Temple:Edifici dedicat als déus i deesses. A l'interior hi havia escultures dels déus. Allà, el romans pregaven i feien sacrificis.
Cúria:Era l'edifici on es reunia el govern per redactar i aprovar lleis.
Amfiteatre:Lloc on els romans veien espectacles de lluita entre gladiadors i animals salvatges.
Forum:Plaça molt gran que reunia els edificis més importants de la ciutat i era el punt de trobada dels ciutadants.
Circ:Es feien curses de carros. Era molt allargat i tenia una arena com l'amfiteatre.
Teatre:Era un espai semicircular on hi havia graderies, un espai per l'orquestra i un escenari.
Termes:Eren sales de bany on hi havia aigua freda, tèbia o calenta. També hi havia sales de massatge depilació i perfums.
Aqüeductes:Construcció que servia per fer arribar el aigua a la ciutat desviada dels rius més propers o de les fonts de les muntanyes.
L'imperi del Mediterrani
L'imperi del terror
L'imperi de les comunicacions
Es diu així perquè Roma va conquerir tots els territoris que envoltaven el mar Mediterrani. Gràcies a això, es va convertir en l'imperi més gran dels moments.
Té aquest nom per totes les guerres que van fer els Romans per tot el Mediterrani. També per que eren molt sanguinaris.
Es perquè tot el territori conquerit (el Mediterrani) parlava llatí i així podien comerciar amb les col·lònies: productes, armes, etc.
Classes socials:
Els patricis:Eren la classe social que dominava a totes les altres. Dirigien la major part dels negocis i eren els que tenien més diners i poders.
Els plebeus:Eren tots aquells ciutadans romans que no eren patricis i que no tenien tants diners ni negocis com ells.
Els clients:Eren ciutadans estrangers que estaven al servei d'algun patrici. Els clients treballaven pels patricis i aquests els donaven diners.
Ciutadans:
No ciutadans:
Els esclaus:Eren persones raptades dels països els quals els romans havien conquerit. Els romans els utilitzaven com volien i, sovint, no els consideraven com persones, sinó com objectes que podien utilitzar com volguessin.
Els lliberts:Eren esclaus que havien aconseguit la seva llibertat. Ho podien fer:- Anant a la guerra.- Anant a galeres (barques).- Que l'amo els donés la llibertat.
Les dones:No eren considerades res, només una propietat dels homes.
Els ciutadans romans podien:- votar- presentar-se per ser escollits com cònsuls o senadors- casar-se- tenir propietats i fer-ne negocis- denunciar a altres persones
Patricis
Plebeus
Clients
Esclaus
Lliberts
Eix cronològic:
Monarquia:700 a.C. - 500 a.C.· Fundació de Roma (Ròmul i Rem)· Ciutats importants: - Roma - Llatins - Etruscos
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'any 509 a.C., una revolta acaba amb l'últim rei etrusc i el poble, després d'assassinar-lo, es va autodenominar amb república.
És la lluita per tenir la igualtat de drets entre patricis (aristocràtics) i plebeus (grup més nombrós). Després de 200 anys de lluita, aconseguiran que un plebeu pugui anar al senat.
500 a.C. |
Els plebeus aconsegueixen:· Un representant· Poder tenir matrimoni amb un/a patrici/a.· Accedir a algun càrrec públic.· Escriure les lleis de les dotze taules.
Senat:Eren 300 persones (les de més edat). Aconsellen als magistrats on havien de conquerir.
Magistrats:Eren elegits per un any i governaven la ciutat.Càrrecs (superiors):Havien de ser romans · Cònsol: era el que dirigia l'exercit. · Pretor: ajudava al cònsol. · Censor: encarregat a fer una llista dels ciutadans que podien votar (censar - registrar).Càrrecs (menors):Havien de ser dels territoris conquerits. · Edil · Qüestor · Tribu dels plebeus
Comicis:Són els que voten les lleis. No tothom tenia dret a vot, només els ciutadans romans.
Cònsol
Pretor
Censor
700 a.C. |
República500 a.C - 27a.C.
Imperi27 a.C. - 500 d.C.
27 a.C. |
Primer emperador: Octavi August.·Funcions: - Tots els poders (civil, militar i religiós). - Càrrec vitalissi (governaven fins que morien). - Apareix el culte imperial. - Es fan monedes amb la cara del emperador. - Els segles I i II d.C. es formula la Pax Romana.
500 d.C. |
Principals emperadors romans: JULIO CESAR OCTAVIO AUGUSTO
En llatí Caius Julius Caesar Octavianus (23 de setembre del 63 a.C. al 19 d'agost del 14d.C.), amb el nom de Octavio durant el periode de la seva vida anterior a l'any 27 d.C., es considerat com el primer i més important dels emperadors romans, encara que ell mateix no es va considerar així durant el seu reinat, preferint utilitzar el títol republicà tradicional de princeps civium (el primer dels ciutadans). Augusto va mantenir externament les institucions republicanes, però en realitat va reinar com un autòcrata durant més de 40 anys. Va acabar amb un sigle de guerres civils i va donar a Roma una època de pau (Pax Romana), prosperitat i grandesa imperial.
Edificis principals
l'imperi
la societat romana
eix cronològic
Senat: Assamblea i magistrats
Möchten Sie kostenlos Ihre eigenen Notizen mit GoConqr erstellen? Mehr erfahren.