Activitat 2

jo CERCAVA la vista que s’albirava pels grans finestrals, de tant en tant, com una aconhortadora evasió, i veia de cara a l’est un paisatge nou, desconegut, fet de llunyanies àrides, de pujols sense gràcia i d’una claredat de cel límpid i eixut.

o cercava la vista que s’albirava pels grans finestrals, DE TANT EN TANT, com una aconhortadora evasió, i veia de cara a l’est un paisatge nou

un home amb ulleres de cristalls GRUIXUTS...

M’havien manat de fer tiretes de xarol d’uns quinze centímetres de llargària per un i mig d’ample i, cada mitja hora o a vegades menys, venia un operari de primera o de segona, però indefectiblement orgullós de la seua PERÍCIA, a veure el meu treball i aconsellar-me, si no és que em criticava obertament

Durant els primers mil·límetres d’aquesta
trajectòria ‒iniciada amb més esperança que no pas convenciment‒, l’envaeix el VERTIGEN

Per a la gota, en canvi, aquesta
ESTONA conté part de la vellesa i tota la maduresa. El temps necessari per oblidar el que ha viscut més recentment i recordar només els primers temps de vida

Li costa mantenir una forma esfèrica. La inèrcia li TIBA la pell. Tant, que li agradaria ser de mercuri

La gota esclata i s’escampa en mil BOCINS que, indiferents al tacte d’acer inoxidable de la pic

Un llum verd del pont feria l’aigua GAIREBÉ sota els seus peus. Es tragué un mocador de la butxaca

Un llum
verd del pont feria l’aigua gairebé sota els seus
peus. Es tragué un mocador de la butxaca, es descordà la brusa i se’l posà entre el pit i la camisa
xopa. Sentí una mica de benestar i CLOGUÉ els ulls

Quan obrí els ulls veié que, enllà del riu, al fons del cel, un halo rogenc tenyia la boira. Li semblà que tornava a sentir CREPITAR la fusta encesa, que el fum tornava a ofegar-la

Havien deixat la porta oberta i l’aire feia entrar la boira i APROPAVA el martelleig enervant de la base. Després se n’anaren