1. ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978)

1a etapa transició del franquisme a la democràcia--desde mort de franco o la promulgació de la constitució (1975-1978). 2a--prolongar fins consolidació de l'alternança política, amb l'accés al poder del Partido Socialista Obrero Español (1978-1982).

1.1. IMMOBILISTES, REFORMISTES I RUPTURISTES (1975-1976)

Panorama polític a la mort dictador (1975)--tres alternatives. Els immobilistes defensaven la continuïtat franquisme; reformistes apostaven per una reforma promoguda des de les institucions que havia de culminar en una lenta i limitada democratització règim; i la majoria oposició antifranquista--ruptura amb la dictadura i construcció nou sistema polític liderat per forces democràtiques.

EL GOVERN D'ARIAS NAVARRO

22 novembre 1975--Joan Carles de Borbó--proclamat rei segons previsions llei de Successió. El monarca va disposar que continués al capdavant govern Carloes Arias Navarro--que incorporar reformistes Manuel Fraga Iribarne i José Maria de Areilza. D'aquest 1r govern de la monarquia se n'esperava l'acceleració reformes que havien de conduir a la democratització sistema polític espanyol.

Quan Arias Navarro presentar seu programa de govern a les Corts--fer evident que apostava pel continuisme franquista i que seu plantejament reformista era insuficient. Seva proposta no anava + enllà--"espíritu del 12 de febrero" i es limitava a formular lleis extremament restrictives sobre dret de reunió i associació, que no preveien existència partits polítics.

LES MOBILITZACIONS POPULARS

Per presionar canvi democràtic, l'oposició havia anat creant organismes per definir programa comú totes forçes antifranquistes. A l'àmbit espanyol, la Junta Democrática i la Plataforma de Convergencia Democrática, creades finals franquisme, es van unir Coordinación Democrática. La seva propsta s'expressava en la fòrmula de la ruptura democrática--procediment constituent que, per mitja govern provisional i d'unes eleccions generals, posés bases nou sistema polític. A CAT, a + Assamblea de CAT, al final 1975 crear Consell de Forces Polítiques de CAT, integrava 11 partits tot espectre polític (dreta, centre i esquerra). Avançar relacions entre oposició catalana i grups d'oposició a ESP--donar suport demandes restabliment autonomia nacionalitats històriques.

Forces antifranquistes--prendre iniciativa i promoure mobilitizacions populars (manifestacions, vagues, campanyes reivindicatives...) que reclamaven les llibertats democràtiques, l'amnistia presos polítics i els estatuts d'autonomia. Conflictivitat laboral augmentar i polititzar--a les reivindicacions laborals s'hi va afegir la demanda de democràcia i llibertats. Mobilitzacions hivern 1975-1976--adquirir gran magnitud: a CAT i PB--promoure manifestacions i vagues generals, i a Madrid diversos sectors van estar en vaga durant setmanes. Govern i empresaris respondre amb gran contundència repressiva. Destacar manifestacions Barcelona de l'1-8 febrer 1976 i vagues generals Sabadell i Baix Llobregat. Especialment greus--esdeveniments que van seguir vaga general de Vitòria (març 1976).

EL GOVERN DE SUÁREZ I LA REFORMA POLÍTICA

Reformistes, amb por que incapacitat govern d'Arias Navarro pogués desprestigiar la monarqiua i beneficiar l'oposició, es van esforçar per desplaçar del govern els immobilistes. El seu projecte volia arribar a un pacte amb l'oposició--promoure reforma progressiva del sistema polític a partir de l'evolució de les lleis i de les institucions franquistes.

Rei Joan Carles i seus col·laboradors--forçar dimissió Arias Navarro 30 juny 1976 i imposar com a successor Adolfo Suárez (polític procedent sectors reformistes Movimiento)--acceptar conduir les reformes des del govern. Per fer-ho, calia anul·lar resistència immobilistes en les institucions de l'Estat i atreure cap al seu projecte l'oposició democràtica.

Suárez iniciar contactes amb les forces democràtiques i promulgar indult presos polítics. Proposar projecte--Llei de Reforma Política (LRP)--reconeixia (amb limitacions) drets fonamentals de les persones, conferia potestat legislativa a la representació popular i preveia sistema electoral democràtic.

