LA SOCIOLINGÜÍSTICA ÉS UNA DISCIPLINA QUE ESTUDIA L'ÚS LINGÜÍSTIC CONDICIONAT PEL CONTEXT SOCIAL, LA INTERRELACIÓ DE LA LLENGUA AMB LA SOCIETAT.
EL CATALÀ ÉS
UNA LLENGUA ROMÀNICA
UNA LLENGUA LLATINA
UNA LLENGUA ROMÀNICA QUE PROVÉ DEL LLATÍ POPULAR
UNA LLENGUA ROMÀNICA QUE PROVÉ DEL LLATÍ CULTE O LITERARI
EN L'ACTUALITAT HI HA 9 LLENGÜES ROMÀNIQUES
EL CATALÀ O CASTELLÀ (ESPANYOL)
EL FRANCÈS
EL GALAICOPORTUGUÉS
L'ITALIÀ
L'OCCITÀ (O PROVENÇAL , AL SUD DE FRANÇA)
L'ARANÈS (N'ÉS UNA VARIANT GEOGRÀFICA)
EL RETOROMÀNIC (AL CANTÓ SUÍS DELS GRISONS)
EL ROMANÈS
EL SARD ( A L'ILLA DE SARDENYA)
EL LLEONÉS, L'ARAGONÈS, EL GASCÓ I EL FRANCOPROVENÇAL ES CONSIDEREN LLENGÜES EMBRIONÀIRES.
ELS FACTORS QUE FAN POSSIBLE LA FORMACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA SÓN
EL SUBSTRAT
EL GRAU D'INTENSITAT DE LA ROMANITZACIÓ
EL SUPERSTRAT
LA VIDA POLÍTICA POSTERIOR
QUE ÉS EL SUBSTRAT DE LA LLENGUA CATALANA?
LES LLENGÜES PARLADES PELS POBLES DEL TERRITORI ABANS DE LA CONQUESTA ROMANA.
LA IMPLANTACIÓ DE LA ROMANITZACIÓ I LA PROCEDÈNCIA DIALECTAL I SOCIAL DELS COLONITZADORS.
LES APORTACIONS, ESPECIALMENT LÈXIQUES, POSTERIORS ALS ROMANS DE LES LLENGÜES DE LES DIFERENTS RACES QUE VAN CONVIURE AL TERRITORI.
QUE ÉS EL GRAU D'INTENSITAT DE LA ROMANITZACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA?
LES LLENGÜES PARLADES PELS POBLES DEL TERRITORI ABANS DE LA CONQUESTA ROMANA
QUE ÉS EL SUPERSTRAT DE LA LLENGUA CATALANA?
QUE VOL DIR DIGLÒSIA (ALS SEGLES IX A XI EL POBLE JA PARLA CATALÀ)
LA CONVIVÈNCIA (BARREJA) DE DUES LLENGÜES EN UN MATEIX TERRITORI I EN UN MATEIX TEMPS
UNA LLENGUA PROVINENT DELS VISIGOTS
UNA LLENGUA OCCITANA
UNA LLEGUA EN LA QUAL ESTAVEN ESCRITS ELS DOCUMENTS (LLATÍ ALLUNYAT DEL CLÀSSIC)
EN QUIN ANY I MITJANÇANT EL "CONCILI DE TOURS" L'ESGLÉSIA MANA OFICIALMENT ALS SACERDOTS QUE PREDIQUIN EN LA LLENGUA DEL POBLE PERQUÈ SE'LS ENTENGUI
813
711
719
153 AC
ÉS EL SEGLE XII L'ÉPOCA D'EXPANSIÓ TERRITORIAL I DINÀSTICA. S'INICIEN LA CORONA D'ARAGÓ I EL CATALÀ ESCRIT ELS PRIMERS TEXTOS ESCRITS EN CATALÀ SÓN DE LA SEGONA MEITAT D'AQUEST SEGLE
FORUM IUDICIORUM (CODI DE LLEIS VISIGÒTIC ESCRIT EN LLATÍ, DEL QUAL CONEIXEM AL TRADUCCIÓ D'UN PETIT FRAGMENT AL CATALÀ)
BLANQUERNA
LES HOMILIES D'ORGANYÀ. VUIT FULLS DE SERMÓ EN PROSA, ON L'AUTOR COMENTA PASSATGES DE L'EVANGELI.
