Les roques formen un gran arxiu de perda que ens permet reconstruir la història de la Terra, es daten i s'ordenen respecte el present mitjançant un conjunt de tècniques anomenades Geocronologia que permettent mesurer el temps geològic.

Depenent de la tècnica, es distingeixen dos tipus de datacions:

ABSOLUTES: Permet atribuir una edat concreta a un material.
- Tècniques biologiques, estatigràfiques i radiomètriques.
RELATIVES: Serveixen per ordenar les roques segons l'antiguitat a través de l'estudi dels materials que les componen i els processos geológica a què han estar sotmesos.

RELLOTGES BIOLÒGICS:

Tècniques de geocronologia absoluta basades en les pautes de desenvolupament de rítmiques que molts éssers vius presenten.

Ex: Anells de ceixement dels arbres i els coralls.

Els anells de creixement dels arbres: cada any del seu creixement genera un parell d'anells, un clar i l'altre fosc, si es contem sabem l'edat de l'arbre.

El gruix dels anells està relacionat amb les condicions ambientals en que creix l'arbre. Si són dolentes (sequeres, baixa activitat fotosintètica...) els anells són molt prims.

Rellotges moleculars: un altre exempe de tècnica absoluta. daten basant-se en les taxes de mutació de l'ADN, la seqüència de nucleòtids de determinats gens.

RELLOTGES ESTAIGRÀFICS:

Les varves glacials són estrats de poc gruix dipositats estacionalment al fons dels llacs de desgel d'un front glacial. Es poden correlacionar amb les que es troben a altres llocs i permeten obtenir cronologies de fins a 100.000 anys.

Cada varva representa un any i és formada per dues franges:

Franja clara: formada per llim o arena, es diposita entre la primavera i la tardor.
Franja fosca: d'argila i matèria orgànica present al llac, es diposita a l'hivern.

RELLOTGES RADIOACTIUS: EL MÈTODE RADIOMÈTRIC.

La radioactivitat es produeix per la desintegració dels nuclis d'àtoms inestables (radi, urani, plutoni, carboni...). En les desintegracions, l'element inicial es transforma en un altre diferent (a ritme estimable). La datació radiomètrica calcula l'edat d'un material a partir dels percentatges que conté de l'element inicial i de l'element resultant per la desintegració.

La desintegración de la meitat dels àtoms radioactius es produeix en un període de temps fix: Període de vida mitjana o semidesintegració.

El métode radiomèric no es pot utilitzar amb totes les roques, les més adéquates són les magmàtiques perquè els minerals es formen alhora que la roca per tant si esbrinem la edat de un mineral, també de la roca.

Les sedimentaries, no són fiables perquè sovint estan formades per fragments de altres roques i cada fragment pot tenir una edat diferent.

	Erstellt von Júlia Mendoza vor etwa 7 Jahre

Notiz am Geología, erstellt von Júlia Mendoza am 12/10/2017.