Zusammenfassung der Ressource
ELS INSTRUMENTS DEL RENAIXEMENT
- CORDÒFONS
- CORDA PINÇADA
- ARPA
- Durant els s. XVI i XVII comptava amb dos o
tres rengleres de cordes.
- LLAÜT
- Un dels més importants del Renaixement. Compatava amb cinc
cordes dobles i una de senzilla. Tenia un so suau, però definit.
- VIHUELA
- Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles, amb un forat o uns
quants i una barra transversal per a fixar les cordes, que són cinc i una
senzilla.
- CLAVICÈMBAL
- És un instrument de tecla. Les cordes, normalment d’acer, són dins una
caixa de forma semblant al piano i són pinçades per un bec de cuir, emplaçat
en el martinet, que es mou per la tecla.
- CORDA FREGADA
- VIOLÍ
- S’obté el so fregant les cordes amb un arquet. Té quatre
cordes afinades amb sol – re – la –mi
- VIOLA DE GAMBA
- Proveït de trastes, d'ampli ús a Europa entre finals del s. XV i las últimes dècades del s.
XVIII. El model més estés té sis cordes afinades per quartes.
- CORDA PERCUDIDA
- CLAVICORDI
- El so és produït per la percussió d’unes plaquetes metàl·liques sobre les cordes que
estan a l’interior d’una caixa rectangular. El seu so és molt dèbil encara que permet
molta expressivitat.
- AERÒFONS
- VENT - METALL
- TROMPETA
- És de caràcter militar que normalment anava acompanyat de
timbals. En el s. XVI es corba el llarg tub per fer-les més
manejables.
- SACABUTX
- És l'antecedent del trombó de vares. S’utilitzava en les
agrupacions de ministrils amb instruments com la
corneta, les xeremies i baixos.
- VENT - FUSTA
- FLAUTA DE BEC
- Durant el Renaixement i fins al Barroc va ser un
instrument principal a tot Europa.
- CROMORN
- El nom es refereix a la lletra J que és la forma que té l’instrument. S’utilitza amb doble
llengüeta com l’oboè però a diferència d’aquest la llengüeta no és aguantada entre els
llavis, el vent pressiona a la càmara al voltant de la llengüeta per començar a vibrar.
- XEREMIA
- La canya s’introduïa a la boca, el so resultava rígid. S’utilitzava
normalment a la música del carrer, recepcions, danses...
- DE TECLA
- ORGUE
- constituït per jocs de tubs que si toques les tecles sonen al
buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
- CLAVIORGUE
- És una combinació d'un orgue i un cèmbal. Va ser un experiment
renaixentista. va caure en desús a l'època de Felip II, a pesar del seu
meravellós so possiblement va ser per la seva problemàtica afinació.