LLIBRE DELS FEYTS
A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIII NEIX LA PROSA LITERÀRIA CATALANA, AMB L'OBRA EXTRAORDINÀRIA DEL MALORQUÍ
RAMÓN LLULL
DICTADA PER JAUME I
BERNAT DESCLOT
PERE EL GRAN
EL MALLORQUÍ RAMÓN LLULL SEGLE XIII (1232-1315) A BANDA D'ESCRIPTOR VA SER
FILÒSOF
MÍSTIC
MISSIONER
BISBE
CAPELLÀ
EN QUIN IDIOMA S'ESCRIUEN ELS TEXTOS POÈTICS EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIII?
EL LLATÍ POPULAR
EN CATALÀ
EN OCCITÀ
EN UNA BARREJA ENTRE LLATÍ POPULAR I CATALÀ ROMÀNIC
QUE EREN ELS TEXTOS DE: ELS USATGES DE BARCELONA, ELS FURS DE VALÈNCIA, EL LLIBRE DE LES COSTUMS DE TORTOSA I LES ORDENANCES DELS CORREDORS DE LA LLOTJA ?
OBRES LITERÀRIES ESCRITES EN CATALÀ
TEXTOS JURÍDICS I COMERCIALS ESCRITS EN CATALÀ
OBRES POÈTIQUES ESCRITES EN CATALÀ
AUTOBIOGRAFIES DEL MOMENT ESCRITES EN CATALÀ
QUI VA SER EL CREADOR DE LA PROSA LITERÀRIA I CIENTÍFICA CATALANA?
NARCÍS OLLER
AUSIES MARC
RAMÓN LLULL ( MALLORCA 1232-1315) VA ESCRIURE UNES 250 OBRES EN CATALÀ (PERQUÈ L'ENTENGUI TOTHOM NO NOMÉS L'ESGLÉSIA) DE TEMES CIENTÍFICS,FILOSÒFICS,TEOLÒGICS I LITERARIS
QUI ESCRIU BLANQUERNA, ARBRE DE LA CIÈNCIA, LLIBRE DE CONTEMPLACIÓ DE DÉU, LLIBRE DE L'ORDRE DE CAVALLERIA?
JAUME I
NARCÍS OLER
EN AQUEST SEGLE XIII S'ESCRIUEN DUES DE LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES QUE HISTORIAVEN ELS FETS DEL MOMENT, DESDE EL PUNT DE VISTA LINGÜÍSTIC SÓN DE GRAN INTERÈS, PERQUÈ AMB ELLES LA PROSA CATALANA ASSOLEIX LA MADURESA.
LA CRÒNICA DE JAUME I O LLIBRE DELS FEYT (1274) AUTOBIOGRAFIA DICTADA PEL MATEIX REI JAUME I
LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT (1288) NARRA ELS FETS DESDE LA FORMACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ FINS A LA MORT DE PERE EL GRAN (PROTAGONISTA)
LLIBRE DE L'ORDRE DE CAVALLERIA
LLIBRE DE CONTEMPLACIÓ A DÉU
L'INICI DELS MOMENTS MÉS BRILLANTS DE LA LITERATURA CATALANA, QUE COINCIDEIX AMB LES CONQUESTES DE SARDENYA I GRÈCIA VA SER AL
SEGLE XIII
SEGLE XII
SEGLE XIV
SEGLE XV
QUI VA SER EL PRIMER EN INTUIR L'ESTRET LLIGAM ENTRE EL PODER I LA LLENGUA I GRÀCIES A AIXÒ LA LLENGUA CATALANA ESDEVINDRÀ LA LLENGUA MÉS ESTESA I DIFOSA DE LA CORONA?
