Entre 16 y 20 inspiracions per minut.

De unes 12 respiracions per minut als 10 anys.

Entre 12 i 16 inspiracions per segon.

De unes 40 inspiracions per minut en els nedons.

Les pulsacions per minut superiors a 70 corresponen a situacions d'emergeència.

Només és important observar la seva freqüència.

Necessiten una atenció urgent les víctimes que presenten un pols molt débil o irregular.

Les pulsacions per minut superiors a 100 en nedons corresponen a situacions d'emergència.

Administrar-li un calmant.

Sentar-la en una cadira.

Colocar-la en la posició que es trobi més cómode si no es contraproducent.

Donar-li petits sorbs d'alguna beguda alcohólica.

No es té en compte, ja que no es por medir.

Es imprescindible portar sempre un termómetre.

Es valora per comparació amb la propia temperatura.

No aporta informació rellevant sobre l'estat de la víctima.

No n'hi ha.

En una urgència es comença inmediatament amb l'atenció a la víctima.

En una emergència no es pot esperar a allunyar a la víctima de la zona de perill.

En una emergència la víctima té menys possibilitats de sobreviure.

La de fer el socorrista experimentat.

Consisteix en determinar les constants vitals.

Necessita de petits aparells per portar-se a terme.

Té en compte si el pacient sangra.

Obrir la vía respiratoria.

Comprobar que respira.

Comprobar que té pols.

Avaluar si está conscient.

Obrir les víes aérees

Prendre el pols.

Veure si hi ha hemoragies

Parlar a la víctima, per veure si està conscient.

Si té enfermetats previes.

Quin grup sanguini té.

Si está rebent algún tractament mèdic.

Quins menjars. begudes o tòxics ha ingerit.

Decidir qué ajuda necessita la víctima

Disposar de dades que permitin prioritzar les atencions

Prevenir si algú pot sofrir complicacions greus abans de l'arribada de l'assistencia.

Les tres anteriors ho son.