Les consonants oclusives poden ser ❌ ([p], [t], ❌) o ❌ ([b], [d], ❌). Cal recordar que, en posició final de paraula, les consonants oclusives es pronuncien sempre sordes. Per això la consonant final de rap i de verb sona [p], en criat i verd sona una [t] i en ❌ i sang sona una [k]. Aleshores, ¿com podem saber, per exemple, si una paraula que acaba amb un so ❌ s’escriu amb -p o amb -b? Hi ha dues regles bàsiques per a l’escriptura de les oclusives finals.
1. A fi de mot, generalment escriurem la consonant ❌ P, T, C després de vocal ❌ o de ❌, encara que els derivats es facen amb B, D, G: ❌, però percebia; buit, però ❌. Hi ha, però, algunes excepcions: tub, club, ❌, Jacob, ❌; fred, ❌, David i els noms femenins acabats en -❌ i en -itud (quietud, ❌); pedagog, ❌.
2. A fi de mot i després de vocal ❌ o de ❌, generalment escriurem la mateixa grafia que trobem en els derivats. Per exemple: ❌ > Aràbia; òxid > ❌. Hi ha, però, algunes excepcions: ❌, però aneguet; ❌, però carregar; fàstic, però ❌.
a. Es va comprar un abri llar de color gro. b. Vam llevar el ta de la botella i beguérem un glo de xaro. c. El pedago ha fet una sol·licitu per formar un gru d’investigació. d. El delega de l’equi ha parlat amb el psicòle del clu.
