La restauració

MARC INTRODUCTORI
1. A NIVELL POLITIC
  1. Noblesa
    1. rei
  2. Esglèsia
  3. Exèrcit
    1. cop d'estat per a canviar governs
      1. propietaris terres
2. ECONÒMIC I SOCIAL
  1. Pervivencia del regim senyorial
  2. Inici industrialització (Catalunya i Pais Basc)
3. CULTURA
  1. Alfabetisme
  2. Poca cultura
  3. Manipulable
4. CRONOLOGIA
  1. 1808-1814: Guerra independencia (Espanya- França)
  2. Ferran VII (1814 - 1833) Absolutisme
    1. guerres carlines
  3. Regnat Isabel II (1844 - 1868)
  4. Sexenni revolucionari (1868 - 1874)
5. INTENTS DE CANVI
  1. 1812 Constitució de Codis "La pepa"
  2. Liberal / progressista
  3. 1869: Constitució liberal - progressista
  4. 1873: Consitució federal
ETAPA D'EFERMAMENT. ELS FETS POLITICS(1875 - 1898)
1. BIPARTIDISME
  1. QUI?
    1. Arquitecte
      1. Cavas el Castillo
        Alfons borbò i Alfons XII
    2. el model
      1. model angles
  2. QUAN?
    1. 1885
      1. Pacte del Pardo
        Alternaven de manera pacifica el poder i s'ajudaran entre ells
        mort del rei
        reina embarassada
        Salvació de la monarquia
  3. COM?
    1. Partits dinàstics
      1. Conservador
        1876: Canovas del castillo
        classes altes, sufragi universal sufragi sensetari no separació poders
      2. liberal
        1881, Sagasta
        sufragi universal sobirania nacional separació de poders
        defensen la monarquia defensen l'estat centralitzat defensen la consitució i la propietat privada
2. SiSTEMA POLÍTIC
  1. Cànovas del Castillo
    1. conceptes bàsics
      1. pàtria, llibertat, propietat
      2. familia
      3. religió católica
      4. sobirania compartida (rei - cort)
    2. creu que s'han d'afegir al sistema aquells prinicpis liberals lligats als drets de les persones
    3. fa un pacte amb l'esglèsia(poder practicar una altre religió d'amagat) i amb l'exercit (pacte civilisme 1875)
      1. Pacte civilisme: l'estat dóna diners a l'exercit i molta autonomia per gestionar-los a canvi de no tenir cops d'estat i nomès surtin fora per a protegir la pàtria. Primer cop on l'exercit queda sotmès sota el poder civil.
  2. Partits fora del sistema
    1. Republicans
      1. classes urbanes mitjanes petita burgesia treballadors industries
    2. Ultracatòlics
      1. carlins noblesa clergat classes rurals
    3. Nacionalistes
      1. lliga regionalista partit nacional-basc classes mitjanes
    4. Socialistes
      1. classes obreres
  3. Pràctica
    1. corrupció electorial
      1. falsejament electoral
        per assegurar l'estricte torn de partits (20 anys), es van dur a terme pràctiques de falsificació o manipulació de les eleccions.
    2. Caciquisme
      1. els caics eren les persones poderoses i més influents del poble que per aquesta raó podien decantar el vot cap a on volien.
    3. Tupinada
      1. formes de flasejar vots
        manipular el cens = treure noms i ficar-ne de morts
        comprar vots
        un funcionari anava a votar en fals (mort o inventat)
        posar i treure vots discretament
      2. cada vegada que es canviava de partit polític, pujaven funcionaris nous.
3. LA CONSTITUCIÓ DEL 1876
  1. 1876: Constitució
  2. 1875 : Sufragi universal
    1. eleccions = Cànovas del Castillo
      1. Congrès dels diputats
        Ponencia = grup diputsts escriuen la constitució
  3. Febrer 1876: s'aprova la constitució
    1. Rei
      1. juridicament inviable participa poder legislatiu anomena ministres mana sobre l'excercit
    2. Poders
      1. congres= trien per sofragi
        poder legislatiu
      2. Senat = designació reial
      3. ell no es responsable devant les corts
        poder executiu
      4. independent
        poder judicial
    3. Drets i deures
      1. consitució 1869: recull consitució
      2. 1887: reconeixement llei llibertat
      3. 1888: s'aboleix l'exclavitud
      4. 1890: llei dogragi universal = llibertat d'expressió
      5. 1881: llibertat de premsa i impremta
    4. Caracteristicas
      1. centralista la consitució
        poder central = govern central
        governadors civils = diputacions
        governadors = ajuntaments
      2. Espanya
        pais catòlic (paga despeses esglèsia i clergat)
        poder seguir altres creençes religioses
4. FI DE LA GUERRA CARLINA
  1. Llei sàtica
    1. nomès podien ser reis els homes
      1. Ferran VII (absolutista)
        Pragmàtica sansió = tambè les filles podien ser reines
  2. Carles Mº Isidre
    1. llei sàtica (reclama ser rei ultraconservador)
      1. buscava voluntaris (excercit muntat per ell)
    2. Guerres Carlines
      1. Primera: 1833 - 1839 Segona: 1846 - 1849 Tercera: 1877 - 1876 (Carles VII = net)
