Fülle die Lücken, um den Text zu vervollständigen.
La consciència de la Renaixença, potenciada per aquesta recuperació de la pròpia història i pel poder creixent de la liberal (sobretot la de Barcelona), progressà decisivament en la generació següent, decididament liberal i romàntica en els seus inicis, i la primera, per altra banda, que utilitzà amb una relativa normalitat la pròpìa al servei, a més, d'una producció literària seriosa i perseverant. En foren els membres més destacats: Marià , Joan Cortada, Manuel Milà i , Pau Piferrer i Joaquim Rubió i Ors, autor d'un dels textos més lúcids del període, publicat (1841) com a pròleg a les seves poesies.
A mig segle XIX, la Renaixença s'identifica ja amb el redreçament cultural català i, tot i que en el seu si es produeix una clara matisació ideològica que és a la base d'algunes polèmiques culturals, forma ja un moviment inqüestionable que es fa present en els òrgans de difusió del país o en crea de propis, és sostingut per algunes institucions com l'Acadèmia de de Barcelona, la de Barcelona o alguns sectors de l'Església (que representen Jaume i ), promou els instruments culturals més urgents (com gramàtiques i , pel que fa a la llengua), crea els seus propis polítics (Jaume I o Felip V) i literaris (els trobadors) i estén la seva projecció més enllà de l'erudició i la lírica en un intent de catalanitzar d'altres camps com la filosofia, la ciència, l'art o el dret.