Erstellt von Anna Torrent
vor mehr als 4 Jahre
|
||
ETAPES POLÍTIQUES DEL FRANQUISME POSTGUERRA (1939-1945) La postguerra va ser MOLT dura: - Díficils condicions de vida - Necessitat de reconstrucció La Guerra Civil va provocar un enfosament demogràfic i econòmic. La indústria, agricultura, vies de comunicacions i mitjans de transport petien destrosses i la producció havia caigut. El país es va dividir en vençedors i vençuts: Va haver-hi una gran repressió (va ser legalitzada sota el nom de "Ley de represión contra la masonería y el comunismo" i "Ley de seguridad del Estado") Empressonar Afusellar Internar en camps de concentració (NO d'extermini) Forçaven a fer treballs forçosos Condicions molts dures Depurar funcionaris de no ser aptes del régim La població jove havia mort o havia marxat a l'exili Censura de premsa, llibres, teatre, cinema, ràdio, on s'imposen els valors dels vençedors (exalteixen a Franco) Exemple: NODO (Noticiario documental) obligàtori de posar abans de cada pel·lícula. Des de les esglésies es vetaven llibres i pel·lícules Molta població va marxar a l'exili (entre ells; soldats, polítics, intel·lectuals republicans...) Estima mig milió de persones van travessar la frontera francessa 1939 Principals països, França, gran part de latinoamerica, Unió Soviètica, EEUU, UK Els partits van anar reconstruint nuclis de resistència a l'interior dels països La Generalitat continuava existint a França (i algunes forçes catalanes es van agrupar per mantenir una presència) Partit millor organitzat i amb més presència entre les organitzacions clandestines, comunistes 1951 Moviment vagístic més significatiu vaga de tramvies a BCN. Es va fer a conseqüència de l'increment del preu del bitllet i arrel de les millores aconseguides, es va extendre per Espanya. La majoria de la població patia fam Per això, es crearà la cartilla de racionament d'aliments bàsics (productes de primera necessitat). Cada familia tenia dues cartilles, una per la carn i l'altre per la resta d'aliments bàsics. L'any 1943 es van substituir les cartilles familiars per indiviuals i això va comportar un tràfic il·legal de cupons i cartilles fet que va accelerar el mercat negre "estraperlo" on es venien productes de més qualitat un preu molt més alt. (1952 les cartilles van ser suprimides) L'acabament de la Guerra civil va deixar grups de soldats republicans isolats que es van organitzar en partides de guerrillers, maquis. (La fi de la Segona Guerra Mundial va revifar les guerrilles, amb fets fracassats com la invasió de la Vall d'Aran). La dictadura franquista va voler imposar un model de societat amb una política de gènere regulada per una legislació civil que negava a les dones qualsevol tipus d'autonomia individual i les convertia en l’eix de la moralitat social. Les dones van quedar així relegades a un paper de subordinació que les recloïa a l'àmbit domèstic. Franco va desenvolupar una legislació que excloïa a les dones de nombroses activitats en l'intent de mantenir-les en rols molt tradicionals. El context internacional era igualment desfavorable perquè el setembre de 1939 va començar la Segona Guerra Mundial que va restringir l'intercanvi comercial. Régim franquista adopta el model econòmic de l'autarquia (autosuficiencia) Crea el Servicio Nacional del Trigo (1937) (obligava als pagessos a entregar la collita a l'estat a un preu fixat per aquest mateix. Instituto Nacional de la Industria (1941) dirigia les indústries que s'havien concentrat (fracassa). Durant la Segona Guerra Mundial: 1r: Espanya es va declarar neutre 2n: Declara no bel·ligerància i envia a Alemanya: Wolframi (mineral necessàri per fabricar municions) División Azul (voluntaris que volien lluitar a favor dels alemanys en el front soviètic) [1941-1943] Es van crear noves institucions i lleis per donar una nova imatge del règim: Corts Es van reunir per primer cop el 17 de març de 1943. Formades per 424 procuradors, escollits directa o indirectament per Franco. No podia elaborar lleis ni controlar l'acció del govern. Fuero de los españoles (17 de juliol de 1945) Declaració dels drets i deures dels espanyols NO es podien fer servir per atacar la unitat d'Espanya El règim els podia suspendre Ley de Referendum Nacional (22 d'octubre 1945) El Cap d'Estat podrà sotmetre a referéndum aquelles lleis que la seva transendència ho aconselli o l'interès públic demandi (manipulació) Fonts: https://es.slideshare.net/carretera17/el-franquisme-1939-1950 http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/franquisme.htm#Autarquia%20econòmica Apunts classe https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1945/297/A02522-02522.pdf