      2. Tercera Guerra Carlina (1872 - 1876)
        1868 - 1874: Sexeni revolucionari
        1869: constitució progressista 1871-1873: Amadeu de Savoia
        1873: comença la guerra deñs carlins
        Alfons XII (1875)
        Marxa a Navarra amb el seu excèrcit a negociar amb els carlins per a que es passin de bàndol
        convens a Ramon Cabrera per a canviar de costat a canvi de diners i titol nobiliari
        1876: exili a Frances de Carles Mª Isidre
        Fi guerra carlina
5. POLÍTICA EXTERIOIR
  1. 1875
    1. Alfons XII
      1. Papa Pius IX (conservador)
    2. Cuba
      1. 1868: Revolució
        desembolupa una guerra de 10 anys
        1875: inici de la guerra: Manifest (escrit) amb queixes i "Viva cuba Libre!" (crit de Yera)
    3. Vol aconseguir la pau a Cuba
      1. envia a Martinez Campos a negociar
        Pacte (Pau de Zanjón, 1878)
        reconeixer els mateixos drets que els espanyols i sufragi
        poder tenir respresentants partits propis al Congres dels Diputats
        abolició exclavitud
EVOLUCIÓ ECONÒMICA
1. DEMOGRAFIA
  1. Augment i densitat de població
    1. taxes
      1. natalitat = reducció
      2. natalitat alta
        guerres carlines crisis subsistencia epidemies (colera)
    2. a Catalunya
      1. no perd densistat de població
  2. Migracions
    1. exterior
      1. Brasil Argentina Cuba
    2. interior
      1. camp - ciutat
  3. Població activa
    1. Rural
      1. Agricultura
      2. Ramaderia
    2. Catalunya
      1. Industria
      2. Creixement vegetatiu
      3. Migracions
2. CAMP
  1. cereals
    1. blat
      1. disminució de conreu
        puja de preu
        disminució accès de blat
        és misseria i fam
  2. Nous conreus
    1. vinya
    2. olivera
    3. remolaxa / sucre
      1. exportació
    4. Catalunya
      1. conreu. comercialització exportació viticultura augment / devallada (fil·loxeres)
3. INDÚSTRIA
  1. País Basc
    1. Mines a cel obert de ferro (sense fósfor)
      1. acer molt bo
    2. exportació del ferro a Gran Bretanya on es ven
    3. Tornaven carregats de carbó
    4. Industries siderometal·lúrgiques
    5. Bilbao i Iberia 1902 (Altos Hondas de Vizcaya)
  2. Catalunya
    1. textil - cotò - llana (Sabadell - Tarrassa)
    2. 1833 - Barcelona "Bona plata"
    3. Vapor - mecanitzada
    4. Fonts energia
      1. força de l'aigua / salts rius (Llobregat i Ter)
        Colonies industrials
    5. Nous mercats
      1. Espanyol i Cuba
        1891: Cànovas = aranzel fort i molt alt
DESASTRE DE 1898 (CUBA)
1. 1868 - 1878
  1. Martinez Campos - Pau de Zanjón
    1. Drets iguals als espanyols
    2. representació al congrès
    3. abolició esclavitud
    4. sufragi 1888
2. 1879
  1. esclat revetlla independentista a Cuba. Pocs revolucionaris
    1. 1880
      1. excèrcit contra l'illa (guerra chiquita)
3. Cuba
  1. 2 partits
    1. autonomista (autonomia)
    2. unimista (empresaris)
4. 1891
  1. Cànovas posa l'aranzel proteccionista (impost fronteres). Molesta a Cuba i EEUU
5. 1893
  1. creació partit Revolucionari Cuba (independentista)
    1. ajuden als EEUU. Dirigit per José Martí.
6. 1895
  1. Manifest (escrit) CLAU!
    1. Grito de Baire
      1. Comença revolta - guerra independentista de Cuba contra l'excèrit espanyol
        Martinez Campos fracassa
7. 1896
  1. Valeriano Weyle (militar)
    1. agressiu i molt violent
      1. "Reconcentrados" (sistema nazi) no podien ajudar als revolucionaris (epidemies Cuba - Espanya)
        EUA - campanya - espanyols
8. 1897
  1. assessinat Cànovas
    1. posen a Segasta al seu lloc
      1. gasta envia a Ramón Blanco (1898) autonomia cubana + llibertat comercial
        1898
        vaixell "Cuirrassat Maire) Port Havana
        explota - mariners moren
        Responsables els espanyols (no clar)
        Guerra EUA- Espanya
        espanya perd
        Desembre: Pau de París (tractat)
        Resultat: Cuba, Filipines i Puerto Rico passen a ser Americans
9. PER QUÈ ELS ESPANYOLS ESTAN A FAVOR DE LA GUERRA?
  1. defensar Cuba = defensar espanya (sentiment patriotric)
  2. Sistema de quintes: edad i sorteig per anar a la guerra
    1. persones riques pagaven i no hi anaven
    2. Pi Margall: apoya als obrers + ideoleg del federalisme
      1. empresaris catalans: volien l'autonomia per Cuba pero no la independencia
        Fi de la guerra
        els catalans veuen la independencia de Cuba com a exemple a seguir per ells
      2. empresaritat espanyol
        mantenir Cuba com espanyol
        negocis
        envien grans vaixells de soldats
        cançó Havana

Nächster

La restauració

Beschreibung

Zusammenfassung der Ressource

ähnlicher Inhalt

	Erstellt von Ariadna lazaro perea vor etwa 9 Jahre