Instrument de vent fusta.
Cos lleugeramnet cònic i recte que consta de sis a set forats amb embocadura de doble canya.

Instrument cordòfon de la família de les cítares de post, és de teclat i cordes pinçades per un bec de cuir.

És un llaüt curt amb caixa en forma de pera. És un instrument que té una barreja entre llatina i el llaüt.

És un instrument aeròfon constituÏt per jocs de tubs que si toques les tecles sonen al buf del vent generant per marxes.

Té una sola membrana. Instrument conegut en la música folklòrica.

Antecedent directe del trombó de vares. El seu timbre és diferent. S'utilitzava en les agrupacions de ministries.

Instrument de corda pinçada i fons pla. Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles. Té cinc cordes i una senzilla.

Instrument de corda polsada amb una arquet. Té sis cordes. deriva de la vihuela. Es toca inicialment sobre els genolls i posteriorment entre les cames.

Instrument de corda pinçada i tecla. Pertany a la mateixa família del clavicorde però tant sols té una tecla per corda.

Instrument de set forats s'utilitza normalment ala música del carrer, recepcions, danses... Del mateix tipus que el camarillo.