2. AÏLLAMENT (1945-1950) Després de la 2a Guerra Mundial, les potències aliades consideren Espanya l'últim reducte del feixisme i es quan es produeix l'AÏLLAMENT INTERNACIONAL. La situació va empitjorar quan la ONU (acabada de crear) rebutja l'ingrés d'Espanya França va tancar fronteres ONU recomana als països membres retirar els ambaixadors d'Espanya. (Ho van fer tots excepte, Argentina que també estava en una dictadura militar) Per això, Franco va haver de prendre algunes mesures per millorar la imatge d'Espanya (maquillar dictadura): Elimina trets i símbols que el vinculaven al feixisme La Falange va perdre infulència en favor dels polítics catòlic i monàrquics, i va passar a anomernar-se Movimiento Nacional. Suprimir la salutació feixista (obligatòria desde 1937) Aprova la Llei de Successió 1947: Espanya és un Regne Franco NO és el Cap de l'Estat vitalici i té dret d'escollir el seu successor a títol de Rei. Es crea: Consell de Regència (Per substituir a Franco si es moría inesperadament i sense escollir successor) Format pel president de les Corts, el capità general més antic i el prelat de més rang en el Consell del Regne. Consell del Regne (Per escollir successor de Franco si aquest no ho fa en vida Franco trigarà en decidir qui seria el seu successor, 1948 aconseguí que el nét d'Alfons XIII (Joan Carles) s'eduqués a Espanya. El successor carlí no va ésser explusat d'Espanya fins el 1968.
3. OBERTURA DEL RÉGIM: ÉPOCA DE LA GUERRA FREDA (1950-1959) Guerra Freda Món bipolar Els anys 50 van ser un període amb moltes movilitzacions i protestes degudes al malestar de la població, ja que després de més de 10 anys des de la finalització de la guerra encara es continuava amb el racionament (cartilles) (Destaca vaga tramvies BCN -apartat 1_ 1951) Franco va aprofitar la forta tensió entre EEUU i URSS per remarcar davant dels seus aliats el seu anticomunisme i (al final de la dècada dels 40, Espanya recupera les ambaixades que havia perdut). 1949 Creació de la OTAN (Creada per EEUU amb el propòsit de frenar la influencia de la URSS en Europa) La banca dels EEUU concedeix un préstec al govern espanyol. 1950 ONU anul·la l'aïllament diplomàtic d'Espanya Els EEUU aproven un altre crèdit a Espanya. 1952 Espanya és admesa a la UNESCO. L'Esglèsia catòlica va organitzar a Barcelona el Congrés Eucarístic Internacional 1953 EEUU va signar el tractat d'amistat, Pacte de Madrid: Reconeixien de manera ímplicita el régim franquista i ajudaven a Espanya econòmicament i rebien a canvi, l'autorització per instal·lar bases militars. A partir d'aquell moment Espanya va ser reconeguda en els organismes internacionals (com la ONU). El Vaticà signa un concordat (acord internacional) amb el régim, per consolidar la seva situació de privilegi alhora que donava suport a la figura de Franco. Per tant, el règim franquista quedava legitimat per la màxima autòritat religiosa (Vaticà) i política (EEUU) 1955 Espanya és admesa a l’ONU com a membre de ple dret. 1956 Crisi arrel de la política d'autarquia es va manifestar. 1957 Espanya NO va ser acceptada com a membre de la Comunitat Econòmica Europea (perquè NO era una democràcia) Franco va integrar membres de l'Opus Dei al govern per reorientar la economia (se'ls coneixia com tecnocràtes) "Més informació següent pàgina posat que formarà part de la quarta etapa" 1958 Les Corts aproven per aclamació i sense deliberació prèvia la Ley Fundamental de los Principios del Movimiento Nacional, que mantenia alguns principis falangistes i que tothom hauria de jurar per accedir a un càrrec públic. 1959 Eisenhower, president dels EUA, visita oficialment Espanya. Amb el Pla d'Estabilització es va autoritzar l'entrada de capital estranger, amb la instal·lació d'empreses estrangeres. INTENCIÓ era acostar-se al creixement capitalista Es va devaluar la pesseta Es va impulsar la modernització del camp
