En quins casos està garantit el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques?
En tots els casos i moments
Sempre, excepte en cas de resolució judicial.
Les telefòniques en cap cas
Sempre, excepte en cas d’investigació policial per presumpte delicte greu.
Quan s’ha d’autoritzar prèviament el dret de reunió pacífica i sense armes?
Sempre que comporti ocupació de la via pública.
Només durant les campanyes electorals
Quan concorrin diferents manifestacions en un mateix dia, hora i lloc
Mai. Només s’ha de comunicar prèviament a l’autoritat en els casos de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions
Qui té legitimitat per a interposar el recurs d’emparament davant del Tribunal Constitucional?
Tota persona jurídica que invoqui un interès legítim, a més del Defensor del Poble i del Ministeri Fiscal
Els jutges que dictin sentències sobre Drets Fonamentals
Només el Ministeri Fiscal
El Fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia corresponent, en casos de Drets Fonamentals
Quina és la llengua oficial de l’Estat espanyol?
El castellà, el català, el gallec i el basc, a tot el territori de l’Estat
El castellà, el català, el valencià, el gallec i el basc, a tot el territori de l’Estat
El castellà. Les altres llengües espanyoles també seran oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts
Només el castellà o espanyol
Segons la Constitució, els poders de l’Estat emanen de:
Les Corts Generals.
El Congrés dels Diputats
La Corona
El poble espanyol
La tutela dels drets fonamentals i les llibertats públiques previstos a la Constitució pot demanar-se davant del Tribunal Constitucional mitjançant el recurs de/d’:
Alçada
Reposició
Revisió.
Empara
Segons la Constitució espanyola, la qüestió de confiança es planteja pel?
Consell de Ministres per acord de la majoria dels seus membres.
President del Govern, prèvia consulta al Rei.
President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres
President del Govern, prèvia consulta al President del Congrés dels Diputats o del Senat, a opció seva
És funció del Govern:
Exercir la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis.
Aprovar les lleis de Pressupostos Generals de l’Estat
Aprovar el règim organitzatiu i de funcionament del Consell General del Poder Judicial
Nomenar els ministres
Correspon al/a la President/a del Govern d’Espanya
Proposar al Rei el nomenament i separació de la resta de membres del Govern
Referendar la decisió del Rei de nomenar membres del Consell General del Poder Judicial
Declarar l’estat d’alarma.
Aprovar els Reals Decrets-Lleis
D’acord amb la Constitució, la moció de censura
Ha de ser aprovada per la majoria simple del Congrés
Ha de ser aprovada per la majoria absoluta del Congrés i del Senat
Ha de ser aprovada per la majoria absoluta del Congrés
Ha de ser aprovada per la majoria simple del Congrés i del Senat.
D’acord amb la Constitució, l’òrgan consultiu suprem del govern de l’Estat és
El Consell d’Estat
El Tribunal Constitucional
L’Advocacia General de l’Estat
La Comissió Jurídica Assessora
Les Corts Generals
Aproven els Pressupostos Generals de l’Estat
Dirigeixen la política interior i exterior.
Controlen la legalitat de l’actuació administrativa
Arbitren i moderen el funcionament regular de les institucions
La norma que aprova un Estatut d’Autonomia és una llei:
Marc.
D’harmonització
Ordinària.
Orgànica.
El Tribunal de Comptes depèn de:
El Tribunal Suprem
El Tribunal Constitucional.
El Govern.
La iniciativa legislativa la pot tenir:
Només el Congrés dels Diputats
Només el Congrés dels Diputats i el Senat
Només el Congrés dels Diputats, el Senat i el Govern
El Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern, Assemblees legislatives de les Comunitats Autònomes o 500.000 signatures acreditades
L’aprovació de la moció de censura requereix de:
La majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats
La desena part dels diputats del Congrés.
La majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats i del Senat.
La majoria simple dels membres del Congrés dels Diputats.
