Interpretació

La interpretació és una activitat que consisteix a facilitar la comunicació, oral o per signes, de forma simultània o consecutiva, entre dos o més parlants que no parlen la mateixa llengua.

Fidelitat vs. transparència

La fidelitat i la transparència són dues qualitats que, durant mil·lennis, han estat respectades com a models de la traducció, especialment la traducció literària, tot i que sovint ambdós models es troben en conflicte. Un crític francès del segle XVII va dir: les belles infidèles, tot suggerint que les traduccions poden ser fidels o belles, però no les dues coses alhora. En realitat, aquestes dues qualitats no són necessàriament excloents.

La fidelitat correspon a la mesura en la qual una traducció reprodueix exactament el mateix significat que té el text original, sense treure ni afegir res, sense intensificar ni disminuir cap part del significat i sense distorsionar-lo de cap manera. El criteri utilitzat per jutjar la fidelitat d'una traducció varia d'acord amb l'individu, l'exactitud de l'original, el tipus, funció i ús del text, les seves qualitats literàries, el seu context social o històric, i així successivament.

La transparència correspon a la mesura en la qual una traducció sembla, als ulls d'un parlant nadiu de la llengua final, ser originalment escrita en la seva llengua i construïda segons les normes gramaticals i sintàctiques de la llengua final. El criteri utilitzat per jutjar la transparència d'una traducció és més senzill: una traducció no idiomàtica sona malament, i en el cas d'una traducció literal generada per sistemes de traducció automàtica, sovint ens trobem que els resultats no tenen sentit.

Malgrat tot, en determinats contexts el traductor pot optar de manera conscient per fer ús de la traducció literal. Els traductors literaris i els traductors de texts històrics i religiosos sovint tracten de conservar al màxim el significat i l'esperit del text original. Per aquesta raó, sovint estiren deliberadament els límits de la llengua. Anàlogament, els traductors literaris fan servir paraules de la llengua original per donar-li més autenticitat a la traducció.

En les últimes dècades, destacats advocats dels que defensen la traducció no-transparent s'han identificat amb l'intel·lectual francès Antoine Berman, el qual va determinar dotze tendències distorsionadores inherents a la majoria de traduccions de prosa, i el teòric americà Lawrence Venuti, que ha fet una crida als traductors perquè facin servir estratègies estrangeritzadores de traducció en lloc d'altres localistes.

Moltes de les teories de traducció no-transparents tenen el seu origen en conceptes del romanticisme germànic, de les quals la principal influència, en posteriors teories d'estrangerització, prové del teòleg i filòsof alemany Friedrich Schleiermacher. A On the Different Methods of Translation (1813) hi distingeix entre els mètodes de traducció que van en direcció al lector (on el criteri principal és la transparència) i els mètodes que van en direcció a l'autor (on el criteri principal és la fidelitat). Schleiermacher era clarament més proper al segon d'aquests mètodes. La seva preferència era motivada, malgrat tot, no com un desig d'abraçar tot el que és estranger, sinó per un desig nacionalista d'oposar-se al domini cultural francès i promoure alhora la literatura germànica.

Avui en dia, a la majoria de les traduccions que es fan a occident s'hi imposen criteris de fidelitat i transparència. Però no sempre ha estat així. Han existit períodes en el que molts traductors han excedit els límits de la traducció derivant cap a adaptacions.

Les traduccions adaptades es conserven en algunes tradicions d'Orient. Per aquest motiu, hi apareixen moltes versions del Ramayana en les diferents llengües de l'índia, i les històries són diferents en cadascuna. Si hi considerem les paraules utilitzades per traduir a les llengües de l'Índia, on trobem les llengües indoàries o les llengües dravídiques, sorprèn molt la llibertat que es prenen els traductors. Això pot ésser degut a la devoció als passatges profètics que afecta profundament a la corda sensible, o a una vocació de convertir els infidels. Es poden trobar casos similars dins la literatura medieval cristina, on el text s'adapta als costums i els valors dels oients.

	Erstellt von Susanna Pujol vor etwa 8 Jahre

Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.