PARTENÓ (significa verge i es refereix a Atena)

Fitxa Tècnica

Títol: El Partenó

Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates. (Fídeas va fer la supervisió escultòrica)

Cronologia: 447-432 aC

Localització: Acròpoli d'Atenes (Grècia)

Estil: Clàssic grec.

Tipologia: Temple (arquitectura religiosa)

Material: Marbre de la pedrera del Pentèlic

Mides: Planta 69,5 x 31m, columnes: 10,5 x 1,8m (diàmetre base)

Sistema constructiu: Arquitravat

Finalitat: Religiosa i propagandística

Estat de conservació: Deteriorat

1. CONTEXT HISTÒRIC:

Aquesta obra està situada al període clàssic, situat en el 476 aC fins el 323 aC, entre les guerres mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran.

Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues de l'Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L'any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina.

A partir d'aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi pren el domini sobre la resta de les ciutats gregues i creen la lliga de Delos. Predomini que dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s'enfronta a les altres ciutats gregues.

Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338aC) pare d’Alexandre el Gran.

Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Un cop acabades les guerres Mèdiques reconstrueixen l'Acròpoli d’Atenes que havia quedat derruïa començant per el Partenó. Ho fan per demostrar el seu poder per que continuen liderant liderat la lliga de Delos. Tota la reconstrucció va ser feta per encàrrec de Pèricles (governador de la polis).

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

2.1 Anàlisi formal:

Material: Marbre

Sistema constructiu: Arquitravat

Elements de suport o alçat: columnes dòriques, (és a dir formades per la mètopa i el tríglif, el capitell dòric amb l’àbac i l’equí, i el collarí) i murs, hi ha una base de 3 graons (estereòbat, que culmina amb un últim graó, l’estilobat).

Elements suportats o cobriment: Entaulament compost d'arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre horitzontal, també hi ha una coberta inclinada a dues aigües i 2 frontons triangulars.

Espai exterior: El Partenó va ser construït seguint els preceptes de l'ordre dòric. És un temple octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana) i perípter (tot l'edifici envoltat de 17 columnes), és monòpter. La columna té un fust amb estries, sense base i amb un capitell sense decoració. El fris està decorat amb tríglifs i mètopes, el frontó tenia decoració escultòrica i se sap que abans era policromat.

Espai interior: La planta és rectangular, i està dividida entre la pronaos, pòrtic oriental hexàstil, pel qual s'accedeix a la naos (sala principal on es guardava l’estàtua de la deessa). Hi ha també un altre pòrtic occidental que comunica amb l'opistòdom, la sala més petita (on es guardava el tresor del temple).

Tot calculat matemàticament. recerca de l’harmonia a través de les matemàtiques.

Il·luminació: Abundant, nítida.

Decoració: La blancor del marbre pentèlic contrastava amb la policromia original, avui perduda, de vermells, daurats i blaus de capitells, entaulament i frontó.

2.2 Anàlisi estilístic

Estil: Pertany al Grec Clàssic.

El Temple és l’edifici principal de l’art grec, situat sobre un crepidoma o basament esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants La seva funció principal era la de guardar la imatge del deu, però no era un lloc preferentment de culte, donat que la major part de les cerimònies religioses es realitzaven a l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior)

2.3 Característiques de l’estil

Art Racional: civilitzat, equilibrat, auster, no és un art passional, teatral, patètic.

Art humanitzat: proporcions naturals, humanes. No és colossal, grandiós. (Antropocentrisme)

Art estètic: Busca la bellesa, l’equilibri, harmonia, perfecció. No busquen ser originals ni creatius. Utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi

Art Sagrat: religiós. Temples, déus, atletes

Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals (no utilitzen ni arcs ni voltes)

Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa

La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti.

Tipologia: Religiosa: temples i Civil: teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis

Les construccions es policromaven.

3. Relació amb l’entorn urbanístic

Harmonitza amb l‘Acròpoli. Espai obert relacionat amb l’exterior.