4. TECNOCRÀTICA (1959-1969) S'experimenta una ràpida modernització de l'economia i la societat espanyoles sobretot gràcies a les polítiques dels tecnòcrates a més, el règim va fer petits canvis (objectiu final de les reformes era emmascarar alguns dels aspectes més dictatorials del règim per augmentar el consens social i assegurar la continuïtat del franquisme) Econòmicament Els tecnòcrates van portar un desenvolupisme basat en l'obertura del mercat espanyol sense democratització a través de: Plans de desenvolupament (Buscaven fixar objectius orientatius en els diferents sectors, es van potenciar les indústries lleugeres i la construcció d'infraestructures). Pols de desenvolupament (Evitaven desequilibris entre les àrees que ja disposaven d'indústries i les més pobres.) Es va potenciar el turisme per obtenir més recursos (ja que Espanya no tenia fonts propies de matèries energètiques i de matèries primeres i per tant estava obligada a comprar a l'estranger i pagar en moneda estrangera), aprofitant les condicions naturals del propi territori. Arrel d'això Espanya es va urbanitzar Socialment: Produeix un canvi demogràfic i social Creixement demogràfic baby-boom Modenització del camp va produir un éxode rural alhora va incrementar la població de les ciutats. Moltes persones (prop de dos milions) van marxar a l'estranger a països com França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra que van aborbir aquesta mà d'obra que també va ser una font d'ingressosa través de l'enviament de diners per a les famílies. Comença una modernització social Extensió de les classes mitjanes va coincidir amb l'arribada de la televisió, de l'accés al cotxe i als electrodomèstics, factors propis d'una societat de consum Van canviar els hàbits de la població Disminuir analfabetisme Modernitzar mentalitats 1958 Llei de Convenis col·lectius (Nou mecanisme de negociació per el qual empresaris i treballadors arribaven a un acord sobre les condicions de treball que va permetre la negociació dels salaris i les condicions laborals entre empresaris i obrers. ) A la pràctica, era una falsa negociació que es caracteritzava per dos grans elements: La representació s'havia de desenvolupar a través del Sindicat Vertical (aquell que recollía en una mateixa organització a empresaris i obrers obligatoriament, més aviat, era un organisme per al control de la classe obrera i evitar les vagues, manifestacions etc) Un cop havia un acord, el Ministeri del Treball ho havia d'acceptar, o bé fixar altres condicions per publicar-ho com a "conveni col·lectiu". 1967 Llei de Llibertat religiosa (Toleren altres cultes, Espanya continua sent catòlica) Llei de la representació familiar ( Va permetre l’elecció dels 108 procuradors del terç familiar a les Corts. La llei era molt restrictiva i només permetia la presentació de candidatures a aquelles persones considerades afins al Movimiento i limitava el dret de vot als caps de família). Llei de la Seguretat Social (Ampliava els mecanismes de cobertura social amb càrrec a l’Estat: assegurança de malaltia, vellesa, viduïtat, etc.) Políticament: 1963 Tribunal d'ordre públic ( Va ser un depurador ideològic de tots aquells pensament contraris Movimiento Nacional) 1966 Llei de premsa del Ministeri d' Informació i Turisme, Manuel Fraga (Alleujava la censura prèvia de qualsevol tipus de publicacions) Llei Orgànica de l'Estat Configurava l’Estat espanyol com un regne Definia el sistema institucional segons els principis d’unitat de poder i de coordinació de funcions Separen els càrrecs de Cap d'Estat i President del Govern Pretén assegurar la pervivència del règim després de la mort del dictador Continua fidel als principis del Movimiento Nacional 1/3 de les Corts és escollit per sufragi, no s’hi poden presentar candidats que siguin membres d’associacions polítiques, no es poden controlar els escrutinis i només es poden escollir dos procuradors familiars per província (sense tenir en compte el nombre d’habitants) 1969 Franco escull com a successor Joan Carles de Borbó, que jura la seva acceptació davant de les Corts el 23 de juliol de 1969 Naixia l’anomenada Monarquia del “18 de Juliol” (1) tot sancionant el trencament amb la legalitat dinàstica i afirmant la legalitat franquista, la qual s’assegurava la continuïtat un cop mort Franco en la figura del Borbó. Esta elección tenía una oposición silenciosa de una parte del franquismo. (1) Nom prové: El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. https://ca.wikipedia.org/wiki/Cop_d%27estat_del_18_de_juliol Fonts: https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/110616/TFG_rsanchezsaavedra.pdf http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/07/el-reformisme-franquista/ https://www.naciodigital.cat/noticia/184356/cinquanta/anys/dia/franco/va/entronitzar/joan/carles/hereu
5. DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM (1969-1975) Context polític 1973 Franco nomena a l'almirall Luís Carrero Blanco cap de govern (Figura cabdal per mantenir la unió de totes les famílies que integraven el franquisme i assegurar la continuïtat del règim després de la mort de Franco). Va ser assassinat el 20 de desembre de 1973 per ETA (País Basc i Llibertat) Van fer volar el seu cotxe quan anava camí de la seva missa diària. El gener de 1974 va formar-se un nou govern, presidit per Carlos Arias Navarro L’objectiu d’aquest nomenament era buscar la unitat entre immobilistes (defensaven la continuïtat del franquisme) i reformistes (apostaven per una reforma promoguda des de les mateixes institucions franquistes, que conduís d’una manera lenta i limitada cap a la democratització) Es va declarar l'Estat d'excepció (Període curt en el qual es van suspendre el Fuero de los Españoles de 1947) en diverses ocasions i va signar condemnes de mort contra membres d'ETA i el FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota) En alguns casos com el de, Salvador Puig Antich ( anarquista i antifeixista català, jutgat per un tribunal militar i condenat a mort) hi va haver una veritable movilització internacional per aturar l'execució però Franco es va mantenir ferm. Feia delcaracions a favor de l'oberturisme (contrari a l'autarquia), en la pràctica, agreujà el tancament polític de la dictadura. El 1975 (durant malaltia que conduiria Franco a la mort s’agreujava), va esclatar un nou conflicte colonial al Marroc pel territori del Sàhara. El rei Hassan II, que comptava amb el suport dels Estats Units, va organitzar la Marxa Verda, una invasió pacífica del territori sahrauí que va mobilitzar milers de civils marroquins. Espanya no es trobava en condicions de fer front a cap tipus de conflicte internacional i, per l’Acord de Madrid, va lliurar el Sàhara al Marroc i a Mauritània, tot abandonant els sahrauís a la seva sort. 20 de novembre de 1975 Franco mor. Context social i econòmic Els anys seixanta van ser un moment de canvis econòmics i socials, els desequilibris es van fer evidents durant els inicis dels anys setanta. 1973 Escalata la crisi del petroli, Espanya no tenia fonts d'energia pròpies i havia de pagar mmolt més car el petroli que necessitava. En la mateixa situació es trobaven molts països europeus. L'atur va créixer L'agitació social es va incrementar i es va obrir un panorama d'incertessa econòmica. Es va modificar l'oposició del règim amb nous criteris organitzatius per organitzar els diversos grups que hi havien 1974, per iniciativa del PCE, es constituïa a París la Junta Democrática de España 1975, el PSOE va impulsar la Plataforma de Convergencia Democrática juntament amb la UGT, el PNB i d’altres sectors de la democràcia cristiana i la socialdemocràcia. Van aparèixer noves formes d'oposició com el moviment veïnal, el moviment estudiantil i el moviment sindical, és a dir, que va augmentar considerablement l'increment de les vagues i manifestacions Alguns grups com, ETA, van utilitzar la violència contra el règim. En els anys setanta van sorgir altres grups terroristes menors com el GRAPO ( Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre) i el FRAP. “La forma en que se realizó la transición, permitió que se amnistiasen los crímenes cometidos en los cerca de cuarenta años de gobierno dictatorial y, lo que es mucho más grave, hizo posible que siguieran administrando justicia los mismos que habían sancionado los abusos ahora perdonados”1 Josep Fontana Fonts https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/la-revolucio-dels-clavells-hora-a-hora_11232_102.html http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/franquisme.htm#Crisi%20econòmica https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/110616/TFG_rsanchezsaavedra.pdf http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/2-lespanya-del-segle-xix/13-el-franquisme/
Möchten Sie kostenlos Ihre eigenen Notizen mit GoConqr erstellen? Mehr erfahren.