EL REI, JAUME I
L'ESCRIPTOR BERNAT DESCLOT
EL REI CATALÀ,PERE EL CERIMONIÓS
A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIV S'ESCRIUEN LES ALTRES DUES GRANS CRÒNIQUES :
LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER, "GIRONÍ "(1325) LA MÉS EXTENSA
LA CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS " FILL D'ALFONSII EL BENIGNE"(1386) SET LLIBRES
LA CRÒNICA DE JAUME I O LLIBRE DELS FEYTS
LA CRÓNICA DE BERNAT DESCLOT
LA CANCELLERIA REIAL ÉS EL GRAN CENTRE DEL NOU CORRENT CULTURAL I LITERARI, DE L'HUMANISME, A CATALUNYA
QUINA ÉS LA FIGURA MÉS DESTACABLE DE LA CANCELLERIA
BERNAT METGE (1340/46-1413)
PERE EL CERIMONIÓS
RAMÓN LLULL (1232-1315)
EL PRIMER ESCRIPTOR QUE TRADUEIX OBRES CLÀSSIQUES, QUE ESCRIU AMB MIRES EXCLUSIVAMENT LITERÀRIES I QUE INCORPORA L'HUMANISME VA SER BERNAT METGE (1340/46-1413)
QUI VA ESCRIURE LO SOMNI (1339) LA PRIMERA OBRA HUMANÍSTICA A ESPANYA
RAMON LLULL (1232-1315)
RAMÓN MUNTANER
QUINA LLENGUA S'UTILITZAVA PER ESCRIURE POESIA AL LLARG DEL SEGLE XIV I INÍCI DEL SEGLE XV?
CATALÀ
LLATÍ POPULAR
DISGLÒSSIA
OCCITÀ O CATALÀ ACCITANITZAT
QUIN SEGLE HA ESTAT QUALIFICAT COM A SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA?
SEGLE XVI
EL CORRENT CULTURAL QUE CONDICIONA LITERÀRIAMENT EL SEGLE XV ÉS L'HUMANISME (ENTENDRE LA VIDA D'UNA MANERA DIFERENT)
AMB L'EVOLUCIÓ DE L'HUMANISME LITERARI S'ARRIBA AL RENAIXEMENT, ALS TEMPS MODERNS
QUAN ES VA INVENTAR LA IMPRENTA ?
AL SEGLE XIII
AL SEGLE XIV
A PRINCIPIS DEL SEGLE XV
A MITJANS DEL SEGLE XV
QUIN ES EL POETA QUE TRENCA DEFINITIVAMENT AMB LA POESIA TROVADORESCA I ESCRIU MÉS DE DEU MIL VERSOS PLENAMENT EN CATALÀ?
JOANOT MARTORELL
POMPEU FABRA
RAMON MUNTANER
AUSIÀS MARCH
JOANOT MARTORELL ÉS L'AUTOR DE LA NOVE·LA PROFANA MÉS LLEGIDA DURANT EL SEGLE XV
TIRANT LO BLANC
JOANOT DE ROCACORBA
QUI ESCRIU L'ESPILL O LLIBRE DE LES DONES?
ROÍS DE CORELLA
JAUME ROIG
QUI VA ESCRIURE LA NOVEL·LA CAVALLERESCA CURIAL E GÜELFA ?
ANÒNIM
ROIS DE CORELLA
LA UNIÓ DINÀSTICA DELS TRASTÀMARA (1412) NO VA TENIR CAP REPERCUSSIÓ IMMEDIATA EN L'ÀMBIT LINGÜÍSTIC ARA BÉ LA LLENGUA DELS MONARQUES A LA CORT ERA EL CASTELLÀ EL QUE PROVOCARÀ A LA LLARGA EL CANVI LINGÜÍSTIC.
