  4. Anys 80 Lent procés de redistribució de població per parròquies
  5. 2002 Nova Llei qualificada d’Immigració. Regularitza al llarg del 2004-2005 9.805 persones
4. Transformacions urbanístiques
1. Expansió de l’urbanisme a les parròquies més aptes.
  1. 2 factors claus
    1. posició geogràfica
    2. disponibilitat de sól
2. Neix una nova realitat urbana
  1. el 14 de juny de 1978 Escaldes-Engordany se segregui de la capital i esdevé parròquia.
3. Concentració en un centre urbà: Andorra la Vella aglutina la majoria d’empreses i serveis.
  1. Les altres parròquies tenen funció de dormitori. Es trenca l’equilibri entre parròquies
5. Transformacions polítiques
1. Creixement demogràfic del 60 i 70 demana la reforma de les institucions.
  1. 1965 Casa d’Andorra a París (obertura al món exterior
  2. 1973 Sufragi universal de la dona
2. 1978. Consell Gal. lliura als Coprínceps, Joan Martí Alanis i François Mitterrand la: Memòria per a una Reforma institucional
  1. Desig de vertebració de l’Estat andorrà i reconeixement dels Drets Humans de les Nacions Unides (ONU) de l’any 1948.
3. 1990. S’acceleren els passos perquè Andorra tingui una Constitució:
  1. Pressions internes: la pròpia societat
  2. Pressions externes Les institucions europees pressione perquè
    1. (1) esdevingui un Estat de dret (CEEE)
    2. (2) es doti amb una Constitució escrita (CoE).
    3. El Consell Gal. sol·licita als Coprínceps l’obertura de les negociacions en una comissió a tres bandes

Medienanhänge

Imagen+1 (binary/octet-stream)

Nächster

(11b) La crisi de la societat tradicional (1945-1993)

Beschreibung

Zusammenfassung der Ressource

Medienanhänge

ähnlicher Inhalt

	Erstellt von Cristina Yáñez de Aldecoa vor mehr als 4 Jahre