Zusammenfassung der Ressource
LITERATURA
CONTEMPORÀNEA
- Narrativa
- Anys 70
- Compartien la consciència d'una crisi noveŀlística
- Els nous autors juguen amb la ficció amb l'intenció de donar joc a la memòria o d'il·lustar un
sentiment de la vida, però la narrativa és un gènere objectiu.
- Refusat.
- Autors i obres.
- Falles Folles fetes Foc (1974) d'Amadeu Fabregat,
- L'adolescent de sal (1974) de Biel Mesquida
- Característiques
- Caràcter de crònica generacional
- Tema de la fugida, a causa de l'entorn claustrofòbic familiar i el context sociopolític (dictadura
franquista)
- Enric Sullà, Viatge a Ítaca
- Tractament mític de la realitat i presentació d'un nucli compacte: família o poble
- Un regne per a mi (1976), de Pau
Faner
- València
- Apareix més tardanament i lligada amb la normalització
lingüística
- En pocs anys es van adonar a conéixer, a més de Fabregat i de Cremades i Arlandis, nous noveŀlistes
com Rafael Ferrando i Lluís Fernandez, Gandia Casimiro i J. Ll. Seguí, J. B. Mengual (Isa Tròlec) i Isabel
Clara Simó.
- Les seues obres responen a plantejaments diferents als de la generació del 70.
- Autors i obres
- Joan F. Mira, El bou de foc, el 1974.
- Amadeu Fabregat, Falles Folles Fetes Foc
- Anys 80 fins a l'actualitat
- Tres factors
- Evolució general de la societat cap a uns determinats modes de producció i consum cultural propis
de les societats postindustrials.
- La literatura catalana ha disposat d’un cert suport institucional
- Obligatorietat en l'ensenyament
- Pel que fa a la renovació i continuïtat de la literatura catalana, durant aquells anys van
desaparéixer els grans escriptors
- Llorenç Villalonga, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Joan Vinyoli...
- Es va produir la reivindicació d'autors que havien estat relativament marginats
- Joan Perucho, Joan Brossa, Pere Calders...
- Uf, va dir ell, de Quim Monzó
- Aquest llibre va obrir una literatura imaginativa i directa que reflectia, amb tocs d'humor que no amagaven
un cert sentit tràgic de l'existència, la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.
- protagonista de la literatura catalana dels anys vuitanta va ser la narrativa, en concret la novel·la,
- Monzó el seu màxim representant, caracteritzada per la disgregació de la identitat dels protagonistes
i per una trama plena de connnotacions simbòliques o al·legòriques
- Temes predominants el tedi, l'angoixa, la sensació d'absurd acompanyada de l'humor i la consciència
d'artificialitat de qualsevol ideologia o sentiment i, per tant, de la mateixa literatura.
- Un segon tipus de narrativa es caracteritza per l’exploració dels mecanismes col·lectius de la
memòria i per l’ambientació rural de les històries
- Autors
- Jesús Moncada i Maria Barbal
- Generació dels anys 70, però van començar a publicar a partir de la dècada següent
- narrativa està basada en la mitificació d'un lloc geogràfic concret
- Moncada
- El Cafè de la Granota (1985)
- Camí de sirga (1988)
- La noveŀla de gènere (políaca, eròtica, ....)
- Molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà d’arribar a un públic més ampli
- Destacam, Ferran Torrent
- No emprenyeu el comissari (1984)
- Penja els guants
- 1971 (postguerra)
- Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi
Graells
- Generació literària dels 70
- Realisme històric en crisi.
- Trets comuns
- Marcats pels canvis sociopolítics dels anys 50-60 (maig francés del 1968, agonia i desenllaç dictadura 1971)
- Mateixos elements formatius (cinema, televisió..., formaven part de la seva obra)