Comerç

Comerç

Activitat per mitjà de la qual els recursos que s’obtenen de la natura, els objectes fabricats i els serveis es posen a disposició dels consumidors.
Cada cop hi ha més comerç.
Cada cop major distància entre el lloc de producció i el de consum
Cada cop és més difícil de controlar
És un dels principals factors del desenvolupament econòmic mundial.
Característiques del comerç actual
1. Creixent especialització.
2. Moure enormes quantitats de productes molt diferents
  1. necessita uns mitjans de transport de gran capacitat i eficàcia, a preus raonables.
3. Augment del volum del comerç, que és ja una activitat global
4. Crear una xarxa de relacions d’àmbit mundial
5. Ser una activitat, juntament amb el transport, que ocupa moltes persones.
6. El desenvolupament del sector de la logística.
7. La presència d'intermediaris, entitats financeres i asseguradores
8. Concentrar-se, de forma creixent, en un reduït nombre d’empreses
9. Concentrar-se la demanda sobretot en algunes zones concretes
COMERÇ INTERIOR
1. És aquell que es dóna dins el mateix Estat, que és l'encarregar de regular-lo
2. A mesura que augmenta la riquesa, augmenta el comerç interior
3. Pot ser local, comarcal, provincial, regional o estatal
  1. Pot ser a l’engròs
  2. Pot ser al detall
4. Els béns d'equipament
  1. Són béns molt cars
    1. necessiten intermediaris, ja que es fan per encàrrec
  2. En la seva comercialització s’utilitza:
    1. Lising
      1. llogar la maquinària pagant una renda, amb la possibilitat de compra en finalitzar el termini
    2. Rènting
      1. llogar maquinària pagant una renda, incloent el manteniment i l'assegurança, però sense opció de compra especificada
5. Els béns de consum
  1. comercialització diferent segons el seu tipus.
    1. Els aliments frescos necessiten una ràpida comercialització
      1. són béns peribles
    2. La comercialització dels béns de consum durable continua molt atomitzat en petites botigues
6. La competència de les grans superfícies significa el tancament de petits comerços
  1. ha decaigut la funció comercial en molts centres urbans
  2. obertura de nous centres o es promou la instal·lació combinada amb mercats o comerços tradicionals
7. La distribució del comerç interior depèn
  1. Del grau de desenvolupament econòmic
  2. De la disponibilitat d'una xarxa de transport eficient
    1. Aquests factors afavoreixen la concentració en barris urbans i localitats ben connectades, amb alta densitat de població i amb elevats nivells de renda
8. Les àrees comercials
  1. espai geogràfic on la població es desplaça per comprar articles que no són de primera necessitat,
  2. es relacionen amb la jerarquia urbana, permeten establir àrees d'atracció i planificar la comercialització d'un producte o servei
COMERÇ EXTERIOR
1. És aquell que es dóna entre Estats
2. En les darreres dècades s'ha disparat, gràcies a les millores en els transports i les comunicacions
3. Afecta a primeres matèries, productes, serveis, capital i mà d’obra.
4. És mesurat en la balança comercial i en la de pagaments
  1. La Balança comercial relaciona el valor de les importacions i de les exportacions
    1. Positiva (superàvit)
    2. Negativa (dèficit).
  2. La Balança de pagaments relaciona ingressos i pagaments entre el país i l'exterior
    1. Excedentària
    2. Deficitària
5. Les importacions i les exportacions ens mostra el valor del comerç internacional d’un país.
6. Hi ha dues posicions bàsiques respecte el comerç internacional.
  1. El liberalisme econòmic és partidari del lliurecanvisme.
    1. Cal limitar o eliminar els aranzels.
  2. El proteccionisme econòmic es partidari de limitar el comerç internacional.
    1. Cal “protegir” l'economia nacional amb aranzels
    2. És típic en moments de crisi econòmica o en economies dèbils.
    3. Aquesta posició origina les anomenades guerres comercials
Cal l’obertura de mercats?
1. La llibertat de comerç ha de ser real:
  1. No han de donar-se subvencions per part dels països rics
  2. La tendència actual globalitzadora s'ha vist afavorida pel lliurecanvisme, i és el resultat de l'evolució al llarg dels darrers 50 anys.
    1. Diversos organismes i institucions
      1. defensen la necessitat de potenciar el lliurecomerç i ampliar el lliurecanvisme
        Argumenten que generarà més producció i més benestar.
La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular els fluxos.
1. Aquests blocs comercials tenen en comú:
  1. Proximitat espacial.
  2. Unió duanera
  3. Redistribució industrial.
  4. Creació de polítiques comunes
  5. Complementarietat i unió d’esforços
ACORDS
1. El 1944, amb els Acords de Bretton Woods
  1. creació de l’OMC
2. El 1947, es signà l'Acord GATT
  1. per regular el comerç internacional.
3. Finalment el 1995 es creà l'OMC.
  1. L'OMC és cada cop més forta, sobretot ara que també inclou la Xina.
    1. L'OMC té els objectius com els dels Acords GATT però ampliats:
      1. Examinar les polítiques comercials
      2. Fer de fòrum negociador.
      3. Cooperar amb BM i FMI
      4. Afavorir l'aplicació dels acords
      5. Recolzar la lluita per la preservació del mediambient.
      6. Recolzar el desenvolupament
      7. Controlar els drets intel·lectuals
El comerç exterior d'Espanya
1. Espanya es troba integrada al bloc comercial de la UE, que és el més important del món.
2. Espanya comercia dins de la UE aproximadament el 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació comercial és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia.
3. La balança comercial espanyola es caracteritza per un saldo negatiu
4. El dèficit de la balança comercial es veu tradicionalment compensat en la balança de pagaments gràcies al turisme.
El comerç a Catalunya
1. Les principals característiques del comerç català són:
  1. El predomini de la petita empresa familiar, amb un grau d’atomització elevat.
  2. Un associacionisme comercial feble, que no permet aprofitar les economies d’escala.
  3. Un gran de professionalització baix, amb escassa implantació de les modernes tècniques de venda i gestió.
  4. Un gran de professionalització baix, amb escassa implantació de les modernes tècniques de venda i gestió.
  5. Un índex alt d’habitants per establiment.
2. Les principals tendències del comerç català són:
  1. El protagonisme creixent dels centres comercials enfront dels establiments tradicionals.
  2. La concentració de la distribució en poques empreses.
  3. La proliferació de noves formes de venda
  4. El ressorgiment en els últims anys del comerç de proximitat
3. Catalunya té unes 300 multinacionals, moltes de les quals produeixen en l'exterior, gestionant únicament aquí.

Nächster

Beschreibung

Zusammenfassung der Ressource

ähnlicher Inhalt

	Erstellt von noelia.cabanillas vor mehr als 8 Jahre