UNITAT –1: MOVIMENTS I FORCES TEMA 1 LA MESURA

1. Magnituds i Unitats.

1.1 Vectors

- Mòdul

- Direcció i sentit => angle

- Punt d’aplicació => fer gràfica.

Estudiar direcció i sentit en els quatre quadrants

Vector unitari

Base canònica

Operacions amb vectors

-Gràficament o analíticament.

Gràfica: regla del paral·lelogram o del poligon.

Exemple:

A (2,3) ; B(4,-1); C(0,6);D(7,0)= (13,8)

Video:

http://www.youtube.com/watch?v=uFBNlDqg78g

-Analítica:

A(3,1) + B(-2,4); A(2,2) – B(3,1) ; A(-2,3) +B(-1,-4); A(3,-1) – B(1,2)

Exercicis:

1. Un cos està sotmès a les següents forces:

F1 = 5 N (0º); F2 = 3N(45 º) ¸F3 = 2N(90º); F4= 8 N(240º). Trobeu mòdul i direcció i sentit de la força resultant. R.(4,2N; -42º)

2. Dos llenyataires volen acabar de fer caure un arbre amb dues cordes de 12 m de longitud. Les lliguem a l’arbre i se separen 12 m entre ells. Si cadascun fa una força de 300 N, quina força actuarà sobre l’arbre i en quina direcció? R( 520 N; 270º)

3. Exercicis fotocòpia

1.2 Sistema Internacional d'Unitats

Els científics per concretar quines magnituds i unitats havien de ser considerades més importants, a l'any 1960, en la Conferència de Peses i Mesures feta a París, s’acceptà el Sistema Internacional d'Unitats(S.I.) proposat a principi de segle per l’italià Giorgi. Actualment Taula 3.P.12

- Exercici 7. P. 23

- Exercici 6-8-9-10-11-12-13-16. P.23-24(A casa)

1.3. Notació científica.

Quan s’expressa un nombre en potències de 10.

Ex.: 450.000 = 4,5·105

Exercici 1. P. 22

2. Càlcul d’errors.

Quan es mesura una magnitud aquesta sempre és aproximada, sempre ve afectada per un cert error de mesura. Aquests errors poden ser sistemàtics i accidentals (aleatoris).

2.1 Errors sistemàtics:

Són produïts per utilitzar aparells mal construïts. Es poden evitar comprovant els aparells de mesura.

2.1.1 Xifres significatives. Casos.

- Definició.

És el nombre de xifres amb el qual es dóna el resultat d’una mesura

Ex.: 0,27 té dues xifres significatives, ja que: 2,7·10-1

0,00493 => té tres xifres significatives, ja què: 4,93·10-3

21,00 => té quatre xifres significatives

5,49 té tres xifres significatives.

- Casos.

a) Arrodoniment: Quan és vol un nombre de xifres significatives determinades. Ex.: Arrodonir a la centèsima el número 4,5678(4,56 ó 4,57?). Com la xifra següent és superior a 5(7), el resultat correcte és 4,57.

b) Operacions matemàtiques

Sumes, restes, multiplicacions i divisions: S’expressa el resultat amb el mateix nombre de xifres significatives que el nombre que en té menys. Ex.:

4,32 +5,1 =(9,42)=9,4.

2,5 · 4,37 = (10,925)=11(Arrodonint).

3,82 /3 = 3,82/3,00= (1,27333) = 1,27 (Arrodoniment)

- Qüestió 14. P.22

2.2 Errors accidentals:

Són produïts al fer les lectures de les mesures a causa del límit de percepció de la vista de l'observador. Aquests errors es poden reduir repetint la mesura moltes vegades i es pren com a valor mesurat més probable la mitjana (x) dels valors.

2.2.1 Error absolut i relatiu d’una mesura

.

Error absolut és la diferència entre el valor mesurat i el valor exacte o més probable (mitjana).

Error relatiu és el quocient entre l'error absolut i el valor exacte o més probable (mitjana). Aquest error dona la precisió de la mesura..

- Exercici 26- 31 P.24-25

- Exercici 29-32 P.25 (A Casa)

2.2.2 Expressió del resultat d’una mesura.

_ _

L’expressió : (x ± ea ) (unitat) o bé; x (unitat) ± er

D’on ea ,és el valor màxim dels ei{ entre |xi més petita – mitjana| i entre |xi més gran – mitjana|}

_

er = ea / x

d’on : x = mitjana aritmètica

Exemple 3 P. 18

Exercici 34-35 P. 25

Exercici 33-36-38. P. 25(A casa)

3. El mètode científic

3.1 Concepte de Ciència.

Es defineix la Ciència com el saber contrastat. El terme "saber" es refereix a tot coneixement adquirit(experiència pròpia o per comunicació d'altres persones), i el terme "contrastat" significa la necessitat de superar unes condicions per ser acceptat com correcte. L'explicació teòrica ha de concordar amb l'experimentació al ser reproduïda. Ex.: "Déu o vapor".

Finalment, la Ciència pretén comprendre la realitat. Juli Verne (1828-1905), escriptor francès, va dir que "la ciència es composa d'errors,que a la vegada són els passos cap a la realitat" Isaac Asimov la defineix de forma simple:"És curiositat".

Aquest coneixement ha estat adquirit en el temps, i és el resultat dels esforços de molts homes i dones que han fet ús, de dos procediments fonamentals:

- 1r.: L'observació amb experimentació.

- 2on.: El raonament.

3.2 Mètode Científic. Llei. Hipòtesi. Teoria.

El mètode científic és un procés de treball que utilitzen els científics per a la comprensió del món.. Aquest procés consisteix en l'observació de la natura, en l'experimentació, i en descriure els fenòmens el més exactament possible.

Al multiplicar-se les observacions, es poden trobar certes regularitats, fer una anàlisi d'aquestes regularitats és deduir una llei. Aquesta es pot expressar, si és possible, en forma matemàtica. La llei és una descripció del fenomen.

L'explicació, la raó, el per què, de la llei s'anomena hipòtesi. Hi pot haver diferents explicacions d'una mateixa llei, això, vol dir que disposem de vàries hipòtesis.

Aquella hipòtesi que permeti deduir prediccions, que concordin amb els fets observats, rep el nom de teoria.

Resumint, el mètode científic comprèn cinc etapes:

1- Acumulació de fets observables.

2- Generalització de fets en lleis.

3- Plantejar hipòtesis per explicar els fets i les lleis.

4- Comparar les diferents hipòtesis amb els resultats

experimentals.

5- Predir nous fets.

En realitat, és aquesta última etapa, que constitueix la veritable funció de l'especulació teòrica, ja que, permet el continu avenç en el coneixement del nostre món.

- Llegir Exemple 4

Pràctica 1- Càlculs d’errors

PRÀCTICA 2- Mètode científic P.26

	Erstellt von jbalsell vor mehr als 11 Jahre

Notiz am Física-1, erstellt von jbalsell am 12/08/2013.

Física-1