Caracteristiques:: De cel·lula procariota
(sense nucli) Unicel·lulars Molt petits
(1,5 hm) S'adapten a tots els medis
possibles.
Nutrició: Autotrofs,
heterotrofs o
facultatius ( són
autotrofs o
heterotrof sogons
el moment.
Reproducció: Sexuals (
conjugació dos cel·lues
s'uneixen barrejant el
material genétic i dèpres
2,3,4 etc...) o asexuals
(bipartició: una cel·lula es
divideix formant dues
identiques.
Relació: Productors, Consumidors (
paràsits: produeixen malalties Sinbiòtics:
s'ajuden amb altre organisme S'aprofits:
"menjen" molts organismes.
Descomponedors: sómn els que
podreixen".
Eucariotes, unicel·lulars.
Tenen unes estroctures que
els permet moure-shi.
FUNCIONS VITALS
Nutrició
El moviment els serveix per
aconseguir l'aliment més
facilment. HETERÒTROFS
REPRODUCCIÖ
Sexuals i
asexuals
Relació
Viuen en un medi aquós, per aixo
presenten l'estroctura que permet
que es puguin maures: Vida lliure.
Parasits: viuen dins d'essers vius.
TIPUS
Ciliats
Tenen cilis a la superficie que
faciliten el desplaçament.
Tenen forma d'apèmdix,
abundants i curtes, per tota la
membrana.
Flagel·lats
Tenen flagels que els
faciliten el moviment.
Llarg i amb forma de
fuet:; dos o un en una
membrana
Rizòpodes
Es desplacen gracies a pseodòpodes,
prolongacions del cos de la cel·lula.
Prolongacions de la membrana cel·lular
amb les que es desplacen,
arrossegant-se pel medi.
Esporozous
Són paràsits, i causen
diverses malalties, la malària.
Es desplacen per impulsos.
ALGUES
Protoctist eucariotes.
Algunes són pluricel·lulars i
d'altres unicel·lulars.
FUNCIONS VITALS
Nutrició
Atòtrofs fotosintetics
Reproducció
Són asexuals per mitja
de la fragmentació o
l'espuració
Feagmentació
Esporulació
Són sexuals per mitjà
de la fecundació
Relació
Tenen diferents estrategies per
poder-se mantenir. Unicel·lulars: viuen en
còlonies, estan en medis molt humits.
Poden ser mòbils, si tenen estroctures
com flagels o els cilis. Si són immòbils,
presenten adaptacions que els permeten
esta aprop de la superfície per fer la
fotosíntesi.
Pluricel·lulars: estan en les aigües
dolçes i marines, són immòbils. Hi
ha 3 tipos de pluricel·lulars.
Algues verdes
50m sota l'aigua
Presenten clorofil·la
(daixo prové el nom)
Algues brunes
100m sota l'aigua
Presenten clorofil·la i un
pigment marró, la
ficoxantiva. Encara que
tinguin clorofil·la el seu
color es marró.
Algues vermelles
200-250 m sota l'aigua
Presenten clorofil·la i un
pigment vermell, la ficceritina.
Encara que tinguin clorofil·la el
seu color es vermellos.
FONGS
Eucariotes
pluricel·lulars
(majoria) i
uncel·lulars (alguns)
Les cel·lules s'agrupen formant hifes
Hifes
nutritives,
alimenten al
fong
Hifes
reproductores,
reprodueixen al
fong.
Les hifes s'agrupen
formant un MICELI (cos
d'un fong)
FUNCIONS VITALS
Nutrició
Heteròtrofs de
digestió
extrema
Reproducció
Sexual, per unio
d'hifes d'individus
diferents
Asexual, per
espores
Relació
Medi: subterrani,
humit, ombrívals,
emvoltats de matèria
organica.
Tipus
Fongs
Unicel·lulars
sense nucli
Llevats
Pluricel·lulars
amb nucli
Fluridures
No forma
bolets
Fongs
superiors
Forma
bolets
Parts
REGNE VEGETAL
Pluricel·lulars, eucariotes, de
tipus vegetal. Estan organitzades
de texits veritables, que, al seu
torn, formen diferents òrgans
FUNCIONS VITALS
Nutrició
Fan la fotosíntesi, per
això són atòtrofs.
Reproducció
La seva reproducció
es sexual i asexual.
Reproduccions
Relació
Medi
Llocs humits
Paper ecosistema
Són terrestres
Relació amb altres
Estroctura
Totes les parts de la planta
Tipus de plantes
No tenen corn
Molses
briofists
Filis
sololis
risoides
Tenen corn
Reproducció per espores
Falgueres
Reproducció per llavors
Vegetals superiors
No fan fruits
Genopermas
pinyols
Si fan fruits
REGNE ANIMAL
Pluricel·lulars, eucariotes,
cel·lula animal. Forman
organs i aparells
complexes
FUNCIONS VITALS
Nutrició
Hetèrotrofs es relacionen amb el seu
medi per aconseguir aliment. Tot per
ingestio (hetèrotrofs que fan 4 funcions:
digestió, respiració, circulació, excreció)
Herbívors
Carnívors
Omnívors
Reproducció
Sexual, alguns asexual
Relació
Tots els medis
Aquatics
Pàrasits
Terrestres o aeris
Subterranis
Locomició
Capacitat de desplaçament propi
Sensibilitat
Sentits per captar
estimuls i respondre amb
presició interpretació del
que passa.
Vertebrats invertebrats
Vertebrats
Esquelet intern,extremitats,
sistema circulatori,
tegument, sistema nervios,
òrgans sensorials,
reproducció sexual
Peixos cos amb
forma de fus.
Tenen pell amb
escates
Peixos cartilaginosos, peixos
ossis
Amfibis transició del
medi aquàtic al medi
aeri.
Urodels, anurs
Rèptils recoberts
d'escates, evitar la
pèrdua d'aigua
Saures, ofidis,
quelonis,
crocodilians
Ocells tenen plomes,
respiren per pulmons,
són ovípars i de
simetris bilateral
Ocells amb membrana digital,
ocells no voladors, ocells de
mida petita, ocells nocturns,
ocells de mida gran.
Mamífers cos cobert de
pèl. Més evolucionats.
Vivípars, s'alimenten de
llet matern.
Monotremes, marsupials, placentaris
Invertebrats
Porífers
estan fixats
al fons del
mar i viuen
en colònies
Cnidaris alguns
viuen fixats al
fons del mar
d'altres són
mobils.
anemones i meduses
Anèl·lids tenen el cos
alargat i dividid CUCS
poliquets, oligoquets hirudins
Equinoderms viuen
al fons del mar i
es desplaçen
lentamant
Moll·luscs viuen a
l'aigua dolça i
salada
casteròpodes, bivalves i cafalopodes
Artròpodes tenen esquelet extern
Insectes, crustacis, aràcnits, miriàpodes
No tenen colummna
vertebral, no tenen
valor filogenetic