Teoria del Coneixement

1. Períodes històrics
1. Dos períodes
  1. de Grècia a Edat Mitjana
    1. GRECS
      1. Caire Metafísc o Ontològic: considera al'ésser en tant que ésser
        presocràtics: conexiement cosmològic
        Sòcrates: importància de la raó i del concepte
        Plató: la realitat són les idees,idealisme
        Aristòtil: realitat a partir del món sensible, realisme moderat
    2. EDAT MITJANA
      1. Escolàstica: coneixement basat en la fe
        Tomàs d'Aquí
      2. Patrística: coneixement a través dels sentits i intel·ligència gràcies a la llum que prové de Déu.
        Sant Agustí
    3. objectivitat de l'acte de conèixer
  2. Racionalisme i modernitat
    1. subjectivitat en l'act de conèixer
    2. Racionalisme: raó com a font de coneixement humà
      1. Destartes: "cogito ergo sum"
    3. Empririsme: tot coneixement prové de l'experiència
      1. Hume
    4. Criticisme: el coneixement és possible, però no definitiu
      1. Kant
    5. Constructivisme: coneixement a traves de dades i interpretació de les mateixes
      1. Hegel
2. Conceptualització teòrica del concepte coneixement/saber
1. relació entre objecte ontologia), imatge (lògica i subjecte(psicologia)
2. próces gradual
  1. caire biològic
  2. elaboració social
3. coneixement com a creença
  1. Hem de creure per conèixer
  2. Cal justificar el nostre coneixement
  3. El coneixement s'ha de poder distinguir entre veritat i falsedat
4. funcions
  1. descriure
  2. explicar
  3. predir
  4. critica
    1. Escepticisme
      1. Impossibilitat de realitzar les tres condicions per saber com són les coses
3. Relació amb la veritat
1. fonamentisme
  1. Demana una justificció epistèmica per veriicar el coneixement
    1. ús sentit comú
    2. mètode
    3. claredat explicació
  2. fonements del coneixement en la realitat mateix i en la experiència de la raó i del món
2. coherentisme
  1. La veritat és una xarxa de sistemes de coneixement
    1. teoria del que és borrós: realitat amb matissos i depenent del context
  2. concepció de la veritat liamitada a proposicions formals
4. Possibilitat de coneixement
1. Premisa: existeix en realitat relació entre el subjecte humà que coneix i l’objecte conegut
2. Irracionalisme: nega la raó com a eina de coneixement. la realitat està mancada de raó
  1. Pascal, Rousseau, Bergson
3. Relativisme: veritat com a criteri obert, tantes veritats com societats o comunitats o context cultural.
  1. Durkheim, Protàgoers, Sprengel
4. Escepticisme: és impossible el coneixement reacional de les coses. El coneixemnt depèn de les circumstàncies, temps, lloc i ambient.
  1. Montaigne
  2. escepticisme fonamentista: no es pot conèixer la realitat en ella mateixa
  3. escepticisme restringit: impossibilitat de jsutificar el que sabem
  4. escepticisme antecedent: impossibilitat de fonamentar el coneixement a partir d'una base psicològica
    1. Hume
  5. escepticisme moderat: dubte sistemàtic
    1. Descartes
  6. Refutat per
    1. per conèixer no calen certeses absolutes
    2. Per dubtar sobre el que és cert o fals, perimer cal entendre el que es diu. Error lingüístic
5. Dogmatisme: les coses es coneixen tal i com es presenten al subjecte
  Anmerkungen:
  - Ferrater Mora, J. (1976). "Diccionario de filosofía abreviado". Barcelona: Edhasa. p. 68
  1. Spinoza
5. Models de coneixement
1. S. XVIII: utlització del concepte "sentit comú" universal per explicar la manera de pensar i conèixer de les persones
2. Inductisme: a partir d'experiències concretes es desenvolupa una llei i/o coneixement general
  1. enumerativa
    1. regla a partir de casos
  2. eliminativa
    1. experiències concretes que impossibiliten una conclusió
  3. objeccions
    1. Irreversibilitat
    2. Incompletitvitat
  4. tipus
3. Holisme: El sistema i le seves propietats s'han d'analitzar en el seu conjunt. Sistema global
  1. tipus
    1. holisme semàntic: en entendre una proposició cal comprendre l'ús de les paraules en aquell context
      1. Quine
    2. holisme epistèmic: "el todo es más que las partes". Les teories no poden ser contrasatdes de forma aïllada.
6. Formes de coneixement
1. Intuitiu: coneixement inmediat
2. Mediat: inferències i raonaments
3. A priori: coneixement independent de l'experiència
4. posteriori: depenen de l'experiènccia
5. Models per a la resolució de problemes
1. Dualisme plàtònic: afirma que existeix un món sensible (coses mutables, espaciotemporals, que acaben) i un món de les idees (coses immutables i eternes)
  1. Plató
2. Racionalisme: existeixen idees innates (penso, doncs existeixo), la raó com a fonament teòroic del coneixement
  1. Descartes
3. Empirisme: la raó fonamentada en la sensibilitat i adquisicio d'idees a través de l'experiència
  1. Hume
4. Criticisme: planateja el coneixement des del subjecte, la raó a partir d'element a priori, objectius, i d'altres que provenen de l'experiència sensiible, coneixement qun categoritzem un concepte.
  1. Kant
5. Fenomenologia: coneixement de les coses a partir de la relexió (comprensió de les coses) i la consciència sense afirmar o negar Ús de la intuició . Problemes de subjectivitat.
  1. Husserl
6. Hermenèutica: el que existeix són interpretacions de les coses. Paper dels símbols. concepció constructivista del coneixement.
  1. Gadamer
7. Gir lingüístic:
  1. preponderància de les relacions llenguatge/món
  2. Per entendre el nostre pensament s'ha de prestar atenció a l'estructura dels nostre enunciats
  3. llenguatge no només amb caire descriptiu del que passa, sinó que interiorment construeix el nostre pensament
  4. llenguatge com a formador de realitats i coneixement.
  5. Wittgenstein, Russell, Frege
  6. Dóna sentit als enunciats logicomatemàtics i als empírics; la resta no tenen sentit per entendre el món.

Nächster

Teoria del Coneixement

Beschreibung

Zusammenfassung der Ressource

ähnlicher Inhalt

	Erstellt von marc.arenas vor mehr als 9 Jahre