En les causes contra Diputats/des i Senadors/es serà competent:
La Sala Penal de l’Audiència Nacional
La Sala Penal del Tribunal Suprem.
El Jutjat d’Instrucció que correspongui
El Jutjat central Penal que correspongui.
La Institució del Defensor del Poble segons la Constitució espanyola es regularà per:
Llei ordinària
Reglament.
Llei orgànica.
Instrucció.
L’exercici de la potestat jurisdiccional en tot tipus de processos correspon:
Exclusivament als Jutges i Magistrats determinats per la llei.
Al Tribunal Constitucional.
Exclusivament als Jutges i Tribunals determinats per un reglament.
Als Jutges i Tribunals que determini un acord del Consell General del Poder Judicial
D’acord amb la Constitució espanyola, els Jutjats i Tribunals exerceixen:
La funció d’executar les ordres del Consell General del Poder Judicial.
Les funcions de jutjar i fer executar allò que ha estat jutjat
La funció de jutjar, exclusivament.
La funció de conèixer del recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb rang de llei.
El/la president/a del Consell General del Poder Judicial és alhora:
President/a del Tribunal Constitucional
President/a del Tribunal de Comptes
President/a del Senat
President/a del Tribunal Suprem
D’acord amb la Constitució espanyola, la base de l’organització i el funcionament dels Tribunals és:
El principi d’unitat nacional
El principi de jurisdicció digital
El principi d’unitat jurisdiccional.
El principi de professionalitat
D’acord amb la Constitució espanyola, el Ministeri Fiscal té per missió:
Promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, exclusivament.
Promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la llei.
Promoure l’acció de la justícia en defensa de l’interès públic si és requerit pel Consell General del Poder Judicial
Promoure l’acció de la justícia en defensa de les administracions públiques
Quin d’aquests principis NO regula l’actuació de jutges i magistrats?
Inamobilitat.
Responsabilitat.
Legalitat.
Jerarquia
Qui nomena el/la President/a del Tribunal Suprem?
El Rei, a proposta del/de la President/a del Govern.
El Rei, a proposta del Congrés dels Diputats per una majoria de tres cinquenes parts en primera votació o el candidat més votat en una segona votació.
El Rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres en primera votació o el/la candidat/a més votat en una segona votació.
El Rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial per unanimitat dels seus membres.
L’aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigeix:
El vot favorable de la majoria absoluta de la Comissió Legislativa Permanent del Congrés dels Diputats competent per raó de la matèria.
El vot favorable de la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte
El vot favorable per majoria simple del Congrés i del Senat
L’acord adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta de les CortsGenerals reunides en sessió conjunta
A qui correspon ordenar la immediata publicació de les Lleis aprovades?:
Al/a la President/a del Govern
Al Consell de Ministres.
Al/a la Ministre/a competent per raó de la matèria
Al Rei.
Quines són les fonts de l’ordenament jurídic espanyol?
El poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial.
El Rei, el/la president/a del Govern i el/la president/a del Congrés
La llei, el costum i els principis generals del Dret.
Les sentències formulades pels jutges i tribunals
Com s’anomenen les lleis aprovades per les Corts Generals que atribueixen competències legislatives a les comunitats autònomes, en matèries de competència estatal, sota els principis, bases i directrius establerts per la mateixa llei?
Lleis marc.
Lleis de bases
Directives
Estatuts d’Autonomia.
Les lleis tramitades a proposta del Consell de Ministres inicien el seu tràmit legislatiu al Congrés a partir de:
Una proposta de llei.
Un projecte de llei.
Una moció legislativa
Una proposta de resolució
Quina d’aquestes normes té la consideració de reglament autonòmic?
Reial decret
Ordenança.
Ordre.
Decret legislatiu.
D’acord amb la Constitució espanyola, l’Estat s’organitza territorialment:
En municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin.
