PASSOS PER FER UN COMENTARI DE TEXT

PASSOS PER FER UN COMENTARI DE TEXT

1. LOCALITZACIÓ - AUTOR - OBRA - ÈPOCA - GÈNERE - SUBGÈNERE

2. ARGUMENT - TEMA - ARGUMENT PER ESTROFES

3. ESTRUCTURA - MÈTRICA - RIMA - TIPUS D'ESTROFA3.5 RECURSOS LITERARIS/ RETÒRIQUES

4. CONCLUSIÓ

1. LOCALITZACIÓ''A continuació es comentarà el poema ''No el prengueu el fals marit''  de Cerveri de Girona, pseudònim de Guillem de Cervera, ultim gran poeta de la literatura trobadoresca catalana. Va adoptar aquest pseudònim al adoptar terres del Rei Jaume I a Girona. Pertany al gènere trobadoresc, concretament a la viadera, que és una composició poètica que es cantava als viatges llargs que feien els senyors feudals.

2. ARGUMENTEn l'argument el amic íntim o poeta li demana a la seva dama que no es casi amb el que li han buscat ''No el prengueu el fals marit''.

3. ESTRUCTURAPel que fa l'estrucutra, la viadera està formada per un refrany al principi i dues estrofes breus tot i que en aquest cas el refrany es dóna al final de l'estrofa.El poema està distribuit per 7 estrofes de 7/7/4 síl·labes, per tant d'art menorEn quant a rima, és consonant (AAB-CCD)

4. CONCLUSIÓEn conclusió podem dir que l'autor aprofita l’últim vers de cada estrofa per recordar el nom de la dama a la que estima.

3.5 FIGURES RETÒRIQUESDe les múltiples figures retòriques que formen el poema podem destacar  les seguents:En les tres primeres estrofes, l'autor fa servir una ANÀFORA a través de la qual dóna una introducció de la situació de la protagonista, que rep un missatge d'una tercera persona que li diu que no es casi amb el seu promès. A més l'últim vers de cada estrofa és una ANÀFORA que es va repetint i és la raó per la qual el poema és una viadera. L'autor també fa ús d'una altra figura retòrica, l'ASÍNDETON, al llarg del poema.

Nueva Página