Zusammenfassung der Ressource
LLENGÜES EN CONTACTE
- Ús en la societat
- Sociolingüística
- Disciplina que estudia els
aspectes de variació lingüística i
de contacte entre llengües
- Cal conservar la diversitat de llengües
- És corrent que en un mateix estat
coexisteixin unes quantes llengües
- Llengües minoritàries
- Llengua minoritzada
- Llengua que dins el seu territori ha patit
una restricció dels seus usos, els quals van
realitzant-se en una de les llengües en
expansió
- Tenen pocs milions de parlants
- Multilingüisme o plurilingüisme
- Ús de dos o més idiomes per part d'un individu o
d'una comunitat o comunicació entre parlants de
diferents idiomes
- Bilingüisme
- Bilingüisme individual
- Ús de dues llengües per
part d'una mateixa
persona
- Segons el grau de parla de cada llengua podem distingir
diferents tipus, com per exemple:
- Bilingüisme simètric
- Si es parlen les dues llengües igualment. Si es al
contrari parlarem de bilingüisme asimètric.
- Bilingüisme instrumental
- Quan algú aprèn una segona llengua
- Bilingüisme passiu
- Quan algú entèn un idioma però no el parla. El cas
contrari seria el bilingüisme actiu.
- Bilingüisme territorial
- Es dóna quan hi ha dues comunitats lingüístiques en un
espai geogràfic delimitat en dues zones segons l'idioma.
- Bilingüisme social
- Utilització de dues llengües en un
mateix territori (una auctòctona i
l'altra sobrevinguda).
- Segons l'extensió de la llengua, el bilingüisme pot ser
generalitzat o limitat-
- Segons la situació legal podem distingir el bilingüisme
oficial i el no oficial.
- Normalització lingüística
- Bilingüització
- Això passa quan una persona aprèn una altra llengua. Una persona
primer sap una llengua i després n'aprèn una altra (bilingüisme), però
després, passa a oblidar la primera que havia après anteriorment.
- Procés social amb l'objectiu de recuperar la
llengua en recessió per assegurar-ne
l'estabilitat.
- Procés d'estandardització
- Llengua estàndard
- Llengua normalitzada amb una varietat
neutra, supradialectal i amb un grau de
formalitat mitjà-alt
- Procés social orientat a fixar una varietat comuna
apta per a tos els usos i a disposició de tots els
parlants. Exigeix quatre condicions:
- 1. Selecció d'una varietat geogràfica existent o la
combinació de més d'una. Per exemple, en el francès.
- 2. Normativització de la varietat, és a dir, establir normes
per a l'ús oral i escrit.
- 3. Adequació de la varietat a tots els usos i àmbits. Per
exemple, confeccionant diccionaris terminològics.
- 4. Acceptació per part de la massa parlant i en tots els
contextos.
- Situació actual del català
- El català el parlen més
de nou milions de
persones.
- Novena llengua de la Unió Europea i té
més parlants que moltes llengües
d'Estat.
- Es parla a Andorra, França,
Espanya i Itàlia.