Zusammenfassung der Ressource
EL MODERNISME
- és el moviment cultural que es va produir a Occident
durant l'última dècade del s. XIX i la primera del XX
- representava una actitud de rebuig al mecanicisme de la civilització
industrial i a la consideració de l'art com una mercaderia
- a Catalunya engloba unes actituds culturas i estètiques amb la
voluntat de construir una cultura nacional i oberta a Europa
- va sorgir com a moviment entorn del 1862
- a més de que els autors seran coneguts com mordernistes
- però no es va limitar a la literatura sinó que
- va prevaldre la idea de dependència mútua de totes les arts
- per això es va posar en un primer pla l'arquitectura o l'òpera i es van
reivindicar arts menors com cartellanisme, la forja o els gravats
- a Europa va produir un horitzó
cultural nou
- perquè pensaven que havien rebut una herència cultural morta i
havien viscut en plena decadència cultural i social
- va provocar que els modernistes catalans proposaran com a
solució l'obertura indiscriminada a tot el que és modern
- va quedar teoritzat en l'article publicat per Jaume
Brossa "Vida del Passat"
- representava el punt de partida del modernisme en
la nostra cultura
- que tenia com a objectiu assolir una cultura identificada amb la modernitat
intel·lectual i estètica europea, que comprenguera tots els gèneres i totes les arts
- un dels exemples més clars va ser la campanya de la reforma
lingüística que es va emprendre en la revista L'avenç
- amb la intenció
- d'adoptar una ortografia
unificada per al català
- d'establir uns criteris gramaticals que
feren desaparéixer l'anarquia lingüística
- Evolució
- a l'any 1863 quan va començar a
diversificar-se en dos grups
- els regeneracionistes
- van dirigir la seua activitat a
la propagació d'un programa
de regeneració moral, social i
política
- els esteticistes
- limitaven les seues
activitats al camp de la
cultura
- cal al 1906 va sorgir un nou
grup d'intel·lectuals joves
- que impulsaven una nova imatge de l'artista com una
peça integrada dins de l'estructura social
- moviment conegut com noucentisme
- Joan Maragall (1860-1911)
- va emprendre una tasca d'agitació i de
difusió dels nous corrents estètics i
ideològics
- a més de que la seua figura està centrada en la
poesia modernista
- basada en: l'expressió senzilla d'experiències i sensacions
reals, feta a través de visions de la natura, i rebutjava d'una
marena molt conscient la retòrica del romanticisme autòcton
- destaca per uns mites
- col·lectius i individuals
- com el comte Arnau o el bandoler
Joan Serralonga
- també destaca per la
seua prosa
- comprén col·laboracions
periodístiques, un epistolari,
discursos i pròlegs
- amb una ideologia dinàmica,
cosmopolita i moderna
- Els poetes a Mallorca
- va sorgir un grup de poetes que poden ser estudiants dins
d'una poètica col·lectiva, anomenats l'Escola Mallorquina
- caracteritzada per un to expressiu
volgudament contigunt i per l'interés
per la forma i la musicalitat
- destaquen poetes com
- Miquel Costa i
Llobera
- perfecció formal dels versos i
l'humanisme clàssic i
mediterrani
- destaca per un poema antològic, Lo pi
de Formentor
- Joan Alcover
- poesia del dolor
- però també destaca
per les elegies
- La novel·la i la narració modernistes
- al final del s. XIX, la novel·la realista entra
en crisi a Europa
- el món extern no es veu com
recognoscible i coherent, es desfà en
realitats múltiples i contradictòries
- però la narrativa va trobar una via de renovació en les
propostes poètiques del simbolisme francés i no es va
proposar reflectir una realitat objectiva, sinó de suggerir-ne
una d'interior, amagada i gairebé desconeguda.
- així es va instaurar en la prosa el ritme
poètic, les imatges i les metàfores
- Obres principals d'aquest període
- Els sots feréstecs
- de Raimon
Casellas
- Josafat
- de Prudenci
Bertrana
- Marines i boscatges
- de Joaquim
Ruyra
- L'auca del
senyor Esteve
- de Santiago
Rusiñol
- El modernisme al País Valencià
- en aquest àmbit es pot parlar
en el camp artístic
- amb construccions com l'Estació del Nord o el
Mercat Central
- la figura més rellevant va ser
- Eduard López-Chàvarri (1875-1970)
- va ser escriptor i músic
- però també va tractar
temes culturals
- destaca per els
llibres
- Cuentos
lírics
- De l'hora i la
montanya i
Proses de viatge
- a més de que va publicar volums de proses
literàries, en què és visible la influència de
Rusiñol
- El teatre modernista
- és un art total capaç de sintetitzar les
expressions artístiques des de la poesia fins a la
pintura, passant pel drama i la música
- que va seguir dues línies
- La simbolista
- representada per
Adrià Gual (1872-1873)
- va comportar innovacions en la
tènica teatral
- com l'escenografia que tenia com
objectiu captar l'atenció de
l'espectador per mitjà de la suggestió i
la creació d'un ambient
- va aconseguir l'èxit amb l'obra
- Misteri de dolor
- La realista
- seguida per Ignaci Iglésias (1871-1928) i
preocupada per l'expressió de
la problemàtica social
- va ser el definidor d'un teatre realista
- a més de que estava caracteritzat per
una forta càrrega simbòlica
- destaca per obres com
- La mare eterna
- El cor del poble
- Els vells