Nom i cognoms: Data:

PROVA D’AVALUACIÓ

Eix cronològic de l’islam a la Península Ibèrica

1. Llegeix atentament el text següent. A mida que vagis llegint, subratlla els fets rellevants de que hi trobes, amb les dates, les causes i les conseqüències corresponents. Si hi ha alguna paraula que no entens pots consultar el glossari de a unitat.

L’islam a la Península Ibèrica

L’islam és una religió monoteista que creu en un Déu únic. Va ser transmesa als éssers humans mitjançant el profeta Mahoma. Després de la mort de Mahoma, els àrabs van escampar l’islamisme per Àfrica, Àsia i part d’Europa.

Els exèrcits musulmans van iniciar la conquesta de la Península Ibèrica l’any 711. Conquistaren el regne visigòtic. Els visigots, ja afeblits a causa de baralles internes, van ser incapaços d’encarar-s’hi. El rei visigot Roderic va morir a la batalla de Guadalete i les seves tropes es dispersaren. Els exèrcits musulmans van avançar ràpidament i ocuparen les principals ciutats d’Andalusia i Toledo, capital del regne visigòtic. En set anys van controlar tota la Península, llevat de les zones més muntanyoses o despoblades.

Una vegada controlat el territori, que els musulmans van anomenar Al-Andalus, es va convertir en una província o emirat dependent del califat omeia de Damasc. La capital de l’emirat es va establir a la ciutat de Còrdova i van nomenar un valí (governador), que hi exercia el poder. Els exèrcits musulmans van continuar la conquista més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats a Poitiers (732) i es replegaren definitivament a la Península.

L’any 929, Abd al-Rahman III es va sentir fort per fer-se independent religiosament i es va proclamar califa dels creients d’Al-Andalus. Naixia així el califat de Còrdova. L’època del califat (929-1036) va ser la de màxima esplendor i estabilitat d’Al-Andalus. Es va produir una gran expansió econòmica i es van frenar els intents d’expansió dels regnes cristians hispànics, especialment en època d’Al-Mansur.

A partir de l’any 1008, la unitat del califat es va començar a desintegrar. En menys de 30 anys (1008-1031), Al-Andalus es va fragmentar en més de 25 regnes, les taifes, una mena de ciutats Estat, envoltades de territori, amb la ciutat com a centre econòmic. Malgrat l’ajuda dels musulmans procedents del nord d’Àfrica (almoràvits i almohades), al segle XIII els cristians van conquistar la majoria de terres d’Al-Andalus. La taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure a l’avanç dels regnes cristians al segle XIII.

Tot i l'avanç dels regnes cristians i la dissolució de l'Al-Àndalus al 1492, part de la comunitat, la cultura i l'art islàmic van seguir presents, perdurant fins els temps actuals.

2. Un cop subratllats els fets rellevants amb les dates, les causes i les conseqüències corresponents, situa tota la informació en un eix cronològic i explica els fets utilitzant les teves pròpies paraules. Per la seva elaboració disposes de tota la part de darrere del full.

	Erstellt von Teresa Luque vor etwa 6 Jahre

Historia Notiz am Activitat avaluació Islam, erstellt von Teresa Luque am 15/11/2018.