En municipis, en províncies i en mancomunitats
Només en municipis i en Comunitats Autònomes
En municipis, en províncies i en comarques
D’acord amb la Llei 40/2015, les entitats públiques empresarials
Formen part del sector públic, però no són administració pública
No formen part del sector públic ni són administració pública
No formen part del sector públic però són administració pública
Formen part del sector públic i són administració pública
D’acord amb la Llei 40/2015, els organismes autònoms estatals:
Són entitats sense personalitat jurídica diferenciada de la de l’Administració pública a la qual s’adscriuen ni tampoc tenen autonomia de gestió respecte a aquesta.
Són entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió.
Són entitats de dret privat amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió.
Són entitats de dret privat sense personalitat jurídica pròpia ni autonomia de gestió.
Segons la Llei 40/2015, els organismes públics vinculats o dependents de l’Administració General de l’Estat es classifiquen en:
Organismes autònoms i consorcis.
Organismes autònoms i autoritats administratives independents
Organismes autònoms, entitats públiques empresarials i societats mercantils estatals.
Organismes autònoms i entitats públiques empresarials
D’acord amb l’article 145 de la Constitució espanyola:
Totes les Comunitats Autònomes poden federar-se per a promoure interessos comuns.
En cap cas s'admetrà la federació de Comunitats Autònomes
Només les Comunitats Autònomes uniprovincials, tal i com han fet Ceuta i Melilla, poden federar-se per a promoure interessos comuns.
Només les Comunitats Autònomes de règim foral, poden federar-se per a promoure interessos comuns.
Segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, com estructura Catalunya la seva organització territorial bàsica?
En comarques i províncies.
En províncies, municipis i entitats municipals descentralitzades
En municipis i comarques.
En municipis i vegueries
D’acord amb l’art. 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, sobre quines matèries els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis?
La regulació i la gestió dels equipaments municipals
La creació de cossos de funcionaris locals.
La gestió dels aeroports ubicats en el municipi
La creació de consorcis en matèria d’educació.
Segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, de quines llibertats i drets han de promoure el ple exercici els poders públics?
Dels reconeguts en la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
Només dels que siguin reclamats judicialment pels ciutadans.
Només dels que siguin reconeguts en sentència judicial ferma pels tribunals
Només dels que puguin ser recorreguts per la via del recurs d’emparament davant del Tribunal Constitucional.
Segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, tenen els municipis dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics?
No, perquè està prohibit per la Constitució Espanyola.
Sí, prèvia autorització del Parlament de Catalunya
Sí, però només dins de la mateixa vegueria
Sí, per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d’interès comú.
D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, l’àmbit supramunicipal a Catalunya està constituït (indica la resposta CERTA):
En tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament
En tot cas, per les vegueries, que ha de regular una llei del Parlament.
Només per ens supramunicipals que creï la Generalitat fonamentats en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.
Només per les províncies, que ha de regular una llei del Parlament
La notificació practicada per mitjans electrònics s’ha de fer a través:
De l’adreça electrònica habilitada única.
De l’adreça del correu electrònic de l’interessat que aquest hagi comunicat.
De serveis de missatges curts (SMS) per a telèfons mòbils
De serveis de missatgeria instantània (Whatsapps) per a telèfons mòbils
Quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori i no s'ha accedit al seu contingut després de haver transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació:
S'ha de publicar el corresponent anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
La notificació s’entén rebutjada.
S'ha de practicar un segon intent de notificació electrònica a través de l'adreça habilitada única.
S'ha de practicar un segon intent de notificació, aquesta vegada en paper
Poden ser recurribles mitjançat un recurs d’alçada
Poden ser impugnats davant del superior jeràrquic.
Poden ser recurribles mitjançant el recurs administratiu especial.
Poden ser impugnats directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa
De conformitat amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, quin d’aquests actes administratius no caldria motivar:
L’acord de realització d’actuacions complementàries
Els que limitin drets subjectius o interessos legítims
Els que rebutgin proves proposades per les persones interessades.
Les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador
D’acord amb la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, entre els següents actes, tant sols són convalidables els actes administratius:
Nuls de ple dret.
Anul•lables.