4. Interpretació i contingut

Significat

El Partenó va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la deessa Atena, protectora de la ciutat, després de derrotar els perses. La seva construcció al s.V aC., durant l’època de Pèricles, va ser l’inici de la reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes, destruïda durant les guerres Mèdiques.

Es va dissenyar per ser vist des de l’exterior i no per celebrar cerimònies a l’interior.

L’altar estava situat fora del temple i aquest servia per guardar la gran estàtua de 12 m. criselefantina de la deessa Atena, que només es podia veure des de la porta. A l’interior només podien accedir els sacerdots i sacerdotesses i les màximes autoritats de la ciutat.

La seva façana principal mira cap a l’Est, on surt el sol, com era habitual als temples antics, això fa que doni l’esquena a l’entrada principal de l’Acròpoli. El sol al matí il·luminava l’estàtua d’Atena. Tot el temple era concebut com una gran escultura blanca amb relleus policromats –blaus, vermells i daurats- que es veia des de la ciutat.

Per aconseguir, des de lluny, una visió del temple harmònica, bella, proporcionada els arquitectes van fer unes modificacions tècniques per corregir les distorsions òptiques des de lluny. El fust de les columnes s’aprimen a la part superior i se bomben a la part baixa; les columnes dels extrems estan més separades i s’inclinen cap a l’interior i l’entaulament i el basament es corben cap a dalt. Així s’aconsegueix una visió harmònica, simètrica i proporcionada del conjunt. Pels grecs l’estètica i la proporció eren un element sagrat.

Pel que fa al significat de la decoració, els relleus de les mètopes, els timpans i el fris van ser esculpits per Fídies i els seus deixebles. Al frontó de l’Est es representa el naixement d’Atena i al de l’Oest, la disputa entre Atena i Posidó per la possessió de la ciutat d’Atenes. A les mètopes les escenes de combat entre els déus i els gegants: Gigantomàquia, Amazonomàquia i Centauromàquia. I al fris que envolta el mur exterior de la Cel·la la processó de les Panatenees, és a dir les ciutadanes d’Atenes que li portaven les seves ofrenes al temple. Finalment la gran estàtua d’Atena feta d’or i d’ivori obra de Fídies que no s‘ha conservat.

El Partenó ha tingut una història força agitada.

· Al segle VI d.C. va ser convertida en església cristiana,

· al s. XV amb la invasió turca es va convertir en mesquita,

· al s. XVIII en un polvorí que va ser parcialment destruït per una bomba veneciana

· i al segle XIX els anglesos van emportar-se algunes escultures i relleus que decoraven el temple.

· Finalment al s. XX va ser reconstruïda i ara s’enfronta a l’erosió medioambiental.

Funcions:

La funció útil de l’edifici era religiosa, ja que servia per guardar l’estàtua d’Atena i rebre les seves ofrenes. A l’exterior se celebraven les festes religioses davant el seu altar, al que acudien els ciutadans.

La funció simbòlica era propagandística, ja que era concebuda com una gran ofrena monumental al déus en agraïment de la victòria dels grecs contra els perses. Servia per engrandir Atenes i el seu dirigent Pèricles, que l’havia fet construir i era un símbol d’ ostentació del poder i la riquesa d’Atenes.

5. Models i influències:

El Partenó va ser construït pels arquitectes Ictinos i Cal·lícrates que van treballar al s. V aC. en diverses construccions encarregades per Pèricles. Fídies va ser el supervisor de les obres i ell amb el seu taller esculpiren tots els relleus i escultures del Partenó.

Antecedents: cultura cretenca i minoica.

El Partenó és la culminació perfecta dels temples dòrics grecs.

Influències posteriors: Sobre l’arquitectura romana i les façanes renaixentistes (s.XV i XVI) i Neoclàssiques (s. XVIII) posteriors.

	Erstellt von Pili Lopez vor fast 8 Jahre

Fitxes 2n Batx_Historia de l'Art Notiz am Partenó, erstellt von Pili Lopez am 24/08/2016.