Problema principal Llei de la Reforma--aprovació corts franquistes, tenint en compte que proposava el seu desmantellament i l'establiment d'un procés que havia de portar a la democratització del sistema. Suárez aconseguir que Llei fos aprovada per les Corts amb escassa oposició. En això tenir paper decisiu--negociacions subterrànies del govern amb procuradors franquistes, als quals garantir que no se'ls demanarien responsabilitats polítiques. Llei sotmesa a referèndum 15 desembre 1976 i aprovada. Oposició d'esquerres (encara a la clandestinitat)--demanar abstenció per considerar-la insuficient.

1.2. LA CONSTITUCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1977)

Durant mesos que seguiren aprovació Llei de reforma política--tenir lloc procés negociacions entre govern i algunes forces polítiques democràtiques, i tmb contractes amb partit comunista (PCE)--preparar condicions per celebració eleccions generals. Al carrer, i des de centres de treball, universitats i associacions de veïns--multiplicaven mobilitzacions i demandes de democràcia.

Camí vers democratització completar amb decrets--permetre llibertat sindical, amnistia per a delictes polítics comesos durant franquisme i legalització partits polítics (excepció PCE, Esquerra Republicana i altres partits esquerres). Tmb dissoldre Tribunal d'Ordre Públic (TOP) i abolir Movimiento Nacional i la seva premsa i el Sindicato Vertical. Es van anar desmantellant institucions franquistes. Per legitimar successió monàrquica--Joan de Borbó cedir drets successors fill Joan Carles.

Legalització del PCE i del PSUC, a la qual s'oposaren immobilistes i sectors exèrcit,--considerada imprescindible per l'oposició democràtica. Suárez decidir-ne la legalització--provocar crisi govern, però garantir legitimitat democràtica d'unes eleccions sense exclusió de cap mena de partits.

LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES

Eleccions generals fixades 15 juny 1977 i s'hi van presentar majoria partits que havien vertebrat l'oposició al règim de franco. A la dreta--polític i exministre Manuel Fraga Iribarne--crear nou partit--Alianza Popular. Des del govern--constituir Unión de Centro Democrático (UCD) (líder Adolfo Suárez).

Triomf--UCD; PSOE en 2n lloc. Malgrat que no tenia majoria al Congrés--Adolfo Suárez constituir primer govern democrátic d'ESP després guerra civil. Una de les 1es tasques nou govern--redacció constitució per establir bases nou estat democràtic.

A CAT els resultats electorals--reflectir correlació de forces diferent. Triomf--esquerres i la coalició Socialistes de CAT (Joan Reventós), seguida del PSUC (Gregori López Raimundo), mentre que al senat--imposà la candidatura Entesa dels Catalans,que aplegava socialistes, comunistes i republicans. UCD quedar resultat similar al Pacte Democràtic per CAT (PDC de Jordi Pujol), format per CDC, EDC... Pluralisme mapa polític català es completava amb les representacions minoritàries d'Unió Centre-Democràcia Cristiana de CAT (UC-DCC), Esquerra Republicana i Alianza Popular.

LA CONSTITUCIÓ DEL 1978

Corts elegides 15 juny 1977--iniciar elaboració d'una Constitució democràtica que es va encarregar a una ponència formada per diputats tots partits que tenien representació a les Corts. Redacció aquesta Constitució--iniciar política de consens--resoldre qüestions per construir la democràcia mitjançant la negociació i l'acord entre les forces polítiques. Amb l'objectiu de fomentar un esperit de reconciliació--Corts aprovar una Llei d'amnistia política (octubre 1977).

Consitució adoptar caràcter progressista, tot i que pesentava una certa ambigüitat, producte del consens--permetia que el seu desenvolupament legislatiu fos assumit tant per esquerra com per dreta democràtica. Text constitucional aprovat en referèndum popular 6 desembre 1978.

Constitució defineix ESP com un "Estat social i democràtic de dret", organitzat com una monarquia parlamentària, en la qual corona funcions representatives i exèrcit sotmès al poder civil. Tmb fixa el caràcter no confessional de l'Estat, aboleix pena de mort i desenvolupa declaració drets fonamentals i llibertats civils i polítiques.

Tmb recull principis rectors de la política social i econòmica. Reconeix llibertat de mercat, però preveu possibilitat de planificació econòmica amb la intervenció de l'estat en la propietat per motius d'interès públic. Estableix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions i reconeix com a llengua oficial el castellà, a + llengües pròpies a les comunitats autònomes respectives. Tmb instsaura un Tribunal Constitucional i els mecanismes necessaris per la seva reforma.

	Erstellt von martaescriu vor mehr als 10 Jahre

Història t- 10/11/12 història (T 13-14-15) Notiz am T-15: TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA, erstellt von martaescriu am 05/04/2014.