Els nuls de ple dret i els anul•lables, indistintament
Cap de les respostes anteriors és valida
Són nuls de ple dret els actes de les administracions públiques:
Que incorrin en la desviació de poder.
Dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.
Que es realitzin fora del temps establert
Que no tinguin els requisits formals indispensables per assolir el seu fi o donin lloc a la indefensió dels interessats.
Les administracions publiques han de proveir els llocs de treball mitjançant procediments basats en els principis:
D’igualtat, mèrit, capacitat i privacitat
D’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat
D’igualtat, mèrit, capacitat i solidaritat
D’igualtat, mèrit, capacitat i justícia.
Les retribucions bàsiques dels funcionaris de carrera es composen per:
El sou i el complement de destí.
El sou i el complement de carrera professional
El sou i els triennis
Només el sou.
L’abandonament del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions que tenen encomanades es considera falta:
Greu.
Molt Greu.
Lleu
No es considera falta
Per accedir a la promoció interna, els funcionaris han de complir entre d’altres requisits, tenir una antiguitat:
De dos anys de servei actiu al subgrup inferior, o grup de classificació professional.
De un any de servei actiu al subgrup inferior, o grup de classificacióprofessional
De tres anys de servei actiu al subgrup inferior, o grup de classificació professional.
De sis mesos de servei actiu al subgrup inferior, o grup de classificació professional.
Les funcions qualificades de confiança o assessorament especial són realitzades per:
El personal funcionari interí
El personal laboral
El personal eventual.
El personal directiu professional
Quina de les següents afirmacions NO és certa respecte el règim jurídic de la funció pública espanyola:
El règim jurídic de la funció pública espanyola està recollit en més d’una norma a partir dels principis establerts en la Constitució.
La coordinació de la política de personal entre les diferents Administracions Públiques forma part del règim jurídic de la funció pública espanyola.
Matèries com la prevenció de riscos laborals o mesures per fomentar la igualtat de gènere queden fora del règim jurídic de la funció pública espanyola.
La determinació de les condicions de treball del personal directiu de les Administracions Públiques forma part del règim jurídic de la funció pública espanyola.
Quina de les següents afirmacions és CERTA en relació al dret individual a la inamobilitat establert en el Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic:
És un dret del que gaudeixen tant els funcionaris de carrera com el funcionaris interins.
És un dret del que gaudeixen solament els funcionaris de carrera.
No existeix el dret individual a la inamobilitat.
És un dret que gaudeixen tant els funcionaris de carrera com el personal laboral fix.
Segons la Constitució Espanyola, el Govern sempre ha d’estar composat per:
President i Ministres
President, Vicepresidents, Ministres i de la resta de membres que estableixi la Llei.
President, Vicepresidents, Ministres i Secretaris d’Estat
President, Vicepresidents, Ministres, Delegats del Govern i la resta de membres que estableixi la Llei.
L’estat d’alarma és declarat:
Pel Rei.
Pel Congrés a iniciativa de dos grups parlamentaris o a sol·licitud del Govern
Pel Senat a sol·licitud del Govern
Pel Govern
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, el sector públic comprèn:
L'Administració General de l'Estat, les Administracions de les Comunitats Autònomes, les Entitats que integren l'Administració Local, i el sector públic institucional.
L'Administració General de l'Estat, les Administracions de les Comunitats Autònomes, les Entitats que integren l'Administració Local, així com una part del sector públic institucional.
Només l'Administració General de l'Estat, les Administracions de les Comunitats Autònomes i les Entitats que integren l'Administració Local.
Només l'Administració General de l'Estat i el sector públic institucional
El mandat de cinc anys dels membres del Consell General del Poder Judicial, és renovable?
No, en cap cas es pot tornar a ser membre del Consell General de Poder Judicial després dels cinc anys
Sí, es pot renovar per a un segon mandat consecutiu
No immediatament, perquè els membres del Consell sortint no poden ser escollits, però sí en renovacions posteriors.
Sí, no existeix cap limitació al respecte