PER AL POBLE CATALÀ EL CASTELLÀ ERA UNA LLENGUA DESCONEGUDA AL SEGLE XV
QUI VA CONQUERIR AL RENAIXEMENT (1443) NÀPOLS I VA INSTAURAR EL CASTELLÀ COSA QUE VA PROVOCAR EL BILINGÜISME.
ELS TRASTÀMARA
GUIFRÉ EL PILÓS
JOAN BERENGUER
ALFONS EL MAGNÀNIM
SI EN LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XV EL CATALÀ S'USA PLENAMENT EN ELS ÀMBITS FORMALS I INFORMALS, EN LA SEGONA MEITAT COMENÇA A APARÈIXER EL CASTELLÀ EN L'ÀMBIT CULTE O FORMAL.
EL SEGLE XVI A XVIII ÉS UNA ÈPOCA DE RETROCÉS DE LA LENGUA CATALANA PERQUÈ HI HA UNA PÈRDUA DE CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA, PERQUÈ LA CORONA D'ARAGÓ QUEDA LLIGADA DEFINITIVAMENT AL PROJECTE DE MONARQUIA DELS REIS CATÒLICS.
QUI VA ESCRIURE AL SEGLE XVI LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA (1557)
CRISTÒFOR DESPUIG
PERE SERAFÍ
C. DESPUIG
JOAN TIMONEDA
DE LA PRODUCCIÓ CULTA AL SEGLE XVII CAL DESTACAR
EL RECTOR DE VALLFOGONA
FRANCESC FONTANELLA
ERNEST LLUC
L'ANY 1659 CASTELLA I FRANÇA SIGNEN EL TRACTAT DELS PIRINEUS, PER EL QUAL PASSEN A SOBIRANIA FRANCESA
EL ROSELLÓ
LA MEITAT DE LA CERDANYA
EL CAPCIR
VALLESPIR
SEGLE XVIII, LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1702-1714), EN QUE GUANYA FELIP D'ANJOU (FELIP V), ES DICTEN ELS DECRETS DE NOVA PLANTA QUE ANUL·LEN EL CATALÀ A VALÈNCIA BALEARS (MENYS A MALLORCA SOTA DOMINACIÓ ANGLESA) I CATALUNYA
DURANT LA REPRESSIÓ DEL CATALÀ PER EL DECRET DE NOVA PLANTA, SEGLE XVIII HEM DE DESTACAR
CALAIX DE SASTRE (1769-1816) DE RAFAEL D'AMAT I DE CORTADA (BARÓ DE MALDÀ)
LES OBRES TEATRALS DE LUCRÈCIA (1769) I ROSAURA (1783) DEL MENORQUÍ JOAN RAMIS I RAMIS
EL 1883 MARCA L'INICI SIMBÒLIC DE LA RENAIXENÇA, AMB LA PUBLICACIÓ DEL POEMA "LA PÀTRIA" DE BONAVENTURA CARLES ARIBAU.
EL MOVIMENT CULTURAL ARREU D'EUROPA EN EL SEGLE XIX ÉS EL ROMANTICISME.
JOAQUIM RUBIÓ I ORS, MANUEL MILÀ I FONTANALS, VICTOR BALAGUER I ANTONI DE BOFARRULL RESTABLEIXEN ELS JOCS FLORALS (CERTAMENS POÈTICS), PEÇA CLAU EN LA RESTAURACIÓ DE LA LLENGUA L'ANY
1859
1985
1895
1853
A LA FI DE SEGLE XIX APAREIX UNA REVISTA QUE JUGA UN PAPER MOLT IMPORTANT EN LO QUE ES LA RECOMANACIÓ LINGÜÍSTICA I POSEN LES ASES DE LES NORMES ORTOGRÀFIQUES COM ÉS DIU LA REVISTA
L'AVENÇ
POMPEU
FABRA
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS DEL L'ANY 1913
QUI PUBLICA "LO CATALANISME" (1886)
VALENTÍ ALMIRALL
JOAQUIM RUBIÓ ORS
BONAVENTURA CARLES ARIBAU
