1. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT
Abril 1931 forces polítiques i opinió pública conscients que eleccions municipals plebiscit sobre continuïtat monarquia. Triomf partits republicans i d'esquerres podria comportar tomb situació política, fins punt donar pas República.

1.1. les eleccions i el govern provisional

12 abril 1931 celebrar eleccions municipals ESP--elevada participació. Partits coalitzat Pacte San Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes) imposar grans ciutats i majoria nuclis industrials. Malgrat que nombre regidors monàrquics superior conjunt país--resultats electorals evidenciar bona part electorat apostat canvi règim.

14 abril regidors electes Eibar--1rs proclamar República i llarg dia anar fent regidors altres ciutats mentre població celebrava pacíficament. Davant situació, Alfons XIII renunciar potestat reial i abandonar país direcció exili. Madrid representants partits que signat Pacte Sant Sebastià--constituir govern provisional i proclamar oficialment Segona república Espanyola.

Govern provisional convocar eleccions corts constituents 28 juny i prendre disposicions d'urgència: concessió amnistia general presos polítics, proclamació llibertats polítiques i sindicals i mesures protegir pagesos expulsats terres per no pagar rendes.

CAT--triomf candidatures republicanes i esquerres aclaparador. Lliga perdre supremacia i gran vencedor Esquerra republicana de CAT. Conscients suport--Lluís Companys (cap llista BCN)--proclamar república (balcó ajuntament) Francesc Macià (màxim dirigent partit) proclamà República Catalana integrada federació repúbliques ibèriques.

Iniciativa dirigents catalans--conflicte govern provisional República perquè acords Sant Sebastià fixaven que descentralització estat i manera articulació diferents nacionalitats establerts per Constitució.Comissió govern provisional espanyol viatjar BCN per demanar Macià que sometés decisió sobre estructura estat a la futura decisió corts constituents, a canvi conecessió inmediata règim autonomia. Per signar acord amb Macià, Nieto Alcalà Zamora traslladà BCN 21 abril.

1.2. la constitució del 1931

Eleccions 28 juny--participació molt alta. Victòria coalició esquerres. Diputays electes--formar noves corts constituents i govern en mans coalició vencedora--ratificar càrrecs Niceto Alcalá Zamora com cap govern i ministres govern provisional. Corts nomenar comissió encarregada elaborar projecte Constitució--aprovada després intensos debats.

Constitució 1931--caràcter democràtic i progressista--evident article primer títol preliminar--defineix Espanya com "república treballadors de totes classes que s'organitza en un règim llibertat i justícia". Constitució declarava--tots poders emanen poble i esablia principis:
-Estat configura manera integral però accepta possibilitat constituir governs autònoms algunes regions.
-Poder legislatiu resideix corts--sola cambra amb atribucions àmplies. Executiu recau govern, format consell ministres i cap govern i també president República (cap estat i representant institucional). Poder judicial--jutges independents.

Constitució incloïa àmplia declaració drets i llibertats i mostava preocupació temes socials. Garantia igualtat davant llei, educació, feina i no-discriminació raons sexe, origen o riquesa. Establia vot 23 anys i concedia sufragi a les dones. Reconeixia facultat govern per expropiar béns utilitat social i definia treball com obligació social. Afirmava laïcitat estat i reconeixia matrimoni civil i divorci.

Constitució, malgrat aprovada majoria àmplia--no aconseguir concens totes forces polítiques . Dretes manifestar contra laïcitat i descentralització estat. Aprovació articles constitució sobre religió--dimissió polítics catòlics govern--Manuel Azaña cap govern i Niceto Alcalá Zamora presidència república.

1.3. partits i sindicats durant la segona república

Etapa republicana--inagurar periode activitat formacions polítiques sindicals. Discussions parlamentàries--àmplia repercusssió premsa i opinió pública--experimentar politització creixent.

les formacions d'esquerra

Esquerra política destacar formació Izquierda Republicana (1934)--a partir convergència partit Acción Republicana Manuel Azaña i Partit Republicà Socialista Marcel·lí Domingo. Tots 2-- partits republicans àmbit estatal, certa implantació entre classes mitjanes i populars i comptaven suport intel·lectuals. Gallec destaca Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA).

Partido Socialista Obrero Español (PSOE)--influència treballadors i agrupava 2 corrents: socialdemòcrata--partidari consolidar règim republicà (Julián Basteiro i Indalecio Prieto) i revolucionari--veia república com camí vers socialisme (Largo Caballero- secretari general UGT). + esquerra---Partido Comunista de ESP (PCE)--nombre militants reduït.

Força sindical + important--CNT--anarquista. 2 línies actuació: trentistes--defensaven orientació sindicalista i de caire moderat i mostràven suport república i sector + revolucionari--voltant Federació Anarquista Ibèrica (FAI), dirigit líders Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan García Oliver--defensava via insurreccional i armada.

els grups de dreta

Entre formacions republicanes centredreta que contribuir adveniment república destaquen-- Partit Republicà Radical (Lerroux) i Derecha Liberal Republicana--contraris reformes republicanes i derivar posicions conservadores.

Partits conservadors i catòlics tradicionals--esfondrar després proclamació república. Només sobreviure petits grups (Partido Agrario, Partido Liberal Demócrata i Acción Española, nucli intel·lectual (José María Pemán, Ramiro de Maeztu))-- rieivindicava monarquia catòlica tradicional com única defensa davant revolució social. Gran partit dreta católica i conservadora--Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)--coalició electoral creada 1933--Gil Robles--defensava interessos gans propietaris agraris i església. P.Basc--grups conservadors autonomistes representats Partit Nacionalista Basc (PNB).

Altres grups monàrquics--Renovación Española (Calvo Sotelo)--defensava necessitat liquidar nou règim i establir acords electorals carlins de Comunió Tradicionalista. Grups feixistes--crear 1931--Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS)--que febrer 1934 fusionar amb Falanje Esañola--partit fundat 1933 (Primo de rivera). Tots grups ideologia antidemocràtica i defensa ultrança nacionalisme espanyol.

els partits d'àmbit català

Proclamació república--bona part espai polític català--ocupat partits catalanistes. 2 forces--Lliga Regionalista (dreta) i ERC (esquerra). Lliga Regionalista--acceptar nova legalitat republicana--continuar gaudint suport industrials i grans propietaris agrícoles encara que resultats electorals reduits. 1933--Lliga Catalana.

ERC--format mes abans eleccions 1931--agrupava sectors nacionalistes radicals (Estat català Macià), republicans històrics (Lluís Companys) i petites formacions republicanes i nacionalistes. Programa--atreure petita burgesia, pagesia i obrers industrials--ampli programa reformes. Militància àmplia, gran força electoral i dirigents carismàtics (Macià i Companys). Entendre força electoral--manca arrelament CAT de PSOE i CNT apolític.

Partits marxistes--representats 2 grups socialistes (Unió Socialista CAT i Federació Catalana del PSOE) i 4 grups comunistes (Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari i Partit Comunista CAT)--militància escassa i poca influència política. 1935--Bloc Obrer i Esquerra Comunista--Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), i 1936 altres dos grups comunistes i socialistes--Partit Socialista Unificat de CAT (PSUC).

	Erstellt von martaescriu vor mehr als 10 Jahre

	Zu Notiz kopiert von martaescriu vor mehr als 10 Jahre

Història t- 10/11/12 història (T 10-11-12) Notiz am T-11: la segona república i la catalunya autònoma (1931-1936) , erstellt von martaescriu am 31/01/2014.