Fa referència al fet que els nens, en les escoles, aprenen més de memòria els continguts i la teoria que es presenta a les aules, que el fet de saber utilitzar-los com a recurs en situacions quotidianes reals en un futur pròxim.

Els hi ensenyem els continguts als nens i nenes de l'aula únicament de manera teòrica, ja que és l'única manera eficaç per potenciar el seu aprenentatge.

Alguns continguts de les competències curriculars no tenen sentit.

Metodologies dinàmiques.

La majoria de les assignatures en les quals s'aplica les competències curriculars es donen de forma passiva (continguts teòrics).

Els professors estimulen el joc com a recurs competencial.

Avaluem mitjançant una retroacció a l'alumne de forma individual per potenciar la seva millora en el desenvolupament competencial.

Estimulem un mètode d'estratificació acadèmica on els nens identifiquen el seu esforç a través d'una nota.

Avaluem més l'esforç de l'alumne que no el resultat final.

Mitjançant una metodologia educativa treballada des de les competències vetllant pels interessos i necessitats de cada alumne, de forma individual.

Estimulant una educació globalitzada on tenim en compte els interessos i necessitats dels alumnes de forma col·lectiva, ja que així és més fàcil fer classe.

Presentar un model educatiu col·lectiu on només es té present l'adquisició dels continguts.

La verdadera educació que reben els nens i nenes és aquella que comparteixen i desenvolupen únicament amb els seus grups d'amics perquè entre ells aprenen coses noves.

Les persones responsables de l'educació dels nens i nenes són únicament els pares, ja que els mestres només els hi donen els continguts clau que necessiten.

La responsabilitat del desenvolupament tant psicològic i emocional que viu un nen o nena al llarg de la seva vida tant en l'escola com a casa, és la responsabilitat més gran que tenen tant els pares com els mestres, ja que la vocació, les ganes, la felicitat i l'amor amb què s'educa un nen o nena és la clau per poder aprofitar al 100% el programa educatiu per competències.

Un/a mestre/a té la feina més important del món, ja que tenim la responsabilitat de profunditzar en el cor i la ment d'un nen per poder-la entendre i aprendre d'ella per així poder acompanyar al nen o nena cap al seu creixement com a persona.

La feina d'un/a mestre/mestra és molt important, pot ser la més important del món, ja que són les persones encarregades de transferir el coneixement a les futures generacions. No obstant això, l'educació en valors dels nens recau sobre la responsabilitat dels pares.

La importància de la feina d'un docent recau essencialment en vigilar, controlar i tranquil·litzar als nens i nenes en una aula mentre el professor els hi dona els continguts, ja que el fet de tenir tanta paciència amb els nens i nenes de la classe no és fàcil.

La necessitat d'igualar a altres països en qualitat i nivell acadèmic.

Crítica a la reforma del sistema educatiu trencant amb la monotonia d’alguns dels aspectes de l’escola tradicional en les aules d’avui en dia.

Declaració dels drets dels docents dins de l'àmbit laboral

Fa referencia a la importancia de la futura responsabilitat que tindran els nens i nenes com a persones adultes en el futur.

Es centra principalment al fet de educar bé als infants de la societat acompanyant-los en el seu creixement com a persones, ja que un mestre influeix molt en la vida d’un nen fins que es fa adult.

Els docents tenim unicament la responsabilitat, d’urant el periode d’educació primaria, de fer passar als nens i nenes de la calsse de curs fins que arribin a l’educació secundaria obligatoria.